Repòrter, juny de 2001 | Josep Lluís Fillat: «Si surt un candidat, no em presentaré»

Josep Lluís Fillat admet discussions internes al PSC de Pineda, però les justifica. L'exalcalde afirma que està disposat a no repetir com a cap de llista si apareix algun altre candidat, però també està disposat a continuar



Dídac González ha deixat el càrrec de primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de Pineda —al·legant motius professionals— i en la decisió l'acompanya Joaquim Martínez, fins ara secretari d'organització. La marxa d'aquestes dues peces claus en la nova agrupació socialista —constituïda arran de la renovació interna, fa 9 mesos— obre una crisi en el PSC de Pineda, el més votat a les eleccions municipals del 1999. El seu cap de I lista des del 1979, l'exalcalde Josep Lluís Fillat, manté en aquesta entrevista amb REPÒRTER l'ambigüitat del seu futur polític de cara a Is comicis del 2003. Es pot presentar o deixar de fer-ho.

-El PSC de Pineda està en crisi?
-No, està en una situació normal entre dues eleccions. Les eleccions provoquen una activitat frenètica, però entremig hi ha un procés de pensar i discutir, sense que l'activitat es vegi massa de cara a fora. El que sí es pot interpretar com a crisi, en el sentit de canvi de situació, és que hem tingut la mala sort que el primer secretari ha hagut de plegar per motius professionals. Fins a la nova assemblea, quan elegirem el nou secretari, tindrem una situació d'impasse. De pas, farem alguna correcció en la composició de l'executiva, que havia quedat reduïda a tres persones, i tres persones no poden donar l'abast.

-Públicament s'ha presentat com una crisi interna. Hi ha un buit de poder a l'agrupació socialista?
-En una agrupació ningú no té el poder absolut. Per tant, hi ha el buit d'una persona que el representa.

-Qui serà el relleu de Dídac González?
-Encara no ho sabem. Hi ha companys que preparen una alternativa, però jo espero que surti més d'una opció per poder triar. El mes que ve ho sabrem.

-Vostè és cap de llista del PSC des del 1979. Ha estat alcalde i va guanyar les últimes eleccions, però no va poder governar. Té intenció de presentar-se el 2003?
-Aquesta és la típica pregunta que em fan des de les darreres eleccions. La primera vegada que em vaig presentar, el 1979, va ser perquè el partit em va venir a buscar. Jo continuo en la mateixa situació, és a dir, si la majoria dels companys pensen que jo encara puc ser útil per continuar endavant, potser ho faré.

-Però no és molt còmode deixar aquesta difícil elecció en mans dels altres?
-Jo diria que no. El que és còmode és anar de cap de llista si el cos t'ho demana. El que és més dur, i la gent a vegades no sap interpretar-ho bé, és que un, tot i tenir ganes, digui que no, que està a diposició del partit perquè no vol tapar les possibilitats d'un altre company. En aquest moment, la part lluïda de la figura d'alcalde, em fa il·lusió, però ho relativitzo. Si hi ha alguna alternativa que pensem que va bé, jo estic disposat a ajudar-la. No hi ha cap tipus de problema. Per això m'estimo més no manifestar-me, perquè així no condiciono ningú. Si digués que em presento, potser evito que surti alguna alternativa. De moment, compleixo el compromís de cap de llista per quatre anys, i ja està.

-Creu que vostè encara pot ser útil per al PSC com a cap de llista?
-Ai! Jo crec que sí. Imagina't que d'aquí a deu anys et diguin: «senyor Saül, continua sent útil per al periodisme o s'ha de retirar?»

-Depèn del càrrec que ocupes.
-Mentre la salut tiri endavant, es tinguin ganes i capacitat, sempre s'és útil. Al revés, perquè la suma d'experiència i ganes pot ser mòlt útil.

-En política, la tendència és valorar molt la renovació. I sembla que la renovació és un plus en una candidatura. Al grup municipal socialista es dóna la paradoxa que tothom s'ha renovat menys vostè i, en canvi, es demana la seva renovació.
-Quan vam perdre les penúltimes eleccions [1995], el poble ens va dir que calia renovar la llista, però no el cap de llista. I és el que vam fer el 1999. La renovació es va haver de treballar, i crec que em puc atribuir aquest mèrit. Resulta que a les últimes eleccions el poble ens ho premia i guanyem. Ens van faltar 100 vots per a la majoria absoluta. Amb aquest resultat, quina renovació més pots demanar? Crec que estem en el camí correcte.



-Té la sensació que algú del seu equip no és prou agraït amb vostè, i té moltes ganes que desaparegui de la primera línia?
-Quan es munta un equip nou, sempre hi ha algú amb un criteri diferent i, a més, amb un caràcter molt fort, i acabes discutint-hi. No nego que hi hagi hagut discussions.

-Ningú defensa, obertament dins del partit, un canvi de candidat per al 2003?
-A l'agrupació hi ha algú que sí que ho ha pensat, i jo també els dono certa raó. Fins i tot hi estic d'acord, però en el moment actual el sentiment de la gran majoria de l'agrupació és que continuï.

-Si vostè decidís no presentar-se, hipòtesi que diu que no descarta, veu alguna persona amb capacitat per rellevar-lo?
-Hi ha diversos noms.

-Només es parla de Xavier Amor.
-Sí. És una persona que té ganes, empenta i molta capacitat. Si calgués que jo l'ajudés, ho faria convençut. Però també ho diria per altres companys.

-Digui noms.
-Prefereixo no dir-los.

-Curiosament, s'està parlant del PSC per una situació de crisi i, al davant, hi ha un govern al qual sembla que li surten bé algunes coses. Som a l'equador del mandat. Com valora la gestió de Joan Morell (CiU) i de Norbert Pelàez (PP)?
-No és veritat que estiguin sortint bé les coses, però l'equip de govern té l'habilitat de vendre-les exageradament. Però crec que la venda multiplicada de les coses se'ls acabarà tornant en contra.

-Per què?
-Perquè la gent, al final, veu els resultats i si agafes la premsa i mires les promeses que s'havien fet descobreixes que no s'estan complint la majoria d'elles. Van dir que es posaria en marxa el transport d'autobusos i no s'ha fet; fa temps van dir que farien la piscina i tampoc és feta; la depuradora havia d'estar immediatament i no ho està; van parlar d'accessos a la població i de solucionar el trànsit i res de res; van anunciar una política de joventut però és inexistent; van prometre un augment dels serveis de benestar social i l'únic que han fet és contractar algun assistent social més, però no es veu cap criteri polític; es va parlar de fer pisos de protecció oficial i no s'ha fet res; que s'acabaria el passeig Marítim i està aturat; així podríem continuar... El que van prometre, i que continuadament reiteren, arribarà un dia que la gent es preguntarà on és tot això. Sovint confonen el que surt al diari amb la realitat que està passant.

-Quina és la realitat, segons vostè?
-La realitat és que es van trobar en una situació òptima des del punt de vista del planejament urbanístic. Tot estava preparat perfer un creixement harmònic i es van trobar una situació econòmica favorable. I què s'està fent? Gastar sense tenir un criteri i s'està perdent la gran oportunitat d'un creixement programat de la població. Ara tenim problemes d'aigua i inauguren rotondes amb gespa. Quin exemple estan donant? No tenen idea de cap on anem. L'equip de govern està deixant créixer sense ordre i, a més, permetent, dintre de la legalitat, que el capital estigui jugant. Promocionen els plans parcials quan tota la propietat passa a mans d'una societat exclusiva que pot posar les seves condicions. Falta una política intervencionista clara en el creixement de la població. Resulta que aquesta política l'està portant, gairebé exclusivament, el Partit Popular, que és el grup que menys suport té a l'Ajuntament. I l'alcalde va dient atot que sí. La suma dels vots de CiU i els nostres. que som els majoritaris, estem a mercè dels vots d'un partit que només va aconseguir tres regidors. Això ho permet l'alcalde actual. Morell calla perquè té por que Pelàez li digui que li farà una moció de censura i el deixarà abandonat. A vegades el càrrec d'alcalde comporta una dignitat que en aquests moments en Morell no té. Sovint és millor trencar, com va fer Llorens, i dir «aquí manem nosaltres».

-Però la ruptura entre Salvador Llorens (CiU) i Norbert Pelàez (PP) va generar una situació d'inestabilitat política.
-Sí, i recordo que aquesta inestabilitat política va portar que el senyor Pelàez, en un ple, denunciés que un membre de Convergència l'havia anat a amenaçar personalment. És una història que no està resolta perquè no s'ha explicat com ha acabat. Per mi, això vol dir que hi ha molt de capital al darrere que està remenant les cireres, com sempre.

-Està dient que Morell i Pelàez són titelles dels interessos econòmics?
-Com a mínim, si no ho són ho semblen. Aquí algú està controlant el mercat immobiliari perquè no s'entén que el preu de l'habitatge pugi tant quan Pineda té una oferta de sòl considerable. Per sort vam fer el Pla General, i com a mínim es creix en una direcció determinada.

-Diu que el govern CiU-PP es va trobar el planejament urbanístic socialista. Els han servit la feina en safata, però, per altra banda, els van posar aquesta llavor.
-En aquell moment veníem d'un govern de la dreta clàssica, en què a Pineda s'estava construint sense gaire ordre. Llavors es tractava de posar una mica d'ordre, i que des de l'Ajuntament s'anés marcant el ritme del creixement urbanístic a mesura que teníem les infraestructures a punt. El problema és que, quan a un li regalen una feina feta sense haver-la pensat, se la gasta. Tenen un patrimoni i se'l gasten.

-El pastís, però, arriba un moment que s'acaba.
-Sí, però encara queda molt per construir. El futur d'aquesta costa passa, malgrat totes les oposicions, perquè es construeixi pràcticament des del far de Calella fins a Malgrat. A la llarga, serà una gran ciutat. Potser d'aquí a cent o dos-cents anys. Si aquesta és la previsió i volem frenar-ho, planifiquem-ho perquè es faci dins d'una idea correcta.

-No veig el PSC de Pineda per la tasca de mobilitzar la gent del carrer contra aquest model de creixement accelerat.
-Tens tota la raó. Les coses es paguen. Quan fas un equip nou, la gent necessita aprenentatge. Realment, hi ha hagut una frenada. En gestió municipal fem la feina, però està molt reduïda a l'àmbit de l'Ajuntament. Potser no hem sabut utilitzar els mitjans de comunicació, i en això l'equip de govern ens guanya.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 103, juny de 2001, pàgines 14 i 15.)