Dels somriures als xiulets

Cinc anys després hem passat de la revolució dels somriures a l'escridassada amb xiulets a l'expresidenta del Parlament i de l'ANC Carme Forcadell. La commemoració del cinquè aniversari del referèndum de l'1-O certifica la divisió estratègica de l'independentisme, l'enfrontament entre Junts i ERC, la divisió interna de Junts, i la força cada cop major del quart espai a l'entorn d'una suposada candidatura cívica. En cinc anys s'imposen els crits contra qui s'ha passat tres anys a la presó. En un any s'esvaeix el bloc del 52%. I en poques setmanes, dies, hores, guanya pes l'opció per part de Junts d'una sortida del Govern propiciada per la qüestió de confiança al president Pere Aragonès i la legítima decisió d'aquest de destituir el seu vicepresident, Jordi Puigneró, per haver-li amagat.

El discurs d'aquest 1-O del president Carles Puigdemont, més agre i dur de l'habitual contra els socis de govern del seu partit i contra el lideratge del president Aragonès, marca el camí a les bases de Junts per a la sortida del Govern. Si la passada Diada va ser contra ERC, la commemoració de l'1-O a Arc de Triomf ha estat utilitzada per una part dels mobilitzats com un pols perquè Junts trenqui definitivament i eviti caure en les temptacions realistes dels republicans.

El president Aragonès, reforçat després del cop d'autoritat a l'executiu, havia deixat dit que estava disposat a prendre ell la decisió si Junts no s'aclaria. ERC sosté públicament que advoca per la continuïtat del pacte amb Junts sempre i quan s'acabi la perversa dinàmica de fer de govern i d'oposició alhora. Aragonès està instal·lat en un 'més val sol que mal acompanyat' que alguns dirigents de Junts semblen ignorar. O, pitjor encara, sabent que l'opció de la ruptura és més real que mai, tiben la corda fins a l'infinit. El discurs de Puigdemont i els xiulets a Forcadell formen part d'aquest pols.

(Article de Saül Gordillo publicat a Principal.)