Eleccions Mataró: David Bote o Pim Camprubí

A un any per a les eleccions municipals i la constitució dels nou consistori de Mataró, les enquestes que tenen els partits coincideixen a dibuixar una victòria a les urnes d’un PSC a la baixa, una ERC a l’alça en segona posició, la irrupció de Vox i un manteniment o retrocés de Comuns i Ciutadans. Els mesos que venen seran determinants perquè el PSC intenti capgirar la tendència a la baixa i ERC intenti incrementar la seva a l’alça. Si l’any que falta fins a la presa de possessió dels nous regidors no aporta grans sorpreses i, per tant, si es complissin les enquestes fetes abans de l’anunci de la majoria de candidats mataronins, l’escenari que es perfila és que la capital del Maresme només té dos possibles alcaldes: David Bote (PSC) o Pim Camprubí (ERC). Això és el que vaig aportar aquest dimecres al debat d’actualitat Mataró al dia de Televisió Mataró amb els companys de plató Núria de José, Bea Ballestín, Xevi Galceran i Carlos Aguilar, sempre ben moderats pel professional i solvent Francesc Andrés.

David Bote té una altíssima popularitat, cosa que no comparteix (encara) amb Pim Camprubí. Les marques electorals dels dos candidats son, a dia d’avui, de les més potents de la política catalana, i Mataró ja és d’aquell tipus de ciutat mitjana del país en què una part molt important de l’electorat vota en funció de les sigles a nivell general més enllà del candidat local. Per tant, Bote i Camprubí tenen molta feina per endavant en una pugna que promet i, posats a fer auguris arriscats, potser en tindran més l’endemà de les eleccions per arribar a acords entre ells o bastir pactes amb altres forces per garantir la governabilitat de Mataró. Bote optarà a la reelecció i es presentarà per tercera vegada. Camprubí debutarà en substitució d’un elegant i cordial Francesc Teixidó, que deixarà la política municipal havent estat al govern tripartit d’esquerres amb Joan Antoni Baron i fora del consistori durant el mandat de l’únic alcalde de CiU de la ciutat i dels governs socialista en minoria i l’actual de PSC-Comuns.

En un any pot passar de tot, absolutament de tot. La política d’ara té un ritme frenètic, i les variables son tantes i tan complexes que avui seria suïcida augurar com es duran socialistes i republicans a nivell estatal, nacional i local. També és arriscat predir què passarà amb les geometries variables de socialistes i juntaires, i de republicans i juntaires, i de socialistes i comuns, i quina tirada tindrà l’extrema dreta en funció del mapa autonòmic espanyol i del futur de La Moncloa. Que tot sigui imprevisible no vol dir que no poguem sospitar que Bote i Camprubí tindran dificultats per ser alcaldes o, millor dit, per governar còmodament. M’explico: Bote pot guanyar, però pot perdre suport electoral i el seu actual soci també afluixar o quedar-se com està. Bote pot resistir, però la irrupció de Vox pot alterar els blocs sobiranisme-unionisme i trobar-se que l’actual pacte de govern no sigui reeditable per disposar de majoria absoluta. Al PSC li convindria que Ciutadans, PP i/o Valents fessin un resultat prou digne com per contenir l’entrada excessiva de Vox, que podria abocar el consistori a una governabilitat complicada o de fórmula inèdita.

Camprubí ha de superar el resultat de Teixidó i posar un ciri a la verge perquè Junts i/o CUP incrementin resultats sempre que no sigui a costa dels republicans. O, més complicat encara, tenir la suficient força electoral, quedi primer o segon a les urnes, perquè un tripartit amb Comuns i Junts o un quatripartit afegint-hi la CUP sumi majoria absoluta. Sopa de lletres. Camprubí ho tindrà més difícil que Bote a l’hora de bastir una majoria de govern, ja que qui queda primer a les eleccions sempre té un plus en el cas de les municipals per ser la llista més votada. ERC ha de créixer electoralment esgarrapant al PSC i no permetent que Junts es recuperi. També li convé que Comuns no baixi si és per donar-li un hipotètic suport postelectoral, i que la suma del bloc no-sobiranista no disposi de majoria absoluta o que Vox trenqui qualsevol equilibri consistorial i el faci ingovernable.

El títol d’aquest article és ‘David Bote o Pim Camprubí’. La ciència-ficció no permet pensar en un escenari que donés peu a un altre títol de l’article tipus ‘David Bote i Pim Camprubí’, oi? Perquè un govern dels dos grans partits mataronins, tan enfrontats a l’àrea metropolitana i a la capital del Maresme, és impensable a un any de les eleccions en l’actual context. En el fons, el més fàcil aritmèticament esdevé el més difícil políticament. El PSC de Bote i l’ERC de Camprubí no parlen el mateix llenguatge i, encara que s’adrecen a electorats aparentment diferenciats, competeixen per una centralitat mataronina que pot acabar decantant la balança. Si l’espanyolisme ranci es refugia en altres partits i si l’independentisme identitari, hiperventilat o antisistema retornen a les seves marques habituals, tant el PSC com ERC s’han de llençar a Mataró per un votant moderat, pragmàtic i que valori la gestió en clau local per damunt d’altres qüestions. I caldrà veure si aquesta centralitat mataronina pesa tant com per donar o treure la victòria electoral, atès que la mobilització i la participació no s’albira massa alta a un any vista. Caldrà calcular a qui perjudicaria més una alta abstenció. Queda molt temps, però l’hora de fixar estratègies és ara.