Oriol Burgada, un periodista de raça per revifar el llegat de ‘Bis’ Lligonya

Si hi ha un periodista de raça que millor connecti amb el llegat de Lluís Lligonya a Mataró aquest es diu Oriol Burgada, i acaba de guanyar el procés públic de selecció per dirigir Mataró Audiovisual, hereva de la mítica Televisió de Mataró. Aquest dimecres és un dia per felicitar-nos perquè la ràdio i televisió pública de la capital del Maresme estarà dirigida per un professional que combina l’ofici, la passió i la dedicació com pocs a la comarca. Oriol Burgada és ‘un motivat’, un pencaire que es dedica en cos i ànima a allò que fa, i que ho perpetra amb convicció, coherència, honestedat i un enorme compromís professional i laboral. Vam coincidir a l’Agència Catalana de Notícies, quan l’Oriol va ser el cap de la secció de Societat i jo n’era el director. L’agència nacional va fer un salt inqüestionable en informació policial, de successos i social, però també en l’àmbit audiovisual perquè just durant la seva etapa a l’ACN es va produir un increment notable de la producció de vídeos, amb informacions i reportatges memorables que li van concedir una gran rellevància a l’agència pública del país. Vaig comptar amb Burgada en l’equip que va irrompre a la redacció de Via Laietana, a Barcelona, i que va contribuir a fer el pas d’agència territorial a agència nacional, amb la voluntat de disputar l’hegemonia a l’estatal EFE i a la privada Europa Press. L’ACN ho va aconseguir, i va ser gràcies a periodistes com Burgada. Amb ell a Societat, es va crear una secció de redactors de primer nivell professional i una gran vàlua personal com Lluís Vilaró —que últimament col·laborava amb Burgada a l’administració catalana—, Aleix Moldes, Pol Solà, Maria Bélmez, Miquel Codolar o Guillem Sànchez, aquest últim que triomfa a El Periódico de Catalunya i s’ha fet un lloc de luxe entre els millors periodistes de successos de Barcelona. Burgada va ser un cap exemplar, d’aquells que predica amb l’exemple: el primer a arremangar-se, el primer a defensar la seva gent, el més lleial com a cap i el més respectat entre els companys. 

Aquesta bèstia professional va començar la seva trajectòria a Televisió de Mataró quan era un jovenet, i qui més el va marcar va ser Lluís Lligonya, que era l’ànima de la tele i de qui ara l’Oriol segurament serà el millor hereu perquè va créixer amb les càmeres que traginava en ‘Bis’ i perquè va practicar el periodisme local quan mitja ciutat mirava la televisió i els polítics locals no es perdien el que feia aquest mitjà que marcava l’agenda. Acostumat a guanyar-se fonts d’informació fiables, però també a barallar-se amb agents de l’autoritat poc amics de les càmeres i de la llibertat d’informació, en Burgada és perfil ideal per la nova etapa que encetarà Mataró Audiovisual sota la seva direcció. Si la ràdio i la televisió local de la capital del Maresme no es reinventa, guanya impuls i aprofita la seva energia per recuperar el terreny —i la influència social— perdut, probablement Mataró Audiovisual agafarà el camí de la irrellevància. Si el mitjà públic local de la ciutat sap aprofitar l’arribada —el retorn, de fet— de Burgada, auguro bons temps per a la comunicació i el periodisme local, però també per a la ciutat en el seu conjunt, perquè Mataró necessita d’una ‘Televisió de Mataró’ més dinàmica i participativa que mai. Una ràdio i una televisió que marquin l’agenda local que ja no marquen El Punt com anys enrere, i que té un espai privilegiat sense perjudicar digitals o gratuïts i posant jerarquia, rigor i prestigi al marge del soroll de les xarxes socials i de les ‘fake news’ que determinats actors i la ultradreta fan anar alegrement en ciutats metropolitanes de la demarcació de Barcelona atemptant contra els principis democràtics i els valors que, ingènuament, alguns crèiem consolidats.

Vol dir tot això que amb Burgada aquesta ràdio i aquesta televisió pública local serà ‘la veu del seu amo’? No pas! Tot el contrari, perquè el nou director-gerent és un inconformista, gelós de la seva feina i protector dels seus col·laboradors. Ni govern ni oposició local trobaran en ell una corretja de transmissió acrítica ni un adulador. Guanyar-se la influència perduda de Mataró Audiovisual no es fa en una setmana i demana paciència, complicitat i alçada de mires. Per part de tothom, dels treballadors, dels governants, dels aspirants a governants i del conjunt de la ciutat, cosa que ha de ser fàcil en una Mataró que ell coneix a la perfecció i que tant trobava a faltar l’esperit i l’essència del que representaven en Lligonya i la també desapareguda Anna Palà. 

La dificultat raurà en els números, els recursos escassos que dominen la majoria de mitjans de comunicació púbics, i que en el món local probablement són encara més cruels. Afortunadament, Oriol Burgada ha estat els últims anys gestionant equips i pressupostos mentre dirigia la comunicació dels departaments de Justícia —amb els consellers Carles Mundó i Ester Capella— i, més efímerament, d’Acció Climàtica, amb la consellera Teresa Jordà. Preguntin a Mundó, Capella o Jordà quina opinió en tenen, d’en Burgada, i si és capaç de superar el repte de Mataró Audiovisual i veuran que el que aquí explico no és cap elogi desmesurat propi d’un amic que avui està content pel nou destí professional del col·lega amb qui ha compartit batalles i ideals.