Repòrter, novembre de 2000 | Pineda recupera Salvador Genís

Un carrer, un llibre i una exposició en memòria del pedagog pioner de l'ensenyament dels alumnes en la llengua pròpia del país. Pineda de Mar ha homenatjat un defensor a ultrança del català en el camp educatiu



Esmenar una injusticia de l'oblit. Aquest era el propòsit de l'homenatge que l'Ajuntament de Pineda de Mar va organitzar el 4 de novembre a Salvador Genís i Bech (la Jonquera, 1841-Pineda, 1919), segons les paraules pronunciades per l'alcalde pinedenc, Joan Morell, en l'acte de presentació del llibre que la Fundació Pere Coromines ha dedicat a aquest pioner de l'ensenyament en la llengua propia del país. En defensa de l'ensenyament en català és el primer volum de la col·lecció de Ciències Humanes que publica la Fundació Coromines. Obra de Joan Pujadas i Josep Ferrer, el llibre va ser un deis motius de l'homenatge a Salvador Genís, però no l'únic. També es va inaugurar el carrer que el consistori ha dedicat a qui va ser autor deis primers llibres escolars catalans contemporanis, situat en paral·lel al passeig Maritim i perpendicular als carrer Àngel Guimerà i Pintor Fortuny, L'altra motiu de la jornada va ser la inauguració de l'exposició que, fins al 17 de desembre, mostrarà la vida i l'obra de Genís a la Sala Municipal d'Exposicions de Pineda de Mar.

L'homenatge va ser tot un èxit. Més de cent persones van participar-hi, juntament amb els familiars de Salvador Genís arribats de Madrid i entre els quals destacava Joan Genís i Estany, nét d'aquell pedagog fet a si mateix i que va arribar a ser el número 1 de la seva promoció en les oposicions per ocupar una plaça de mestre públic. El director general de Politica Lingüística de la Generalitat, Lluís Jou, va presidir la presentació del llibre. «Aquest no és un descobriment en clau local, sinó nacional. Felicito l'alcalde de Pineda per l'encert en l'organització d'aquest acte perquè Salvador Genís és un personatge quetranscendeix l'àmbit local i forma part de la història de la cultura i la llengua catalana», va afirmar el director general. Per Lluís Jou, «el carrer que avui hem inaugurat serà l'esquer perquè la gent s'interrogui sobre Salvador Genís, però la resposta la trobaran en aquest llibre».

El president de la Fundació Pere Coromines i exconseller de Cultura de la Generalitat, Max Cahner, també va presentar el llibre de Josep Ferrer i Joan Pujadas, i va destacar la vigència del discurs de Salvador Genís. «En definitiva, Genís deia que l'ensenyament en una llengua que no sigui la pròpia és una barbaritat pedagògica, i aquesta qüestió és molt actual quan en realitat va ser plantejada per un mestre de casa nostra ara fa 130 anys».

El filòleg Joan Ferrer, secretari i continuador de l'obra de Joan Coromines, és l'autor del pròleg del volum En defensa de l'ensenyament en català, que recull els articles pedagògics i les poesies que Salvador Genís va publicar tant en català com en castellà. Joan Ferrer va llegir interessants fragments del llibre i va emocionar els assistents, més d'un centenar de persones que s'aplegaven a la nova sala de conferències del Centre Cultural i Recreatiu. «Salvador Genís és un personatge absolutament interessant per la modernitat de les idees que hi exposa. Fixeu-vos si és modern que ell ja parlava del babelisme ideològic tan pervers en determinats ambients polítics d'avui.» Joan Ferrer va llegir una carta de l'inspector d'ensenyament Eugenio Tejero, un «personatge babèlic» que posava el crit al cel perquè els nens i nenes aprenien en català a l'escola.

Després de presentar el volum, obra com va dir el filòleg, de dos «obstinats». com són Joan Pujadas i Josep Ferrer, a qui l'escriptor Vicenç Riera Llorca bé hauria pogut incloure en el seu llibre Nou obstinats, es va procedir a la inauguració de l'exposició sobre la vida i l'obra del pedagog a la Sala Municipal. Hi eren presents els alcaldes de Sarrià de Ter, Josep Turbau, i de la Jonquera, Jordi Cabezas. Salvador Genís va néixer a la Jonquera en el si d'una família modesta —va haver de treballar de taper per pagar-se els estudis— i, un cop obtingut el títol de mestre va exercir a Mieres (1863-1865) i a Sarrià de Ter (1855-1874), on fou nomenat secretari de Junta de Primera Ensenyança de Girona, càrrec del qual fou destituït al cap de poc temps pels carlins, per causa de la ideologia republicana de Genís.



Als actes també va assistir-hi el regidor de Cultura de Calella, Josep Maria Juhé, atès que Salvador Genís va ser secretari dels ajuntaments de Castelló d'Empúries (1880-1881) i de Calella (1881-1899). Genís va ser despatxat del consistori calellenc per motius polítics, coincidint amb la presa de possessió de l'alcaldia del carlí calellenc Manuel Puigvert.

Hi va ser present, a més, el president de Caixa Laietana, Antoni Bonamusa, atès que l'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració del nét del pedagog, Joan Genís, però també pel fons documental de la Biblioteca Popular de la Caixa Laietana. No hi van faltar tampoc el catedràtic de pedagogia de la Universitat de Girona, Salomó Marquès, ni el pintor gironí Josep Perpinyà, vinculat de fa anys a Pineda, que és l'autor del dibuix que il·lustra la coberta del volum. Altres artistes presents van ser el mataroní Carlos Soriano i el santpolenc Perejaume.

Joan Morell va dir, abans de lliurar un exemplar del llibre als quatre besnéts de Salvador Genís presents a l'acte, que l'homenatge havia estat «senzill, però sentit de tot cor». L'alcalde de Pineda va fer un paral·lelisme entre el context social de Genís, amb un «català plenament normalitzat però amb una pobra consideració social i una llengua molt dialectalitzada», i l'actual. «Salvador Genís va lluitar tota la seva vida per la dignificació de la nostra llengua. Ara ens toca no abandonar la tasca iniciada per ell i mantenir l'esperança. Figures com aquesta ens ajuden a continuar la lluita», va afirmar Joan Morell.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgines 28 i 29.)