Repòrter, desembre de 2000 | L'últim record d'Ernest Lluch
L'exministre socialista va donar una conferència sobre la nova economia a Pineda de Mar el 3 de novembre, 18 dies abans que l'organització terrorista ETA l'assassinés. Un milió de catalans va sortir al carrer per demanar diàleg després de l'atemptat contra aquest intel·lectual i polític nascut al Maresme
L'assassinat d'Ernest Lluch, el 21 de novembre a mans de l'organització terrorista ETA, ha tingut una especial repercussió entre els maresmencs. L'exministre socialista de Sanitat i catedràtic d'història de les teories econòmiques a la Universitat de Barcelona va néixer a Vilassar de Mar el 1937. Només 18 dies abans de la seva mort, Lluch va pronunciar una conferència al Casal d'Avis Les Mèlies, organitzada per l'Ajuntament i la Federació de Comerciants. Lluch va parlar de la nova economia, acompanyat a la taula de l'alcalde pinedenc, Joan Morell, i del regidor d'Hisenda, Joaquim Burjons. Abans d'iniciar la xerrada, va conversar amb el portaveu del PSC, Josep Lluís Fillat. L'atemptat d'ETA contra Lluch va deixar incrèduls Morell, Burjons i Fillat. El regidor d'Hisenda va deixar el seu testimoni de condemna a Catalunya Ràdio, i el programa d'Antoni Bassas va emetre el missatge a primera hora del matí. La conferència de Lluch va ser retransmesa el 26 de novembre per Ràdio Pineda.
Quan ETA ens toca tan de prop
Totes les morts són horroroses i reprobables. Totes les víctimes són víctimes per igual. Però els sentiments que provoquen els atemptats d'ETA no són homologables, uniformes ni lineals. Amb l'assassinat d'Ernest Lluch ens han tocat més la fibra que en altres ocasions. Lluch no era un polític, un catedràtic universitari, un soci del Barça i de la Real, un apassionat de la música, un amic del poble basc, no era un ciutadà actiu. Lluch era tot això i més, una suma de compromisos. La tràgica nit del 21 de novembre , la primera reacció va ser d'incredulitat. No pot ser. Un home afable, simpàtic i accessible. ETA ha matat el ministre que va universalitzar la sanitat a l'Estat. ETA s'ha cobrat la vida d'una persona no nacionalista, però oberta, dialogant i receptiva a la legítima reivindicació d'Euskadi. Un home que no defensava la independència del País Basc, però que estava disposat a escoltar i parlar amb tothom, fins i tot amb la persona que el va matar, com va dir Gemma Nierga.
Aquesta és la primera vegada que un atemptat d'ETA ens toca tan de prop. Era de Vilassar de Mar, i sempre ho deia amb orgull.
Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell dues vegades. La primera va ser a Anglès, fa molts anys, després d'un acte de campanya electoral, i em va dir que era de Vilassar de Mar per referir-se (críticament) a un altre maresmenc, Jordi Pujol, que és nascut a Premià de Dalt.
La segona ocasió va ser aquest any. Li vaig deixar un missatge en el seu contestador perquè havia de prepara r la presentació del llibre de memòries del seu mestre Fabià Estapé, el 8 de maig a Calella. Em va trucar per telèfon i vam estar xerrant sobre Estapé, que sempre parla de Lluch com del seu alumne preferit, del seu deixeble predilecte entre els 34.500 alumnes que han passat per les seves mans.
L'altre dia vaig escoltar per l'emissora municipal la conferència que Lluch va fer a Pineda. Parlava de la nova economia. Llàstima que la nova economia no vagi Uigada a una nova política. Una política que no sigui miop ni immobilista. Una política que s'esforçi per resoldre tots els conflictes encara no resolts. I el primer esforç que cal és el del diàleg. Com demanava Ernest Lluch.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 97, desembre de 2000, pàgina 12.)
L'assassinat d'Ernest Lluch, el 21 de novembre a mans de l'organització terrorista ETA, ha tingut una especial repercussió entre els maresmencs. L'exministre socialista de Sanitat i catedràtic d'història de les teories econòmiques a la Universitat de Barcelona va néixer a Vilassar de Mar el 1937. Només 18 dies abans de la seva mort, Lluch va pronunciar una conferència al Casal d'Avis Les Mèlies, organitzada per l'Ajuntament i la Federació de Comerciants. Lluch va parlar de la nova economia, acompanyat a la taula de l'alcalde pinedenc, Joan Morell, i del regidor d'Hisenda, Joaquim Burjons. Abans d'iniciar la xerrada, va conversar amb el portaveu del PSC, Josep Lluís Fillat. L'atemptat d'ETA contra Lluch va deixar incrèduls Morell, Burjons i Fillat. El regidor d'Hisenda va deixar el seu testimoni de condemna a Catalunya Ràdio, i el programa d'Antoni Bassas va emetre el missatge a primera hora del matí. La conferència de Lluch va ser retransmesa el 26 de novembre per Ràdio Pineda.
Quan ETA ens toca tan de prop
Totes les morts són horroroses i reprobables. Totes les víctimes són víctimes per igual. Però els sentiments que provoquen els atemptats d'ETA no són homologables, uniformes ni lineals. Amb l'assassinat d'Ernest Lluch ens han tocat més la fibra que en altres ocasions. Lluch no era un polític, un catedràtic universitari, un soci del Barça i de la Real, un apassionat de la música, un amic del poble basc, no era un ciutadà actiu. Lluch era tot això i més, una suma de compromisos. La tràgica nit del 21 de novembre , la primera reacció va ser d'incredulitat. No pot ser. Un home afable, simpàtic i accessible. ETA ha matat el ministre que va universalitzar la sanitat a l'Estat. ETA s'ha cobrat la vida d'una persona no nacionalista, però oberta, dialogant i receptiva a la legítima reivindicació d'Euskadi. Un home que no defensava la independència del País Basc, però que estava disposat a escoltar i parlar amb tothom, fins i tot amb la persona que el va matar, com va dir Gemma Nierga.
Aquesta és la primera vegada que un atemptat d'ETA ens toca tan de prop. Era de Vilassar de Mar, i sempre ho deia amb orgull.
Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell dues vegades. La primera va ser a Anglès, fa molts anys, després d'un acte de campanya electoral, i em va dir que era de Vilassar de Mar per referir-se (críticament) a un altre maresmenc, Jordi Pujol, que és nascut a Premià de Dalt.
La segona ocasió va ser aquest any. Li vaig deixar un missatge en el seu contestador perquè havia de prepara r la presentació del llibre de memòries del seu mestre Fabià Estapé, el 8 de maig a Calella. Em va trucar per telèfon i vam estar xerrant sobre Estapé, que sempre parla de Lluch com del seu alumne preferit, del seu deixeble predilecte entre els 34.500 alumnes que han passat per les seves mans.
L'altre dia vaig escoltar per l'emissora municipal la conferència que Lluch va fer a Pineda. Parlava de la nova economia. Llàstima que la nova economia no vagi Uigada a una nova política. Una política que no sigui miop ni immobilista. Una política que s'esforçi per resoldre tots els conflictes encara no resolts. I el primer esforç que cal és el del diàleg. Com demanava Ernest Lluch.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 97, desembre de 2000, pàgina 12.)