Repòrter: El drama de l'aigua nostra de cada dia

Els ciutadans de l'Alt Maresme pateixen diàriament la mala qualitat de l'aigua que raja per les aixetes de casa. No hi deu haver cap càlcul fet, però seria molt interessant saber quants diners ens gastem els habitants de les poblacions que reben aigua de l'aqüífer de la Tordera en ampolles d'aigua embotellada. La xifra, segurament, deu superar la mitjana del país. Qui beu aigua de l'aixeta? Una modesta enquesta feta per REPÒRTER a peu de carrer confirma la sospita. Ningú. Qui s'atreveix a ingerir una aigua que abans era tèrbola i marronosa i, últimament, salada? Ningú. No es tracta de ser alarmista, però la mala qualitat de l'aigua que rebem a les nostres cases justificaria tranquil·lament una mena de rebel·lió pel rebut que es paga a les companyies subministradores. 0 els altmaresmencs tenim massa bona fe o avui en dia la capacitat de mobilització és tan minsa que les empreses ja ens poden anar donant qualsevol cosa per aigua.

Així com a l'àrea metropolitana en el seu moment es va produir la famosa guerra de l'aigua —pels impostos que gravaven el rebut—, a l'Alt Maresme hi hauria d'haver una resposta contundent per demostrara l'administració —sigui quina sigui— i a les empreses que viuen d'aquest negoci, que ja n'hi ha prou, que hem tocat fons. Però hi ha un problema que ara dificulta aquest tipus de discurs. Aviat resultarà que el gran drama no serà la qualitat de l'aigua, sinó la disponibilitat d'aigua. No hi ha aigua. La notícia no és nova. Si agafeu l'exemplar d'aquesta revista corresponent al passat mes d'octubre ja trobareu el reportatge sobre els pagesos de la conca de la Tordera, que feien una tractorada per denunciar la sobreexplotació, salinització i contaminació de l'aqüífer. Aquests tres són els punts negres de la nostra conca, i ara sembla que la Generalitat vol fer a corre-cuita una planta de dessalatge per acabar amb el segon dels problemes. Però què passarà amb la sobreexplotació i la contaminació? Esperem que els alcaldes estiguin del costat dels usuaris i no acceptin intervencions pensades amb interessos aliens a la comarca. Confiem que, un cop hem tocat fons, la Generalitat actuï amb bon criteri. Més ens val.

(Editorial de la revista Repòrter, número 97, desembre de 2000, pàgina 3.)