El dret a decidir de Junts

El futur de l'actual Govern de Catalunya és a les mans dels 6.500 militants que té Junts. La pregunta a les seves bases és clara i oferirà un resultat d'aplicació inequívoca. S'agraeix que en això la direcció de Junts almenys no hagi contribuït a la confusió amb una pregunta que hauria pogut ser condicional. Finalment, els dies 6 i 7 d'aquest mes la militància de Junts, com si de la CUP es tractés, decidirà si els seus consellers abandonen l'executiu de Pere Aragonès o si, pel contrari, hi romanen tot i menjar-se el gripau de la destitució del seu vicepresident Jordi Puigneró.

O es trenca l'actual Govern d'ERC i Junts, el primer presidit per un republicà des del restabliment democràtic, o es trenca el partit de Carles Puigdemont. Però quan s'emeti el veredicte de les urnes internes, difícilment es podrà salvar el Govern o el partit o, arribat el cas, ni el Govern ni el partit. La situació, si molt no canvia abans de divendres, és d'alt voltatge per a la postconvergència.

Pere Aragonès ha suportat la pressió i ha demostrat tenir una paciència de sant, però quan ahir va veure que Jordi Turull comunicava la consulta interna de Junts amb una pregunta binària deuria quedar-se descansat. La pilota és a la teulada de Junts, i ara es veurà qui defensa què. O, pitjor encara, quins silencis afavoreixen una o altra posició. L'independentisme més abrandat, que tant diu defensar el dret a decidir, té ara no només l'oportunitat sinó l'obligació d'abandonar l'ambigüitat i deixar d'espolsar-se responsabilitats. Haurà de dir si es queda amb Aragonès i sense Puigneró al Govern "autonomista" que tant critiquen o si s'abriguen i marxen a passar el fred de l'oposició parlamentària a pocs mesos d'unes eleccions municipals trascendents. Junts exercirà el seu dret a decidir.

(Article de Saül Gordillo publicat a Principal.)