Repòrter, novembre de 2000 | Pep Riera: «Hi ha massa concessions a l'especulació»

-Cap a on va el Maresme?
-Quan mirem el mapa de les jornades amb les taques de les urbanitzacions per dalt, pel mig i per baix, els pobles fan la impressió que es vagin enganxant. Per tant, aniria cap a aquí la comarca si la sensibilitat individual i col·lectiva no ho evita pressionant per aconseguir decisions polítiques que vagin justament en la direcció contrària. De moment la cosa pinta malament.

-Dependrà de la participació de la gent?
-Sí, perquè fa la impressió que no es prendran decisions polítiques per replantejar-se aquest model de creixement. Depèn molt de la pressió social generada a partir d'aquesta sensibilitat que avui està creixent però que no és suficient.

-Els ajuntaments estan per la feina?
-No, cap, siguin del color que siguin.

-És la pressió dels interessos?
-Sí, uns interessos que estan per damunt del model de territori que realment penso que en el fons vol una majoria, però això s'ha de traduir en decisions polítiques en matèria urbanística i, per tant, haurien de ser intervencionistes. Però em fa la impressió que no es volen prendre. Hi ha massa concessions a l'especulació, perquè no té cap sentit la teoria del creixement pel creixement. Sempre hi ha hagut un model, històricament. I avui hi hauria de ser, i més tenint en compte l'evolució i el nivell de coneixements i cultura que se suposa que hem aconseguit.

-I els pagesos, quin paper juguen?
-Juguem un paper molt a la defensiva, és a dir, preservar l'espai agrari. Quan no hauria de ser aquesta una aventura que ens pertoqués exclusivament a nosaltres, sinó que hi hauria d'haver una sensibilitat general, perquè l'espai agrari i l'espai forestal són imprescindibles. I, per tant, l'hem de preservar entre tots, i no per les actuacions a la defensiva dels pagesos, sinó que sigui el conjunt dels ciutadans que ho tinguin tan clar com nosaltres.

-Calen més fòrums de debat?
-Sí, perquè no s'està generant prou opinió pública sobre això. I l'opinió és el punt de partida per fer una bona pressió davant dels poders públics.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 7.)