Repòrter, novembre de 2000 | Per un sol vot
El polític calellenc Francesc Frutos es queda a un pas de succeir Julio Anguita com a coordinador general d'Izquierda Unida. Un vot va donar la victòria al seu adversari, Gaspar Llamazares. Ara no amaga una certa decepció

El polític calellenc Francesc Frutos no és el nou secretari general d'Izquierda Unida (lU) per un vot de diferència en relació amb el seu rival Gaspar Llamazares, queteniael suport del predecessor en el càrrec, Julio Anguita. Frutos, que en un principi havia rebutjat la seva intenció d'aspirara liderar lU, va participar en la cursa successòria animat per una part dels seus companys, que el veien com a única solució a la retirada d'El Califa. Frutos, que a les passades eleccions generals ja va haver d'assumir d'urgència el paper de candidat a la presidència del govern, es va desdir i, finalment, va apuntar-se a la batalla per encapçalar una Izquierda Unida en números vermells i que havia perdut la meitat dels seus votants. Francesc Frutos ja va patir el revés electoral el passat dia 12 de març, ja que Izquierda Unida va perdre 13 escons al Congrés dels Diputats. El dia 29 d'octubre, va ser el segon cop fort durant el mateix any.
«Potser alguns tenien raó quan deien que ja tenia moltes responsabilitats i no convenia que en tingués més», va manifestar després de la votació del Consell Polític d'IU que acabava d'elegir l'asturià Gaspar Llamazares com a nou coordinador general. 31 vots afavor de Llamazares i 30 per Frutos. Aquest resultat reflectia la votació registrada amb anterioritat en el plenari de la VI Assemblea, celebrada a Madrid, que va donar 345 vots (42,59%) a la llista de Llamazares —amb Julio Anguita de número dos—, 319 (39,38%) a Frutos, i 146 (18,02%) a la candidatura del sector crític que encapçalava Ángeles Maestro.
«No ens queda cap altra alternativa que la de treballar junts», va manifestar Francesc Frutos, que després va insinuar que ningú no l'intenti moure de la seva cadira de secretari general del Partit Comunista d'Espanya, que és la força majoritària en el si de la coalició d'esquerres. «Ja em coneixeu; el meu comportament serà exquisit. Jo sempre he estat lleial a l'organització i considero que la decisió democràtica és la que val», va sentenciar.
«La política no és agraïda amb els honestos»
El 'noi de Calella' ja té 61 anys. Ha lluitat tota la seva vida per les llibertats i ningú no li ha negat mai el seu treball clandestí antifranquista. De dirigent sindicalista a líder del PSUC a Catalunya. Va marxar a Madrid per assumir tasques de direcció al PCE, partit del qual actualment és el secretari general. Frutos és diputat al Congrés i portaveu parlamentari d'IU. Ha estat a un pas de fer el cim, però el resultat de la VI Assemblea d'Izquierda Unida l'ha deixat amb un mal sabor de boca. L'endemà d'aquella ajustada votació que el deixava apartat del càrrec de coordinador general d'IU, va afirmar en una entrevista radiofònica a Madrid: «La política no és agraïda amb els que juguen honestament.» La frase d'aquest comunista convençut és prou contundent. Frutos complirà amb els acords que, democràticament es prenguin dins de l'organització política, però no pretén fer «res més» amb el nou líder d'IU, Gaspar Llamazares. Frutos també està decebut per la seva anterior amistat amb Julio Anguita, de qui ara diu que ha jugat brut. No va tenir cap contacte amb ell «ni al final de l'assemblea, ni al principi ni a la meitat». «No tenim gaires coses a dir-nos», diu.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 15.)

El polític calellenc Francesc Frutos no és el nou secretari general d'Izquierda Unida (lU) per un vot de diferència en relació amb el seu rival Gaspar Llamazares, queteniael suport del predecessor en el càrrec, Julio Anguita. Frutos, que en un principi havia rebutjat la seva intenció d'aspirara liderar lU, va participar en la cursa successòria animat per una part dels seus companys, que el veien com a única solució a la retirada d'El Califa. Frutos, que a les passades eleccions generals ja va haver d'assumir d'urgència el paper de candidat a la presidència del govern, es va desdir i, finalment, va apuntar-se a la batalla per encapçalar una Izquierda Unida en números vermells i que havia perdut la meitat dels seus votants. Francesc Frutos ja va patir el revés electoral el passat dia 12 de març, ja que Izquierda Unida va perdre 13 escons al Congrés dels Diputats. El dia 29 d'octubre, va ser el segon cop fort durant el mateix any.
«Potser alguns tenien raó quan deien que ja tenia moltes responsabilitats i no convenia que en tingués més», va manifestar després de la votació del Consell Polític d'IU que acabava d'elegir l'asturià Gaspar Llamazares com a nou coordinador general. 31 vots afavor de Llamazares i 30 per Frutos. Aquest resultat reflectia la votació registrada amb anterioritat en el plenari de la VI Assemblea, celebrada a Madrid, que va donar 345 vots (42,59%) a la llista de Llamazares —amb Julio Anguita de número dos—, 319 (39,38%) a Frutos, i 146 (18,02%) a la candidatura del sector crític que encapçalava Ángeles Maestro.
«No ens queda cap altra alternativa que la de treballar junts», va manifestar Francesc Frutos, que després va insinuar que ningú no l'intenti moure de la seva cadira de secretari general del Partit Comunista d'Espanya, que és la força majoritària en el si de la coalició d'esquerres. «Ja em coneixeu; el meu comportament serà exquisit. Jo sempre he estat lleial a l'organització i considero que la decisió democràtica és la que val», va sentenciar.
«La política no és agraïda amb els honestos»
El 'noi de Calella' ja té 61 anys. Ha lluitat tota la seva vida per les llibertats i ningú no li ha negat mai el seu treball clandestí antifranquista. De dirigent sindicalista a líder del PSUC a Catalunya. Va marxar a Madrid per assumir tasques de direcció al PCE, partit del qual actualment és el secretari general. Frutos és diputat al Congrés i portaveu parlamentari d'IU. Ha estat a un pas de fer el cim, però el resultat de la VI Assemblea d'Izquierda Unida l'ha deixat amb un mal sabor de boca. L'endemà d'aquella ajustada votació que el deixava apartat del càrrec de coordinador general d'IU, va afirmar en una entrevista radiofònica a Madrid: «La política no és agraïda amb els que juguen honestament.» La frase d'aquest comunista convençut és prou contundent. Frutos complirà amb els acords que, democràticament es prenguin dins de l'organització política, però no pretén fer «res més» amb el nou líder d'IU, Gaspar Llamazares. Frutos també està decebut per la seva anterior amistat amb Julio Anguita, de qui ara diu que ha jugat brut. No va tenir cap contacte amb ell «ni al final de l'assemblea, ni al principi ni a la meitat». «No tenim gaires coses a dir-nos», diu.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 15.)