Repòrter: La nefasta herència de Joaquim Rey
L'Ajuntament de Calella tenia, el 31 de desembre de 1999, un endeutament de 1.400 milions de pessetes i un romanent negatiu de tresoreria de 142 més. Aquesta delicadíssima situació financera ha obligat l'equip de govern (ERC i PSC-CpC) a realitzar un pla de sanejament que s'haurà d'aplicar fins al 2004 escrupolosament i assumint el compromís de no incrementar el personal municipal, no superar els 175 milions anuals d'inversió i una política recaptadora més eficaç per evitar que els morosos s'estalviïn entre 50 i 70 milions al cap de l'any. El govern minoritari ha tingut el suport dels independents del Grup Calella per aprovar el pla de sanejament, mentre que els responsables directes del deute, el dèficit i el desgavell econòmic, financer i administratiu (CiU i PP) s'hi van abstenir. El govern de Josep Basart (ERC) s'ha trobat amb una nefasta herència del seu antecessor en el càrrec, Joaquim Rey (CiU), responsable de l'aposta cega per l'antiga fàbrica Llobet Guri. El govern municipal s'ha envoltat de professionals reconeguts (una interventora de carrera nacional i un economista) per compensar la disbauxa dels governs CiU-PP del període 1991-1999. El rigor en la gestió i l'obligació d'estrenye's el cinturó (passar de pressupostar 300 milions anuals d'inversió a 175) és una forta clatellada. ERC i el PSC-CpC han començat a posar ordre. El gran error d'aquest govern, però, té el seu origen en la ressaca electoral. Després del 13 de juny de 1999 no van saber o no van voler (i el segon és més greu que el primer) arribar a un acord de govern que garantís l'estabilitat política. Segurament, després d'haver desbancat Rey de l'alcaldia, els actuals governants no s'imaginaven que es trobarien un ajuntament tan pobre. Això indica un excés de confiança que ara paguen els calellencs (i la prova és que l'Ajuntament encara no ha aprovat el pressupost del 2001) o que quan ERC i el PSC eren a l'oposició no van fer prou bé la feina, atès que haurien d'haver detectat que el consistori no pagava a la Generalitat els impostos de l'aigua recaptats des del 1983. Durant 13 anys, l'Ajuntament va recaptar aquests impostos però no els va liquidar a la Generalitat. Resultat final: un préstec de 327 milions que encara s'amortitza. I és per tot això i més que ara el govern municipal s'ha de posaren mans d'empreses especialitzades en cacareis morosos i evitar que s'esmunyin del pagament d'impostos. Que tinguin sort, perquè Calella no es pot permetre perdre el tren inversor mentre els municipis veïns aprofiten el creixement urbanístic per millorar.
(Editorial de la revista Repòrter, número 102, maig de 2001, pàgina 3.)