Repòrter: La covardia del Govern amb l’informe Roca

L'informe Roca ja acumula pols en un calaix de la Generalitat. La nova consellera de Governació i Relacions Institucionals, Núria de Gispert, ha decidit arxivar l'estudi que els estudiosos van elaborar com a proposta d'una nova divisió administrativa i territorial del país. Amb el canvi de titular a la Conselleria de Governació —ha passat de Josep Antoni Duran Lleida a Núria de Gispert, tots dos d'Unió Democràtica— sembla que s'hagin esvaït els somnis de molts catalans desitjosos de canvis en el model territorial imperant els últims anys. De Gispert, i recentment el conseller en cap, Artur Mas, no confien en les vegueries, i el Govern de la Generalitat es limita a anunciar un ajut de prop de 600 milions de pessetes a tots els consells comarcals. Misèria i més misèria. Amb aquest import no es posa remei a les malmeses finances dels consells ni s'arreglen les necessitats del món local, que precisament ara coincideix amb l'organització del segon congrés del municipalisme. El més probable, però, és que d'aquest aplec municipalista no sorgeixi cap proposta concreta de reorganització territorial, ateses les discrepàncies (polítiques i polititzades) entre partidaris i detractors de l'informe Roca. El més lamentable de tot plegat és que el Govern no s'atreveixi a aplicar la proposta dels estudiosos —totalment o parcialment— per una simple qüestió de covardia política. La consellera De Gispert —a la qual, per cert, van haver de corregir des del mateix Govern—va reconèixer que l'informe Roca no tocava en aquesta legislatura. Prou maldecaps deu tenir l'executiu de Jordi Pujol com per posar-se en contra els municipis petits —manats majoritàriament per CiU—, donar pesa les vegueries i crear noves comarques. La falta de valentia del Govern és criticable perquè s'està desaprofitant l'oportunitat de dur al carrer un debat de despatxos. Quan es començava a parlar —tímidament, però— de les noves comarques entre els ciutadans del carrer —i especialment en els nostres municipis, que podrien formar part de la Selva Marítima o com es vulgui dir— l'arxivament de l'informe Roca és una galleda d'aigua freda al debat i la participació. Aquest era l'escenari que més ens convenia atots plegats. Que se'n parlés, que es debatés i que els polítics actuessin després en conseqüència.

(Editorial de la revista Repòrter, número 101, abril de 2001, pàgina 3.)