Repòrter, novembre de 2000 | La comarca s'acosta al límit
El Maresme ha crescut un 40% en només 25 anys. Aquest és un creixement «salvatge i desorbitat», segons va afirmar el president del Consell Comarcal, Josep Jo, en la inauguració a Calella d'una jornada de reflexió del CATAM. Una comarca agredida com la nostra demana, pels ecologistes, una restricció per no posar en perill el futur ni els nostres recursos
Aturar el creixement «salvatge» que té la comarca i defensar l'interès col·lectiu per sobre de la voluntat interessada dels especuladors. Aquest és el crit de guerra dels ecologistes. Un lema que ja es va llançar fa 10 anys, però que el pas del temps no ha diluït sinó tot al contrari. La lluita per mantenir una comarca més equilibra encara és vigent.
Fa una dècada el Centre d'Acció Territorial I Ambiental del Maresme (CATAM) va celebrar les seves jornades fundacionals, amb el títol Quo Vadis, Maresme? No Badis! El passat 21 d'octubre es va fer una altra jornada amb el mateix encapçalament, precisament per celebrar aquests primers 10 anys de vida des de la trinxera de l'ecologisme responsable. Sembla que, malgrat l'advertiment del CATAM, el Maresme ha badat més del compte i s'ha deixat enredar per una política de creixement il·limitat. La comarca, que l'any 1986 tenia una població de 269.502 habitants, ha crescut sense control. El 1998 la població va augmentar 6.569 habitants en relació amb l'any anterior, i es va situar en 333.778 habitants.
El balanç és de 64.276 habitants més en 12 anys. Una mitjana de creixement de 5.350 persones anuals. Aquest, evidentment, no ha estat un increment vegetatiu de la població, sinó el resultat d'una intervenció urbanística sobre la comarca que, en molts casos, l'ha desfigurada i, en d'altres, l'ha congestionada fins arribar al límit. Com que els recursos són limitats, els ecologistes que van participar, a Calella, en la jornada del CATAM ja van advertir que calia posar fre a tal barbaritat. Fins i tot el president del Consell Comarcal del Maresme, el socialista Josep Jo, va fer la inauguració de les sessions amb un discurs molt directe i que no amagava la crítica: «En 25 anys el Maresme ha crescut un 40%, i ha estat de les comarques catalanes que més ho ha fet. El problema és que el creixement ha estat desorbitat i salvatge. Ens han ocupat el territori amb l'únic interès de la pela i els especuladors tenen molts interessos i molts més mitjans que els ciutadans normals, que hem hagut de defensar la comarca a estones lliures.» Josep Jo va reclamar més poder de decisió per a les administracions que actuen des del territori perquè «des dels despatxos de Barcelona les coses es veuen diferent».
El president del Consell del Maresme, però, va afirmar que «desde la Generalitat ja comencen a adonar-se d'això». Jo va criticar especialment les grans operacions urbanístiques: «El problema no és només el lloc que ocupen, sinó tota la seva afectació al voltant». El polític socialista va manifestar que «les urbanitzacions són el més penós que podem tenir perquè es degraden i generen bosses de marginalitat». El president de l'administració comarcal va acabar encoratjant els membres del CATAM a organitzar més jornades de reflexió ambiental i territorial com a fórmula per «sentir-nos menys culpables del territori que deixarem als nostres fills».
Una de les intervencions més aplaudides va ser la del biòleg Joan Manel Riera, que va recordar que el Maresme és una comarca amb una climatologia benigna i uns espais naturals —que han incrementat, perquè les vinyes d'abans han deixat pas a més superfície forestal— que ha atret una forta migració a conseqüència del òaòyòoom dels anys seixanta i setanta i del «dèficit de sòl» a Barcelona i el seu entorn més proper. Joan Manel Riera, que va ser pedagògic i a estones divertit, va atribuir la «tendència a l'homogeneïtzació» de la comarca, a aquesta forta arribada de nous residents, especialment d'aquelles persones de 30 anys de mitjana que, finalment, fan el pas de marxar de casa. El biòleg va fer una clara diferenciació entre el Baix Maresme —«que va ser colonitzat fa anys amb urbanitzacions i cases aparellades de gent d'un nivell econòmic mitjà alt»— i l'Alt Maresme, on, segons va dir, «predomina el nivell mitjà baix i els joves han marxat de Barcelona per anar-se'n a la caseta que els pares es van construir durant els setanta en urbanitzacions arquitectònicament poc dignes».
És a dir, que mentre al Baix Maresme s'han instal·lat empresaris i alts funcionaris queen ei seu moment van decidir fugir de Barcelona a la recerca de poblacions amb «més qualitat de vida», a l'Alt Maresme els nous residents han estat les persones de menys poder adquisitiu. I és ara que es comencen a notar eis efectes més socials d'un creixement desordenat —urbanitzacions il-iegals com Can Carreres, entre Pineda de Mar i Calella— i d'un nivell arquitectònic certament qijestionabie per no dir condemnable.
Joan Manel Riera va parlar de la «síndrome del xandall». «Com que les cases estan a 3 quilòmetres deis nuclis de població, on es troben els serveis bàsics, hi ha moltes dones penjades tot el dia a les urbanitzacions perquè els homes són a treballar.» Aquesta «síndrome», segons Joan Manel Riera, provoca «depressions en persones que estan aïllades i sovint treballen en economia submergida gairebé per menjar». La situació, a banda de les repercussions mediambientals de tot plegat, és socialment «dramàtica i molt freqüent». El biòleg es refereix a aquest escenari com «el cinquè món» i ei situa a Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Pineda de Mar.
Moratòries descartades
A diferència de fa 10 anys, quan el CATAM reclamava una «moratòria urbànística», la realitat actual fa inviable aquesta hipòtesi o proposta. Per què? Joan Manel Riera entén que «la demanda de sòl a la comarca durarà fins el 2011 i en el cas de l'Alt Maresme aquesta pressió s'allargarà probablement fins al 2020». «Per tant, sembla difícil plantejar una moratòria urbanística, i més tenint present la pressió que hi ha sobre els ajuntaments i els plantejaments de ia nova llei del sòl, on desapareix el concepte de sòl no urbanitzable». La nova llei liberalitzadora del govern d'Aznar divideix el sòl en urbà o protegit, «i la resta és susceptible de ser urbanitzat».
Ei coordinador al Maresme del sindicat agrari Unió de Pagesos, Pep Riera, no va faltar a la jornada de reflexió sobre el medi ambient i la planificació del territori. A la pregunta de Quo Vadis, Maresme?, un sempre combatiu Pep Riera va mostrar-se relativament pessimista. «La moda i l'actual legislació afavoreixen els grans interessos econòmics, que són els que decideixen el model de creixement i que les taques urbanitzades es vagin enganxant.» Pep Riera va lamentar que «els poders públics no exerceixin la seva responsabilitat» i va manifestar que l'única manera d'aturar el desgavell és amb una major implicació de la ciutadania. Per aconseguir això, però, cal «que es generi més opinió pública i que s'obrin molts dels debats per anar sensibilitzant tots els segments de la població». El dirigent sindical, excoordinador nacional d'Unió de Pagesos i ànima de la recentment creada Plataforma Salvem la Tordera, va reclamar de les administracions una «política intervencionista» per aturar el creixement sense límit. El problema, però, és que als ajuntaments ja els va bé la proliferació de cases i pisos com bolets, perquè així veuen augmentar les seves arques. «És veritat que el finançament de les hisendes locals no està resolt, i això hi influeix», va afegir Riera, que va aprofitar la jornada per parlar de la problemàtica de la Tordera.
Salvem la Tordera
El conflicte amb les actuacions proposades per l'Agència Catalana de l'Aigua per acabar amb la manca d'aigua a la conca de la Tordera s'ha traduït en la creació d'una plataforma unitària que cada dia aplega més ajuntaments, partits polítics, entitats ciutadanes i particulars, tant de l'Alt Maresme com de la Selva Marítima. Precisament el 26 d'octubre, la Plataforma Salvem la Tordera es va presentar a Blanes per pressionar la Generalitat perquè faci una regulació total de la conca del riu que també inclogui la part alta, on precisament hi ha les plantes embotelladores d'aigua, al Montseny. La plataforma, que reclama solucions als problemes de sobreexplotació, contaminació i salinització de l'aqüífer, entén que la regulació que planteja la Generalitat no es pot centrar només en el tram mitjà i baix del riu.
Aquesta és la batalla oberta que millor il·lustra l'estat en què es troba la comarca. Però no és l'únic símptoma de mala salut. Hi ha les rieres —amb un pla que preveu posar-hi més ciment en lloc de reforestar les capçaleres—, el litoral —amb un increment dels passejos marítims, les regeneracions i, en alguns casos, els espigons que posen en perill la regeneració natural de la sorra— i, finalment, les noves infraestructures del transport, amb una prolongació en marxa de l'autopista A-19, entre Tordera i Lloret de Mar, i la futura connexió amb l'A-9 fins al terme de Maçanet de la Selva. Això sense oblidar les infraestructures ferroviàries.
El planejament és la clau
El biòleg torderenc Joan Borrell va advertir que el Pla Metropolità preveu un creixement excessiu i que, malgrat que aquest document estigui actualment «congelat», caldria que els ajuntaments mantinguessin una postura ferma per protegir determinats espais verds d'interès. I més a la vista de la revisió dels plans generals que han d'afrontar molts ajuntaments maresmencs. Joan Borrell va condemnar que «encara perdura, per desgràcia, el model decreixement il·limitat» i va apostar obertament per «la cultura de la sostenibilitat». Borrell va recomanar un planejament urbanístic més global i no tan local com fins ara. La qüestió seria, segons Joan Borrell, fer un «planejament supramunicipal» i defugir la filosofia de les «petites parcel·les». El creixement urbà «difús» —en extensió i no en alçada— «comporta problemes molt importants». A més, Borrell va recordar que s'hauria d'evitar «l'ocupació de zones inundables», en referència a les rieres del Maresme.
L'alcalde de Calella, Josep Basart, va cloure les jornades, en què també van participar —en la taula rodona de la tarda— Joan Domènech Ros, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona; Josep Maria Carrera, arquitecte urbanista; David Saurí, geògraf; i Enric Pol, psicòleg ambiental. Joan Domènech Ros va ser prou clar: «El Maresme no és un ecosistema sostenible.»
Salvador Triadó: «L'autopista ha proliferat la pressió urbanística»
-Deu anys després de les primeres jornades, què ha canviat al Maresme?
-Home, ha canviat bastant. Més del que ens crèiem que canviaria fa 10 anys. En aquell moment no hi havia tanta població, i extensivament les urbanitzacions no tenien tant d'impacte. També s'ha prolongat l'autopista, i això ha fet proliferar més la pressió sobre el territori.»
-La lluita del CATAM és vigent?
-És clar, perquè la pressió és certa i real. S'ha de ser més curós de cara al futur, i nosaltres creiem que els plans d'urbanisme han de ser molt fidels al que realment hi ha a la comarca i als problemes que ens han d'arribar.»
-Sou pessimista o optimista?
-Més aviat una mica pessimista, però això no vol dirque no hi hagi ajuntaments que, d'alguna manera, estan intentant limitar el creixement. Però, malauradament, la tendència majoritària dels ajuntaments és la contrària, i quan hi ha un terreny que està sense urbanitzar normalment els alcaldes o els regidors tenen la idea que no es pot infravalorar i pensen que s'ha de construir per revaloritzar-lo.»
-Com pot afectar la nova llei del sòl?
-La veritat és que a alguns els pot donar molt de camp per córrer, en aquesta línia que es pot fer tot i endavant.»
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgines 6-11.)
Aturar el creixement «salvatge» que té la comarca i defensar l'interès col·lectiu per sobre de la voluntat interessada dels especuladors. Aquest és el crit de guerra dels ecologistes. Un lema que ja es va llançar fa 10 anys, però que el pas del temps no ha diluït sinó tot al contrari. La lluita per mantenir una comarca més equilibra encara és vigent.
Fa una dècada el Centre d'Acció Territorial I Ambiental del Maresme (CATAM) va celebrar les seves jornades fundacionals, amb el títol Quo Vadis, Maresme? No Badis! El passat 21 d'octubre es va fer una altra jornada amb el mateix encapçalament, precisament per celebrar aquests primers 10 anys de vida des de la trinxera de l'ecologisme responsable. Sembla que, malgrat l'advertiment del CATAM, el Maresme ha badat més del compte i s'ha deixat enredar per una política de creixement il·limitat. La comarca, que l'any 1986 tenia una població de 269.502 habitants, ha crescut sense control. El 1998 la població va augmentar 6.569 habitants en relació amb l'any anterior, i es va situar en 333.778 habitants.
El balanç és de 64.276 habitants més en 12 anys. Una mitjana de creixement de 5.350 persones anuals. Aquest, evidentment, no ha estat un increment vegetatiu de la població, sinó el resultat d'una intervenció urbanística sobre la comarca que, en molts casos, l'ha desfigurada i, en d'altres, l'ha congestionada fins arribar al límit. Com que els recursos són limitats, els ecologistes que van participar, a Calella, en la jornada del CATAM ja van advertir que calia posar fre a tal barbaritat. Fins i tot el president del Consell Comarcal del Maresme, el socialista Josep Jo, va fer la inauguració de les sessions amb un discurs molt directe i que no amagava la crítica: «En 25 anys el Maresme ha crescut un 40%, i ha estat de les comarques catalanes que més ho ha fet. El problema és que el creixement ha estat desorbitat i salvatge. Ens han ocupat el territori amb l'únic interès de la pela i els especuladors tenen molts interessos i molts més mitjans que els ciutadans normals, que hem hagut de defensar la comarca a estones lliures.» Josep Jo va reclamar més poder de decisió per a les administracions que actuen des del territori perquè «des dels despatxos de Barcelona les coses es veuen diferent».
El president del Consell del Maresme, però, va afirmar que «desde la Generalitat ja comencen a adonar-se d'això». Jo va criticar especialment les grans operacions urbanístiques: «El problema no és només el lloc que ocupen, sinó tota la seva afectació al voltant». El polític socialista va manifestar que «les urbanitzacions són el més penós que podem tenir perquè es degraden i generen bosses de marginalitat». El president de l'administració comarcal va acabar encoratjant els membres del CATAM a organitzar més jornades de reflexió ambiental i territorial com a fórmula per «sentir-nos menys culpables del territori que deixarem als nostres fills».
Una de les intervencions més aplaudides va ser la del biòleg Joan Manel Riera, que va recordar que el Maresme és una comarca amb una climatologia benigna i uns espais naturals —que han incrementat, perquè les vinyes d'abans han deixat pas a més superfície forestal— que ha atret una forta migració a conseqüència del òaòyòoom dels anys seixanta i setanta i del «dèficit de sòl» a Barcelona i el seu entorn més proper. Joan Manel Riera, que va ser pedagògic i a estones divertit, va atribuir la «tendència a l'homogeneïtzació» de la comarca, a aquesta forta arribada de nous residents, especialment d'aquelles persones de 30 anys de mitjana que, finalment, fan el pas de marxar de casa. El biòleg va fer una clara diferenciació entre el Baix Maresme —«que va ser colonitzat fa anys amb urbanitzacions i cases aparellades de gent d'un nivell econòmic mitjà alt»— i l'Alt Maresme, on, segons va dir, «predomina el nivell mitjà baix i els joves han marxat de Barcelona per anar-se'n a la caseta que els pares es van construir durant els setanta en urbanitzacions arquitectònicament poc dignes».
És a dir, que mentre al Baix Maresme s'han instal·lat empresaris i alts funcionaris queen ei seu moment van decidir fugir de Barcelona a la recerca de poblacions amb «més qualitat de vida», a l'Alt Maresme els nous residents han estat les persones de menys poder adquisitiu. I és ara que es comencen a notar eis efectes més socials d'un creixement desordenat —urbanitzacions il-iegals com Can Carreres, entre Pineda de Mar i Calella— i d'un nivell arquitectònic certament qijestionabie per no dir condemnable.
Joan Manel Riera va parlar de la «síndrome del xandall». «Com que les cases estan a 3 quilòmetres deis nuclis de població, on es troben els serveis bàsics, hi ha moltes dones penjades tot el dia a les urbanitzacions perquè els homes són a treballar.» Aquesta «síndrome», segons Joan Manel Riera, provoca «depressions en persones que estan aïllades i sovint treballen en economia submergida gairebé per menjar». La situació, a banda de les repercussions mediambientals de tot plegat, és socialment «dramàtica i molt freqüent». El biòleg es refereix a aquest escenari com «el cinquè món» i ei situa a Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Pineda de Mar.
Moratòries descartades
A diferència de fa 10 anys, quan el CATAM reclamava una «moratòria urbànística», la realitat actual fa inviable aquesta hipòtesi o proposta. Per què? Joan Manel Riera entén que «la demanda de sòl a la comarca durarà fins el 2011 i en el cas de l'Alt Maresme aquesta pressió s'allargarà probablement fins al 2020». «Per tant, sembla difícil plantejar una moratòria urbanística, i més tenint present la pressió que hi ha sobre els ajuntaments i els plantejaments de ia nova llei del sòl, on desapareix el concepte de sòl no urbanitzable». La nova llei liberalitzadora del govern d'Aznar divideix el sòl en urbà o protegit, «i la resta és susceptible de ser urbanitzat».
Ei coordinador al Maresme del sindicat agrari Unió de Pagesos, Pep Riera, no va faltar a la jornada de reflexió sobre el medi ambient i la planificació del territori. A la pregunta de Quo Vadis, Maresme?, un sempre combatiu Pep Riera va mostrar-se relativament pessimista. «La moda i l'actual legislació afavoreixen els grans interessos econòmics, que són els que decideixen el model de creixement i que les taques urbanitzades es vagin enganxant.» Pep Riera va lamentar que «els poders públics no exerceixin la seva responsabilitat» i va manifestar que l'única manera d'aturar el desgavell és amb una major implicació de la ciutadania. Per aconseguir això, però, cal «que es generi més opinió pública i que s'obrin molts dels debats per anar sensibilitzant tots els segments de la població». El dirigent sindical, excoordinador nacional d'Unió de Pagesos i ànima de la recentment creada Plataforma Salvem la Tordera, va reclamar de les administracions una «política intervencionista» per aturar el creixement sense límit. El problema, però, és que als ajuntaments ja els va bé la proliferació de cases i pisos com bolets, perquè així veuen augmentar les seves arques. «És veritat que el finançament de les hisendes locals no està resolt, i això hi influeix», va afegir Riera, que va aprofitar la jornada per parlar de la problemàtica de la Tordera.
Salvem la Tordera
El conflicte amb les actuacions proposades per l'Agència Catalana de l'Aigua per acabar amb la manca d'aigua a la conca de la Tordera s'ha traduït en la creació d'una plataforma unitària que cada dia aplega més ajuntaments, partits polítics, entitats ciutadanes i particulars, tant de l'Alt Maresme com de la Selva Marítima. Precisament el 26 d'octubre, la Plataforma Salvem la Tordera es va presentar a Blanes per pressionar la Generalitat perquè faci una regulació total de la conca del riu que també inclogui la part alta, on precisament hi ha les plantes embotelladores d'aigua, al Montseny. La plataforma, que reclama solucions als problemes de sobreexplotació, contaminació i salinització de l'aqüífer, entén que la regulació que planteja la Generalitat no es pot centrar només en el tram mitjà i baix del riu.
Aquesta és la batalla oberta que millor il·lustra l'estat en què es troba la comarca. Però no és l'únic símptoma de mala salut. Hi ha les rieres —amb un pla que preveu posar-hi més ciment en lloc de reforestar les capçaleres—, el litoral —amb un increment dels passejos marítims, les regeneracions i, en alguns casos, els espigons que posen en perill la regeneració natural de la sorra— i, finalment, les noves infraestructures del transport, amb una prolongació en marxa de l'autopista A-19, entre Tordera i Lloret de Mar, i la futura connexió amb l'A-9 fins al terme de Maçanet de la Selva. Això sense oblidar les infraestructures ferroviàries.
El planejament és la clau
El biòleg torderenc Joan Borrell va advertir que el Pla Metropolità preveu un creixement excessiu i que, malgrat que aquest document estigui actualment «congelat», caldria que els ajuntaments mantinguessin una postura ferma per protegir determinats espais verds d'interès. I més a la vista de la revisió dels plans generals que han d'afrontar molts ajuntaments maresmencs. Joan Borrell va condemnar que «encara perdura, per desgràcia, el model decreixement il·limitat» i va apostar obertament per «la cultura de la sostenibilitat». Borrell va recomanar un planejament urbanístic més global i no tan local com fins ara. La qüestió seria, segons Joan Borrell, fer un «planejament supramunicipal» i defugir la filosofia de les «petites parcel·les». El creixement urbà «difús» —en extensió i no en alçada— «comporta problemes molt importants». A més, Borrell va recordar que s'hauria d'evitar «l'ocupació de zones inundables», en referència a les rieres del Maresme.
L'alcalde de Calella, Josep Basart, va cloure les jornades, en què també van participar —en la taula rodona de la tarda— Joan Domènech Ros, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona; Josep Maria Carrera, arquitecte urbanista; David Saurí, geògraf; i Enric Pol, psicòleg ambiental. Joan Domènech Ros va ser prou clar: «El Maresme no és un ecosistema sostenible.»
Salvador Triadó: «L'autopista ha proliferat la pressió urbanística»
-Deu anys després de les primeres jornades, què ha canviat al Maresme?
-Home, ha canviat bastant. Més del que ens crèiem que canviaria fa 10 anys. En aquell moment no hi havia tanta població, i extensivament les urbanitzacions no tenien tant d'impacte. També s'ha prolongat l'autopista, i això ha fet proliferar més la pressió sobre el territori.»
-La lluita del CATAM és vigent?
-És clar, perquè la pressió és certa i real. S'ha de ser més curós de cara al futur, i nosaltres creiem que els plans d'urbanisme han de ser molt fidels al que realment hi ha a la comarca i als problemes que ens han d'arribar.»
-Sou pessimista o optimista?
-Més aviat una mica pessimista, però això no vol dirque no hi hagi ajuntaments que, d'alguna manera, estan intentant limitar el creixement. Però, malauradament, la tendència majoritària dels ajuntaments és la contrària, i quan hi ha un terreny que està sense urbanitzar normalment els alcaldes o els regidors tenen la idea que no es pot infravalorar i pensen que s'ha de construir per revaloritzar-lo.»
-Com pot afectar la nova llei del sòl?
-La veritat és que a alguns els pot donar molt de camp per córrer, en aquesta línia que es pot fer tot i endavant.»
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgines 6-11.)