Repòrter: La pitjor cara de Francesc Garcia
La situació política no és fàcil a Canet de Mar. Un cop ha prosperat la moció de censura es pot dir que, com a mínim, l'estabilitat està garantida. Des del 20 de desembre, quan els regidors de CiU Ibis Puig i Josep Lluís Ribas van decidir marxar del govern i trencar relacions amb el PIC, l'Ajuntament vivia un clima enrarit. No només perquè el govern del PIC i el PP estava en minoria, sinó perquè el mateix alcalde, Francesc Garcia, havia propiciat un escenari de desconfiança. 0 amb mi o contra mi. Aquest és l'esquema de Garcia i els seus companys. I així difícilment es podia restablir el diàleg i facilitar el retorn dels edils de CiU. Garcia ha estat víctima d'un estil massa presidencialista —curiosament això és el que li retreia a l'anterior alcalde, Josep Rovira— i poc transparent —deixem-ho així— en afers relacionats amb els seus interessos estrictament personals i empresarials. Hi havia moments que a Canet no se sabia fins a quin punt Garcia era alcalde o empresari. Estem d'acord que ell mai no havia amagat les seves intencions, i que durant la campanya electoral va ensenyar les seves cartes, però aquesta suposada legitimitat democràtica no justifica algunes de les seves actuacions com a màxima autoritat municipal.
Sigui com sigui, la qijestió és que la moció de censura pactada i presentada pel PSC, CiU, ERC i UC ha desbancat Francesc Garcia, i amb ell el PIC i el PP. El fins ara alcalde ha jugat amb foc practicant una política populista i mobilitzant part de la població contra els «traïdors» que el volien fer fora del poder. La pitjor cara de Garcia, Anna Ardil (portaveu del PIC) i Enric Llauger (el soci fidel del PP), es va destapar en el ple del 6 de març. Va ser una sessió plenària lamentable. Certament tenien raó Garcia, Ardil i Llauger quan afirmaven que aquell dia s'estava escrivint la pàgina més trista de la història recent canetenca. Però va ser desagradable precisament pel to i el contingut dels seus parlaments. Van voler morir matant sense veure que encara s'estaven enfonsant més. Amb tot, la situació política és complicada perquè no cal oblidar que la nova alcaldessa. Ibis Puig, és la número 2 d'una candidatura, la de CiU, que va sortir clarament derrotada dels comicis del 1999.
(Editorial de la revista Repòrter, número 100, març de 2001, pàgina 3.)