Repòrter, febrer de 2001 | Oriol Ferran: «Internet ha canviat les relacions dels arenyencs»

El periodista Oriol Ferran és el realitzador de la pàgina arenys.org, un espai que amb poc temps ha creat una gran comunitat digital arenyenca. Va començar a «El Punt» i després de dirigir Ràdio Arenys es va abocar al periodisme digital i ara fa classes a tres universitats.


Oriol Ferran (Arenys de Mar, 1965) és periodista. Va començar treballant en mitjans de comunicació en el diari El Punt i després fent de corresponsal de Catalunya Ràdio, tasca que el portaria a ser director de Ràdio Arenys. Ha estat treballant per a cadenes de televisió com TVE i BTV, en aquesta última va començar a tractar els temes d'Internet. Després del seu pas per la televisió va fer el salt per treballar plenament en temes d'Internet. Actualment col·labora amb el programa radiofònic La Malla de COM Ràdio i dirigeix Ample24, que fa projectes d'Internet per a empreses, ajuntaments i universitats. Al mateix temps fa de professor de màsters a les universitats Ramon Llull, Rompeu Fabra i Oberta de Catalunya.

—Quan va començar a funcionar arenys.org?
—Es va posaren marxa a finals d'estiu, coincidint amb les festes de Sant Roc. La idea era crear una fórmula per tal que els ciutadans d'Arenys es trobessin en un espai comú. Tot i això, a l'abril del 1996 es va posar en marxa la primera web que es pot trobar a http://www.arenys.org/arxiu/classica.htm, però era una pàgina de poble. Allà es va començar a fer arenys digital i internautes d'Arenys que funcionava com a punt de contacte entre els ciutadans, d'aquesta manera es va fer la llista de correu arenyautes.

—La creació d'aquests espais ajuden a augmentar la participació ciutadana?
—Amb el sistema que actualment hi ha qualsevol persona que enviï un missatge a arenyautes automàticament es reenvía a tota lagentque hi estàapuntada. Per tant, es crea un sistema de debat de temes diversos.

—Han sorgit diferents activitats a través d'arenyautes?
—Quan es crea una comunitat la gent comença a fer coses. A Arenys entre arenys.org i la Vilaweb local es creen llocs de participació com els fòrums o les colles. Aquesta gent que hi participa acaba fent mogudes com la festa de Cap d'Any o del Matapa. Aquesta festa s'ha anat fent a través d'Internet. A més, s'ha creat la primera web del mil·lenni. També hi han hagut activitats prèvies, com fa tres anys, amb l'expedició d'Arenys a l'Aconcagua que es va seguir en directe per Internet i va crear una gran expectació, ja que fins i tot dos dies després de fer el cim es va fer un xat amb els alpinistes.Tot i això, és possible que la gent que no entén el que és Internet tingui un rebombori entorn d'aquest nou àmbit.

—Quina relació hi ha amb l'Ajuntament d'Arenys de Mar i amb altres col·lectius?
—Amb l'Ajuntament hi ha força col·laboració, ja que per exemple la web de l'Ajuntament l'ha fet Ample 24. Hi ha suport i sensibilitat en els temes d'lnternet. També l'any passat es va posar en marxa amb l'Ajuntament la formació de mestres d'escola i aquest any es treballa a les escoles perquè els nens facin coses amb Internet. Amb l'institut es fan altres coses, com el recolzament en temes d'Internet pel que fa a la recerca per als treballs. També es dóna suport a col·lectius com, per exemple, la parròquia de Santa Maria i altres entitats que a l'entorn d'arenys.org van publicant les seves pàgines.

—Com veu el futur del petit comerç a través d'Internet?
—Cal entendre per què ha de servir. És diferent del gran comerç electrònic que actualment s'està arruïnant. Exemples intermedis com el Condis line estan venent molt a nivell local, i aquest pot ser un exemple a seguir. A Arenys mateix la llibreria el Setciències pot vendre els seus propis productes a través de la web. Però el comerciant també ha de ser conscient que s'ha d'anunciar a Internet.

—Quin és el futur d'Internet a nivell
local?
—Estic molt content amb l'explosió d'arenyautes que hem tingut. És una manera molt interessant de com Internet pot canviar les relacions de les persones. Des d'un punt de vista polític són noves fórmules d'organitzar-se en xarxa que poden arribar a equilibrar el dèficit que la representativitat política pot generar.

(Article de Francesc Arcas a la revista Repòrter, número 99, febrer de 2001, pàgina 19.)