Repòrter, maig de 2001 | La politització d’una causa
L'impacte de la via del tren en la façana marítima ha estat una constant en el debat polític de l'Alt Maresme, especialment a partir de l'any 1994, quan els hotelers van iniciar una campanya de recollida de firmes. A les vigílies d'un any electoral, la majoria d'alcaldes es van posar al costat del Gremi d'Hostaleria del Maresme, el president del qual, Manel Vila, es va convertir en la veu que reclamava soterrament i/o trasllat de la línia fèrria als municipis més turístics, és a dir, entre Calella i Malgrat de Mar. Els hotelers van aconseguir que el setembre de 1994, el llavors conseller de Política Territorial i Obres Píibliques, Josep Maria Cullell, aprofités la seva visita a la Fira de Calella per signar «a títol particular» a favor del soterrament i/o trasllat del tren. Cullell va signar acompanyat de Manel Vila i del llavors alcalde de Calella i president del Consell Comarcal, Joaquim Rey. Aquest últim va ser, al seu temps, un dels màxims artífexs que Convergència i Unió assumís en el seu programa comarcal el compromís de treballar per la recuperació de la façana marítima. CiU, per tant, va concórrer als comicis municipals del 1995 amb aquest compromís. El PSC, però, tampoc no va voler ser menys i va mostrar-se comprensiu amb la causa, si bé no va jugar-hi electoralment amb la mateixa intensitat i decisió que els nacionalistes. Amb tot, el PSC va aprofitar una visita a Mataró del llavors vicepresident del Govern de l'Estat, Narcís Serra, per llançar bones paraules a la reclamació del sector turístic i de la ciutadania, que s'anava adherint a la campanya de firmes.
La divisió entre alcaldes, però, ja es va fer evident ara farà 7 anys. Mentre els alcaldes de Calella, Joaquim Rey, i de Santa Susanna, Joan Campolier, tots dos de CiU, alimentaven la campanya, els batlles socialistes de Pineda, Josep Lluís Fillat, i de Malgrat, Conxita Campoy, se'n desmarcaven. «La doble via seria la solució per Pineda», afirmava Fillat des de l'alcaldia. «Hem començat la casa per la teulada», declarava Campoy.
El fracàs de la campanya no té l'essència en la divisió dels alcaldes, atès que el mateix president de la Generalitat, Jordi Pujol, va afirmar que plantejar el soterrament i/o trasllat de la línia C-1 (la primera de l'Estat, i una de les més rendibles de Renfe) era «fer volar coloms». I el llavors ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, Josep Borrell, manifestava que era «impossible» plantej ar la idea, si bé es mostrava disposat a millorar la xarxa.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 102, maig de 2001, pàgina 9.)