Repòrter, juny de 2001 | Jordi Pujol: «És imprescindible duplicar la via»

Jordi Pujol i Artur Mas responen per escrit una entrevista de REPÒRTER en què es parla del desdoblament del tren, la sobreexplotació de la Tordera, el finançament dels municipis turístics, la nova Selva Marítima i el port de Santa Susanna



REPÒRTER va participar el dia 11 de juny en la roda de premsa que l'Associació Catalana de la Premsa Comarca organitza anuaIment amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol, que aquest any estava acompanyat del conseller en cap, Artur Mas. Les sis preguntes plantejades per la revista REPÒRTER, formulades prèviament per escrit, van ser respostes el dia 14 de juny, també per escrit. Aquest és el resultat de l'entrevista amb Pujol i Mas:

-La Generalitat i l'Autoritat del Transport Metropolità preveuen el desdoblament de la via del tren entre Arenys de Mar i Blanes, la qual cosa tira per terra la reclamació d'alcaldes, empresaris turístics i entitats de traslladar i/o soterrar l'actual traçat perquè consideren que hipoteca la façana marítima de l'Alt Maresme. La segona via al costat de l'actual és un projecte decidit i ineludible? Continua pensant el Govern que plantejar el trasllat i/o el soterrament és fer volar coloms?
-Actualment entre Arenys de Mar i Blanes hi ha una única via ferroviària, la qual cosa impedeix l'establiment d'un servei ferroviari de rodalia, és a dir, amb una elevada freqüència de pas més enllà d'ArenysdeMar. Per tal d'assolir l'objectiu d'ampliar l'àmbit de servei de rodalia de qualitat fins a Blanes, és imprescindible duplicar la via. El soterrament o el desplaçament d'aquesta línia es troba lluny del que és lògic invertir. El soterrament requeriria pràcticament la construcció d'un túnel entre Badalona i Blanes amb costos molt elevats. El desplaçament requeriria pràcticament el mateix, ja que hauria de travessar totes les poblacions costaneres soterrat (es pot imaginar altra opció?). A més, el ferrocarril perdria una zona d'atracció de viatges com són les platges del Maresme. El que sí s'ha d'exigir és que aquesta infraestructura no signifiqui una barrera d'accés a la costa i que, a més, es garanteixi la seguretat per als que l'han de travessar (vianants o vehicles). Aquestes exigències s'acompleixen construint tanques al llarg de la via que impedeixin els creuaments no controlats i construint prou passos a diferent nivell pera vianants i per a vehicles com perquè sigui còmode arribar a les platges del Maresme.

-Els alcaldes de l'Alt Maresme demanen un millor finançament per donar resposta als serveis i les necessitats del sector turístic. Per a quan, una millora del finançament dels municipis turístics?
-La mi I lora del finançament dels municipis turístics s'ha d'incloure en les negociacions sobre finançament estatal de les hisendes locals, que començaran tan bon punt finalitzi l'actual negociació sobre el finançament autonòmic. En tot cas, el Govern de la Generalitat estarà atent a ambdues negociacions.

-La consellera Núria de Gispert ha deixat clar que el Govern prefereix enfortir els consells comarcals abans que crear les vegueries proposades en l'informe Roca. Què n'opina el President, com a maresmenc que és, de la divisió del Maresme en dues comarques separades i en dues vegueries diferents?
-La consellera De Gispert ha subratllat un fet objectiu que sovint es tendeix a ometre i és que si ens atenem a l'Estatut, el nostre país s'estructura territorialment en municipis i comarques. Malgrat que en línies generals l'evolució dels consells comarcals i l'assumpció del mapa comarcal és positiva, hi ha aspectes perfectibles i és en aquest àmbit en el qual hem de treballar, abans de plantejar-nos si calen o no noves comarques o altres administracions. [...] En qualsevol cas, ha de quedar molt clar que en el supòsit de plantejar noves comarques o canvis de demarcacions d'aquestes, la darrera paraula l'han de tenir els municipis afectats si ens atenem al respecte per l'autonomia local.



-La Generalitat ha anunciat la construcció d'una dessalinitzadora a Blanes per combatre la manca d'aigua al tram final de de la Tordera. Entitats i ecologistes han posat el crit al cel, perquè la inversió no suposarà un canvi en la política hidràulica i accentuarà l'esgotament de la conca. A més, aquestes actuacions acaben afectant la butxaca dels soferts usuaris. Creu que la dessalinitzadora és la millor solució al problema de sobreexplotació, contaminació i salinització de la Tordera?
-La planta de tractament d'aigües marines a Blanes forma part d'un conjunt de mesures preses per garantir la sostenibilitat de l'aqüífer i, alhora, garantir un abastament de qualitat a la població. La dessalinitzadora no és l'única mesura per millorar la situació de la conca de la Tordera. És, potser, la més emblemàtica, però no l'única. Els 4.200 milions de pessetes que costa la seva construcció, els 10 hectòmetres cúbics a l'any d'aigua potable que permetrà obtenir i el fet que sigui la primera de Catalunya, li han donat un protagonisme evident. Però, insisteixo, les mesures de la conca de la Tordera són molt més àmplies. Fa pocs dies, el Departament de Medi Ambient va aprovar la declaració de sobreexplotació dels tres aqüífers de la conca que faltaven per regular, amb la qual cosa ja està ordenat el règim d'explotació del conjunt de la Tordera, des del Montseny-Guilleries fins a la costa. A banda d'aquest procés, que implica una moratòria de dos anys per a noves extraccions d'aigua i àrids i un major control de les activitats actuals, cal destacar el projecte de reutilització de les aigües residuals tractades a la depuradora de Blanes, amb una inversió de 360 milions, o la inversió de 214 milions per connectar les captacions del Consell Comarcal del Maresme amb les de Palafolls, com a mesura preventiva per millorar la qualitat de les aigües per abastament mentre la planta dessalinitzadora noentri en funcionament, el desembre d'aquest any.

-La Generalitat va rebre el traspàs de l'autopista del Maresme (abans A-19) per part de l'Estat, i no hi ha fet cap inversió. Per exemple, els enllaços d'Arenys de Mar-Arenys de Munt són confosos i no permeten als conductors fer tots els moviments necessaris en un nus com aquest. Sembla que l'objectiu sigui més aviat fer passar el conductor pel peatge que no pas afavorir la permeabilització amb els municipis (els dos Arenys) venint des de Girona. Un cas similar és el de Pineda de Mar, que comparteix amb Calella l'accés per anar en direcció Barcelona, mentre que la sortida pròpia de Pineda només serveix per anar cap a Girona o per sortir venint de Girona. Pensa el Govern fer alguna millora als accessos de l'autopista, atès que fa una funció de via intermunicipal?
—En primer lloc, cal indicar que la Generalitat, des de l'any 1995, data de transferència per l'Estat de l'autopista C-32 (antiga A-19), ha estat molt conscient de la importància històrica que aquesta via ha representat peral creixement econòmic i social del Maresme. [...] Una vegada realitzats els corresponents estudis tècnics, hem de recordar que la via de solució no pot necessàriament passar per la pròpia autopista com a únic eix viari, sent per tant necessari un ampli consens de totes les administracions afectades per poder concretar una xarxa viària que pugui donar resposta a les possibilitats futures de creixement d'aquesta comarca, compatible amb la gestió de la mobilitat sostenible per a la millor eficàcia de les comunicacions locals i comarcals. D'acord amb aquesta premissa, tal com va acordar el Parlament de Catalunya, la Generalitat està duent a terme diferents estudis i projectes per analitzar la problemàtica local que es pogués plantejar tenint en compte el conjunt de la xarxa viària. [...] Per tal de donar una solució per a la millora dels passos de vianants entre Arenys de Mar i Arenys de Munt, s'està estudiant la possibilitat de la construcció d'un pas de vianants sota l'autopista, aprofitant el pas inferior existent de la B-511. [...]

—L'esborrany del Pla de Ports de Catalunya preveia una instal·lació portuària a Santa Susanna, fet que ha escandalitzat els municipis veïns pel risc que posi en perill la regeneració natural de sorra a les platges de Pineda i Calella. L'alcalde de Santa Susanna sosté que el port s'acabarà fent. Què diu el Govern?
—[...] El projecte inicial preveia un grau de protecció 3 en diferents zones del Maresme, una d'elles, la zona litoral de Santa Susanna compresa entre el límit sud de la platja de Santa Susanna i la Riera del mateix nom. En les zones amb grau de protecció 3 s'hi permet la construcció d'instal·lacions portuàries i marítimes i de marines seques, si béqualsevol hipotètica actuació requerirà, a banda dels estudis de justificació de la demanda, de conformitat urbanística amb el Pla General, d'impacte ambiental, de dinàmica litoral, hidrològic, i econòmic financer, un estudi d'alternatives on es justifiqui que l'actuació prevista no pot encabir-se en una zona amb grau de protecció 4. Després d'estudiar les al·legacions i observacions realitzades durant les fases d'informació pública i institucional a la proposta del Maresme, i atenent fonamentalment les peculiaritats d'aquesta zona i l'elevada oferta de punts d'amarratge ja existents, en el text definitiu del pla de ports totes les zones de protecció 3 del Maresme s'ha requalificat com a protecció 2, des de la platja de la Mora (Badalona) fins al port de Blanes (llevat d'un GP1 a la zona d'influència del riu Tordera i un GP3 entre el port de Mataró i la porta Laietana). Per tant, el front litoral de Santa Susanna ha passat tot a protecció 2. [...] Queda clar que el capteniment del Govern és no autoritzar noves infraestructures en el litoral del Maresme, tampoc a Santa Susanna, apostant per la modernització i optimització dels ports existents per cobrir la demanda de llocs d'amarrament que pugui sorgir durant el període de vigència del pla de ports (2001-2015).

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 103, juny de 2001, pàgines 16 i 17.)