Repòrter, març de 2001 | Canet ja té alcaldessa
La convergent Ibis Puig desbanca Francesc Garcia de l'alcaldia de Canet amb una moció de censura que ha generat divisió social. El nou govern de CiU, PSC, ERC i UC va haver de suportar tota mena de desqualificacions i insults en un ple en què el PIC i el PP van mostrar la seva pitjor cara
Morir matant. Així va voler abandonar l'alcaldia de Canet de Mar Francesc Garcia, cap de llista de la Plataforma Independent de Canet (PIC) a les eleccions del 1999. El ple de la moció de censura, celebrat el 6 de març al migdia, va ser molt tens i desagradable. Els regidors del nou equip de govern, format per CiU, PSC, ERC i Unió de Canetencs (UC), van haver de suportar tota mena d'insults i desqualificacions per part de l'alcalde sortint i també de la portaveu municipal del PIC, Anna Ardil, i de l'únic regidor que donava suport als independents, Enric Llauger, del Partit Popular. «Traïdors, perdedors, fracassats, mercenaris a sou...» El reguitzell d'insults que van pronunciar Garcia, Ardil i Llauger en els seus extensos parlaments anava escalfant una bona part de les 200 persones que seguien el ple de la moció de censura des del carrer, davant de l'Ajuntament, gràcies a un sistema de megafonia. Tot estava calculat, des dels discursos irrespectuosos fins a la posada en escena (a lasala de plens només s'hi podia accedir amb acreditació prèvia) passant per la mobilització popular. Malgrat tot, Francesc Garcia nova poderevitar perdre l'alcaldia. Les seves referències a l'exalcalde Josep Rovira —va afirmar que, amb la moció de censura, aquest tornava a la política— van ser constants, però la frase més contundent va ser aquesta: «Són els mateixos gossos amb diferents collars.» Estava dient «gossos» als regidors del nou equip de govern?
L'agònic adéu de Garcia —que va tenir moments (forçadament) emocionats abans, durant i després de la votació— tampoc va estalviar atacs cap a la suposada mà negra que ha manegat els fils de la seva caiguda en desgràcia. A part d'un exalcalde que no hauria assumit la dura derrota de les eleccions del 1999, és a dir, d'un suposat Josep Rovira encara actiu des de la segona fila, hi ha la figura de l'empresari canetenc Salvador Campins. Garcia vaexplicaren el seu parlament que Campins ha instigat la moció de censura perquè ell mai no ha seguit les seves directrius. L'alcalde exhauria els últims minuts en el càrrec dient que Campins li va llegir un decàleg sobre què s'havia de fer i què no es podia fer des de l'Ajuntament. I la tercera pota de la trama conspirativa la va mencionar la tinent d'alcalde i portaveu del grup municipal independent, Anna Ardil: la revista Àmbit. No hi podia faltar.
Ardil, però, va centrar el seu atac frontal en la figura de l'actual president comarcal de Convergència, Albert Batlle, que era present a la sala entre el públic. Ardil va carregar contra Batlle perquè quan les bases convergents van escollir Garcia com a cap de llista de CiU —en lloc de Josep Rovira—, el dirigent comarcal del partit va imposar la candidatura del llavors alcalde, fet que va desencadenar la creació de la Plataforma Independent de Canet. «La millor inversió per a l'esquerra és l'Albert Batlle», va afirmar Ardil, que va ser tan càustica com Francesc Garcia, però almenys es va estalviar posar noms darrere d'alguns insults. Qui va acabar de completar l'espectacle lamentable va ser el portaveu del PP, Enric Llauger, que va sentenciar contra els nous governants: «Vostès són uns cadàvers polítics i d'aquí a dos anys seran cendra.» Això ho va dir després de preguntar-se on anirà a parar un govern format per persones com el portaveu socialista, Joaquim Mas, que desconeix la seva tendència sexual: «Un dia li vaig preguntar si era homosexual o heterosexual, i em va respondre que ni ell ho sabia. Com podem anar bé així?» Llauger, que presidia la mesa d'edat de la votació, no va abaixar el llistó que li havien deixat Garcia i Ardil. Curiosament, el regidor del PP s'atrevia a qualificar de «cadàvers polítics» els membres del nou govern quan a ell la direcció comarcal del seu partit, per boca del president Víctor Ros, el desqualificava i desautoritzava l'endemà mateix de la moció de censura.
Tots els regidors del nou govern vanhaver de suportar els atacs del PIC i el PP. Ho van fer estoicament. Al portaveu d'ERC, Òscar Figuerola, li van recordar que gairebé posa en perill l'èxit de la moció de censura per una qüestió de papers a l'hora de tramitar la seva entrada al consistori, atès que acaba de substituir el cap de llista, Jordi Ballart, com a càrrec electe. A l'únic regidor d'Unió de Canetencs, Joaquim Dotras, li van dir que el seu negoci (una granja-pastisseria) no tenia els permisos municipals en regla i que estava incomplint la legislació. Al convergent Josep Lluís Ribas, Francesc Garcia el va amenaçar amb la presentació d'un querella davant la fiscalia perquè suposadament va rebutjar la instal·lació d'una fundació de discapacitats psíquics al costat de casa seva. I a la convergent Ibis Puig, la van presentar com una dona freda i interessada. Això sí, després d'afirmar que «el projecte del nou govern neix mort, desacreditat i deslegitimat perquè el poble no els vol però vostès es fan els sords», Garcia va dir: «Demano als ciutadans que respectin la nova alcaldessa».
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 100, març de 2001, pàgines 6 i 7.)