Discurs d’agraïment pel guardó com a pioner en els primers Premis Blocs Catalunya

Discurs després de rebre de mans del president del Parlament, Ernest Benach, el guardó especial dels Premis Blocs Catalunya com a bloguer pioner del país, en la seva primera edició organitzada per l’Associació STIC.cat, el 10 d’octubre de 2008 a l’Auditori Palau de Congressos de Girona.

"Bona nit.

Moltes gràcies a l’Associació STIC.CAT per aquest reconeixement que m’esteu fent en vida. Se’m fa difícil pujar aquí a rebre’l perquè el meu Bloc sense fulls va nèixer el juliol del 2004 sense massa pretensions.

Va començar com un divertiment, va derivar en vàlvula d’escapament i amb el temps s’ha convertit en un bloc dit de referència. Mai m’hauria imaginat que arribés a tenir la notorietat que ha acabat aconseguint amb el temps. He escrit 1.600 articles i hi he dedicat moltíssimes hores. Hores que he pres a la meva família, sobretot a la meva dona, i últimament al meu fill. La conciliació de la vida familiar i de la vida blocaire és encara una assignatura pendent, però la comprensió dels que m’envolten ho ha fet possible durant aquest temps de revolta digital.

Són 4 anys. Massa poc temps per a un reconeixement com el d’avui, però segurament la lògica d’Internet és diferent. Quatre anys d’apunt diari potser és una eternitat. He intentat convertir el Bloc sense fulls en una eina útil per als blocaires, per als lectors (polítics, periodistes i ciutadans inquiets de tota mena) i que ajudés a dignificar una realitat llavors encara incipient: la de la blocosfera política i periodística al nostre país.

No ha estat fàcil, i reconec que en alguna ocasió se m’ha passat pel cap de tancar el Bloc o arrencar els fulls. Les prop de 800.000 visites que he tingut fins ara són una enorme satisfacció, i la voluntat de fer un modest servei a la comunitat blocaire catalana m’ha animat a tirar endavant. Alguns visitants o lectors no entenen la difícil combinació que suposa el bloc per a mi. Intento que el ciutadà, l’activista digital i el periodista hi convisquin en equilibri. Intento fer-ho amb honestedat, i sabent que hi ha exposicions arriscades. Però si no hagués assumit cap risc fa 4 anys avui no tindria el goig de ser aquí amb tots vosaltres dalt de l’escenari.

Però l’escenari en què em sento més còmode és la xarxa. Allà us hi espero!

Gràcies."