Repòrter, desembre de 2000 | El turisme i les rieres preocupen Maragall
Pasqual Maragall, el cap de roposició socialista al Parlament de Catalunya, va visitar l'AIt Maresme per denunciar que el pla de rieres està desfasat i per conèixer de primera mà la problemàtica del sector turístic. Maragall va trepitjar la riera d'Arenys i va dinar amb empresaris del turisme a Calella
El president del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i cap de l'oposició al Parlament, Pasqual Maragall, ha visitat l'Alt Maresme per denunciar que el pla de rieres, redactat l'any 1992, està desfasat i no s'ha complert. El pla que la Generalitat i l'Estat van elaborar llavors per acabar amb les rierades del Maresme preveia actuacions valorades en 16.703 milions i fixava un calendari que acabava aquest any. Amb tot, només s'ha fet un 60% de les obres incloses en el pla. Maragall va passejar per la riera d'Arenys el 9 de novembre, acompanyat de diputats, alcaldes i regidors socialistes i del presidentdel Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, també del PSC.
Durant el seu periple maresmenc, Maragall va reclamar la necessitat de coordinar el pla de rieres en una única autoritat, ja que els alcaldes acaben marejats entre l'administracióestatal i l'autonòmica. «Algú ha de donar la cara davant dels ajuntaments i no fer bal lar els alcaldes de Madrid a Barcelona i a l'inversa», va afirmar el dirigent socialista. L'exalcalde de Barcelona va anunciar que s'entrevistaria amb la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat, Marta Lacambra, perquè assumeixi la coordinació dels tràmits i agiliti els projectes de cobriment i canalització de les rieres de la comarca.
Calella va ser el segon escenari de la comitiva del PSC. Maragall va visitar l'Ajuntament i, posteriorment, va dinar al restaurant El Hogar Gallego amb una representació d'empresaris del sector turístic. Acompanyat del primer tinent d'alcalde de Calella, Joan Torrent; de l'alcaldessa de Malgrat i presidenta del consorci turístic Costa del Maresme, Conxita Campoy; del diputat Josep Clofent; i de l'alcalde de Caldes i responsable d'Hisenda de la Diputació de Barcelona, Joan Rangel, entre d'altres. Pasqual Maragall va voler escoltar les preocupacions dels hotelers i empresaris vinculats al negoci del turisme, després d'una temporada conflictiva en el cas de Calella. Entre els empresaris destacaven el president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, i el president de Calella Activa, Enric Hernández. Vila va sortir del dinar privat amb força optimisme, perquè havia vist un Maragall molt comprensiu amb els problemes del turisme i disposat a reclamar ajudes institucionals per millorar la seguretat i la neteja de cara a la propera temporada d'estiu. Pasqual Maragall va manifestar als periodistes que havia trobat una Calella molt millorada des de la seva anterior estada, i va proposar fórmules imaginatives perquè tant l'Ajuntament de Calella com els empresaris aconsegueixin fer el salt qualitatiu que necessita la ciutat per poder oferir una imatge més sòlida i atractiva de cara a l'exterior. En aquest sentit, el dirigent socialista es va referir a les inversions milionàries que han fet els empresaris.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 97, desembre de 2000, pàgina 15.)
El president del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i cap de l'oposició al Parlament, Pasqual Maragall, ha visitat l'Alt Maresme per denunciar que el pla de rieres, redactat l'any 1992, està desfasat i no s'ha complert. El pla que la Generalitat i l'Estat van elaborar llavors per acabar amb les rierades del Maresme preveia actuacions valorades en 16.703 milions i fixava un calendari que acabava aquest any. Amb tot, només s'ha fet un 60% de les obres incloses en el pla. Maragall va passejar per la riera d'Arenys el 9 de novembre, acompanyat de diputats, alcaldes i regidors socialistes i del presidentdel Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, també del PSC.
Durant el seu periple maresmenc, Maragall va reclamar la necessitat de coordinar el pla de rieres en una única autoritat, ja que els alcaldes acaben marejats entre l'administracióestatal i l'autonòmica. «Algú ha de donar la cara davant dels ajuntaments i no fer bal lar els alcaldes de Madrid a Barcelona i a l'inversa», va afirmar el dirigent socialista. L'exalcalde de Barcelona va anunciar que s'entrevistaria amb la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat, Marta Lacambra, perquè assumeixi la coordinació dels tràmits i agiliti els projectes de cobriment i canalització de les rieres de la comarca.
Calella va ser el segon escenari de la comitiva del PSC. Maragall va visitar l'Ajuntament i, posteriorment, va dinar al restaurant El Hogar Gallego amb una representació d'empresaris del sector turístic. Acompanyat del primer tinent d'alcalde de Calella, Joan Torrent; de l'alcaldessa de Malgrat i presidenta del consorci turístic Costa del Maresme, Conxita Campoy; del diputat Josep Clofent; i de l'alcalde de Caldes i responsable d'Hisenda de la Diputació de Barcelona, Joan Rangel, entre d'altres. Pasqual Maragall va voler escoltar les preocupacions dels hotelers i empresaris vinculats al negoci del turisme, després d'una temporada conflictiva en el cas de Calella. Entre els empresaris destacaven el president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, i el president de Calella Activa, Enric Hernández. Vila va sortir del dinar privat amb força optimisme, perquè havia vist un Maragall molt comprensiu amb els problemes del turisme i disposat a reclamar ajudes institucionals per millorar la seguretat i la neteja de cara a la propera temporada d'estiu. Pasqual Maragall va manifestar als periodistes que havia trobat una Calella molt millorada des de la seva anterior estada, i va proposar fórmules imaginatives perquè tant l'Ajuntament de Calella com els empresaris aconsegueixin fer el salt qualitatiu que necessita la ciutat per poder oferir una imatge més sòlida i atractiva de cara a l'exterior. En aquest sentit, el dirigent socialista es va referir a les inversions milionàries que han fet els empresaris.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 97, desembre de 2000, pàgina 15.)