Repòrter, novembre de 2000 | Caixa o faixa?
Els cadells de Convergència criden afavor de la independència del país amb aquella cantarella d'«in-inde-inde-pendència, in-inde-independència, in-inde-independència». Ho fan en el seu onzè congrés que se celebra a Santa Susanna, en una pavelló poliesportiu que és tot un luxe i que l'exarquitecte municipal bé prou coneix. Policies locals regulen el trànsit i vigilen els carrers dels voltants d'aquesta majestuosa instal·lació municipal. Adins, una posada en escena perfecta que recorda els muntatges de les campanyes electorals americanes o, sense anar tan lluny, les cada cop més habituals trobades congressuals dels partits d'aquí. Un escenari enorme, amb la mesa del congrés allà dalt i una varietat de sexes ben equilibrada. Al darrere, una pantalla enorme, d'aquelles que estan formades per diversos monitors de televisió. Dues càmeres retransmeten el congrés a través d'aquella gran pantalla. A la pista del pavelló, cadires per als congressistes. A primera fila, el secretari general sortint i el secretari general entrant acompanyen les patums convergents de torn. Dissabte, Pere Esteve i Artur Mas. Diumenge, Jordi Pujol i tota la comitiva que l'envoltava, que era un grapat de consellers i càrrecs destacats del partit. No hi faltava gairebé ningú. Espectacular.
Els cadells de Convergència criden a favor de la independència del país amb aquella cantarella d'«in-inde-independèn-cia, in-inde-independència, in-inde-inde-pendència». Però quina sorpresa la meva quan veig que cada congressista de la JNC té una carpeta sota el braç, la mateixa. Curiós com sóc, miro per les cadires i em trobo amb la carpeta d'una coneguda entitat d'estalvis que té una estrelleta de Joan Miró com a logotip. Carpetes, bolígrafs i bosses a dojo. Tot amb el logotip de l'entitat d'estalvis en qüestió. Alço el cap i en una de les graderies —la que hi ha darrere de la tarima— m'apareix una gran bandera estel·lada. A la graderia de la dreta, però, detecto una enorme pancarta de la mateixa entitat d'estalvis. No ho entenc. Una caixa patrocina el congrés de la JNC! Em pensava que s'havia de ser més subtil. Perquè, si no, qui es creurà la cantarella independentista?
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 96, novembre de 2000, pàgina 5.)