Repòrter, juny de 2001 | Calella celebra set dècades de biblioteca
Els calellencs celebren els 70 anys de la inauguració de la Biblioteca Costa i Fornaguera amb la mirada posada en el trasllat al Mas Salvador de Plaça
La Biblioteca Costa i Fornaguera de Calella, inaugurada per la festa major de Sant Quirze i Santa Julita de fa 70 anys, promoguda per l'alcalde de l'època, Josep Gallart i Parera (1897-1983), guanyarà en espai, prestacions i proximitat als calellencs a partir de l'any 2003. La celebració del 70è aniversari, en un acte senzill però emotiu, el passat 17 de juny, va estar marcat pels projectes de futur de la biblioteca. L'alcalde, Josep Basart, va anunciar que l'equipament es traslladarà el 2003 al Mas Salvador de Plaça, l'edifici del segle XVIII conegut popularment com Can Palmada, situat a la plaça de la Constitució, davant l'actual ajuntament i al costat de l'antic consistori. La biblioteca, que des del 1940 forma part de la xarxa de la Diputació de Barcelona, disposarà de 1.500 metres quadrats perquè una part de l'antic ajuntament (concretament 400 dels 700 metres quadrats de l'edifici consistorial noble) també acollirà algunes instal·lacions de la biblioteca, concretament la sala polivalent (d'actes i exposicions), així com despatxos i un magatzem.
Segons el regidor de Cultura, Josep Maria Juhé, el trasllat de la Costa i Fornaguera al Mas Salvador serà tot un revulsiu ciutadà, atès que els usuaris no tindran l'handicap de la carretera (una barrera física i psicològica per a molts calellencs) i, a més, disposaran d'una biblioteca més del segle XXI que no pas l'actual, que s'havia quedat petita i obsoleta.
El projecte per instal·lar la biblioteca al nou emplaçament costarà uns 200 milions de pessetes, 70 dels quals seran aportats per la Diputació. Juhé confia que la Unió Europea aporti alguna subvenció i que l'actuació —que està dissenyant l'arquitecte barceloní Jordi Casadevall—vagi acompanyada posteriorment de la remodelació de la plaça de la Constitució. L'Ajuntament ja ha invertit 100 milions en el Mas Salvador, amb la compra i posterior rehabilitació de l'històric edifici.
Josep Basart va manifestarque l'actual edifici de la biblioteca, obra de Jeroni Martorell, que va ser arquitecte municipal i que últimament ha estat reconegut pels especialistes, tindrà una «utilitat digna i quedarà per al record». Quan les aules de l'escola pública La Minerva abandonin els baixos de la biblioteca, amb motiu de la fusió amb el col·legi Salicrú, l'edifici de Jeroni Martorell podria conservar els usos culturals. La intenció del regidor de Cultura és que l'edifici sigui la seu de l'Escola Municipal de Música, segons va explicar Josep Maria Juhé a REPÒRTER. La celebració del 70.^ aniversari, per tant, nos'ha limitat a la nostàlgia, perquè els projectes de futur són prou engrescadors.
La biblioteca, plena de gent i de poesia
El recital poètic Constel·lació d'escriptors calellencs, organitzat per Amics de la Poesia, va servir el 17 de juny per commemorar el setantè aniversari de la inauguració de la Biblioteca Costa i Fornaguera. La biblioteca es va omplir de calellencs, però també de poesia, gràcies als textos d'autors locals com Tomàs Costa i Fornaguera (1831-1911), Felip de Saleta i Cruixent (1852-1877), Carles Salicrú i Puigvert (1884-1972), Francesc Gay i Coll (1889-1936), Josep Andreu i Gay (1893-1984), Jaume Martorell i Flaqué (1894-1980), Jaume Marxuach i Flaquer (1906-1966), Francesc Castells i Pla (1906-1991), Antoni Vives i Batlle (1907-1984), Jaume Baburés i Galí (1918-1977), Francesc Grau i Viader (1920-1997) i Maria Cardona i Codina (1923-1972). La volta literària per les dotze hores del rellotge va esdevenir un viatge per l'obra literària més destacada d'escriptors calellencs, segons la selecció de Josep Miracle. Les veus, acompanyades de la guitarra de Carme Pérez, van ser les dels rapsodes Queralt Botey, Rosa Cardona, Rut Martínez, Domingo Mula, Susanna Nogué, Daniel Rangil i Pilar Roger. Després del recital, van intervenir la cap del Servei de Biblioteques de la Diputació, Assumpta Baylach, i l'alcalde, Josep Basart, en un acte molt emotiu, presentat per l'actual responsable, Maria Dolors Llavall.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 103, juny de 2001, pàgina 32.)