Repòrter, abril de 2001 | El pare de l’Índia

Foto-Film Calella ha viatjat a Anantapur per viure de prop la monumental obra humanitària de Vicenç Ferrer, el calellenc en vida més il·lustre. L'expedició ha tornat molt impactada per la tasca de l'exjesuïta i missioner i ja prepara una gran exposició



Les 23 persones que integraven l'expedició de Foto-Film Calella han tornat d'Anantapur impactats i al mateix temps emocionats per la labor del ciutadà més il·lustre que té Calella en l'actualitat. Vicenç Ferrer, nomenat per l'Ajuntament de Calella fill adoptiu el maig del 2000, està fent miracles a l'Índia i per això allà el consideren tot un déu. El pare Ferrer ha dut l'aigua allà on no n'hi havia, ha construït escoles, hospitals, centres de planificació familiar i habitatges en poblats on la misèria imperava i el govern del país poca feina havia fet. La seva ha estat una actuació integral, però fonamentada en sis àmbits: sanitat, ensenyament, ecologia, habitatge, dona i discapacitats. La Rural Development Trust (RDT) que Vicenç Ferrer va crear ara fa 30 anys han donat aquests fruits: 1.500 escoles, aconseguir que siguin escolaritzats 100.000 nens cada any, que 7.000 joves aprenguin un ofici, que es creïn 1.250 associacions de dones, que 482 entitats atenguin prop de 7.000 persones amb problemes psíquics o físics, construir 5.980 cases, arranjar 32.540 habitatges, excavar 4.000 pous, construir 5 hospitals i aconseguir que 1.000 persones es dediquin a la sanitat en una àrea de 1.550 pobles.

Anantapur, a la zona d'Andhra Pradesh, està sent objecte d'una autèntica revolució, una revolució integral. Des de la cultura —que serà bàsica per al futur més imminent dels indús— fins a la sanitat o l'agricultura i la ramaderia que els donen de menjar. La seva és una lluita des de tots els fronts.

La Fundació Vicenç Ferrer (a Internet la trobareu a: fundacionvicenteferrer.org) té diverses seus a l'Estat espanyol, i ha obert vies de col·laboració amb l'RDT originària. Una fórmula han estat els apadrinaments (per 2.500 pessetes al mes un nen intocable pot rebre l'educació bàsica) i ja en tenen 60.000 fetes. Existeixen socis-col·laboradors que es fixen la seva pròpia aportació econòmica, i els recursos de la fundació també són públics, atès que hi participen ajuntaments, governs autonòmics, diputacions i altres organismes. Amb tot, l'any 1999 el 80 % dels recursos (1.403 milions de pessetes) provenien dels apadrinaments.



Aquesta és la descripció de l'empori humanitari, resumit en dades fredes i objectives. Però qui pot expressar millor les sensacions i els sentiments viscuts in situ són els membres de l'expedició de Foto-Film, que preparaven el viatge des de feia un any. «Aquest era un dels treballs pendents de Foto-Film Calella», explica Quim Botey. Durant el viatge s'han fet més de 10.000 fotografies i s'han enregistrat infinitats d'hores de vídeo. La feina de selecció, per tant, està sentara moltfeixuga. L'objectiu final és l'exposició Anantapur 2001, que es presentarà en la propera edició de la Fira de Calella i l'Alt Maresme, pel setembre. La mostra gràfica —acompanyada d'un vídeo amb paraules de Ferrer, la seva dona Anne i el seu fill Moncho— passarà a mans de la Fundació Vicenç Ferrer, que la farà itinerant amb la intenció de recaptar fons i sensibilitzar els espectadors.

La dura feina de selecció dels milers d'imatges que Foto-Film ha captat a l'Índia, però, es compensen amb el compromís moral reforçat gràcies al contacte directe amb Vicenç Ferrer. «Ens ha tractat molt bé. Dormíem i menjàvem a les seves instal·lacions i ens han dispensat un tracte fantàstic. Ell s'ha dedicat molt a nosaltres. Fins al punt que va comentar que era el viatge que més havia cuidat en 40 anys», comenten diversos membres de la fàbrica Llobet Guri. Els spanish friends de Vicenç Ferrer reconeixen que aquest ha estat el viatge de les seves vides. «Allà és com un déu. Al costat de Gandhi, Tagore i la mare Teresa de Calcuta, a l'Índia sempre apareix un retrat del fatherFerrer», expliquen emocionats. Són com els quatre pares de l'índia, i el seu fill Moncho és considerat un indú blanc. Moncho segueix les passes de Vicenç Ferrer, l'home que —amb l'ajut de la seva família i d'un estret grup de col·laboradors del país— ha convertit en terra fèrtil el que abans era desèrtic. «Aquest precisament ha estat el millor any de pluges a Anantapur», comenta Carles Benito, un dels fotògrafs de l'expedició que curiosament és nebot de Vicenç Ferrer. «Ell va néixer a Barcelona, però se sent calellenc. De fet, va reconèixer que li feia molta il·lusió la nostra visita perquè volia que la gent de Calella sabés què ha fet a Anantapur», afegeix Benito, que fa 27 anys ja va viatjar-hi.



Darrere de tots els reconeixements que últimament ha rebut Ferrer —com el Príncep d'Astúries de la Concòrdia, la Creu de Sant Jordi o la Medalla d'Or de Barcelona—, hi ha una dedicació obstinada. Amb la providència —paraula clau en el seu vocabulari— i la implicació dels indús. Ferrer està aconseguit que els nens vagin a escola, que les dones entenguin que no cal tenir tants filIs i que l'economia potser motor de vida si hi ha aigua, sense oblidar el seu suport als intocables, en un intent de trencar la rígida separació de castes imperant a l'índia. «Ell juga molt amb la participació de la gent d'allà. Els ajuda si ells s'hi impliquen», comenta Robert Lluís.

Aquest membre de Foto-Film explica en el butlletí de l'entitat: «Ara tenim un repte difícil: plasmar en imatges aquelles mirades plenes de tendresa, de curiositat, de patiment; aquells somriures seductors, dolços; aquells gestos, aquella generositat, aquelles esperances, la supervivència, la superstició, l'espiritualitat, l'altruisme, la compassió, la solidaritat...»



Una de les frases que va pronunciar Ferrer durant la visita dels maresmencs va ser aquesta: «Apropa't. Vés a la gent. Viu amb ells. Aprèn d'ells. Estima'ls. Comença amb el que ells coneixen. Construeix amb el que tenen. Creix.» Els va agradar molt i han decidit que apareixerà a l'exposició.

L'expedició de Foto-Film Calella estava integrada per 23 persones: Quim Fàbregas, Robert Lluís, Josep Martín Berbena, Albert Porras, Juanito Claramunt, Carles Benito, Esther Font, Josep Maria Colomer, Agustí Compte, Montse Turà, Llorenç Tubert, Pere Porti, Vicente Peiró, Miquel Noheras, Enric Maria Valls, Maria Antònia Massó, Ernest Aldea, Pilar Roger, Núria Aguilar, Joan Lluís, Dolors Palomero, Mireia Lluís i Quim Botey. La majoria van marxar el 25 de gener i van tornar el 6 de febrer. Les càmeres de fotografia i de vídeo d'aquests calellencs, malgratencs, pinedencs, mataronins i algun gironí van captar els paisatges físics i humans d'un territori de 200 quilòmetres quadrats, a Anantapur, amb visites en vehicles tot terreny a poblats, hospitals, escoles, habitatges construïts per la Fundació Ferrer, etc. L'expedició també va presenciar la sortida de voluntaris cap a la zona afectada per terratrèmol de Gujarat.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 101, abril de 2001, pàgines 6-9.)