Repòrter, octubre de 2000 | Calella pensa el seu creixement
Unes jornades obertes de reflexió precedeixen l'adjudicació dels treballs per redactar el primer Pla General d'Ordenació Urbana de la història de Calella
L'Ajuntament de Calella afronta la redacció del primer Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la seva història. Aquesta serà tota una fita. Actualment a Catalunya hi ha poques ciutats de les característiques de Calella (50.000 habitants a l'estiu) que encara no disposin d'aquest tipus de planejament. Calella funciona encara amb Normes Subsidiàries, un document urbanístic considerat passiu, mentre que el Pla General atorga més capacitat impulsora, ja que les administracions municipal i autonòmica hi adopten certs compromisos.
L'Ajuntament ha creat una comissió política i tècnica que adjudicarà la redacció del Pla General a un equip extern. Hi ha cinc equips que aspiren a l'adjudicació i que estan encapçalats per Salvador Garcia-Milà, Joaquim Bover, Basiana Enginyers, Xavier Llistusella i Montserrat Pàmies, i Esteve Corominas. En l'equip d'aquest últim hi figura un arquitecte calellenc: Joaquim Ginesta. Possiblement aquest mateix mes ja quedarà la feina encarregada, segons explica el regidor d'Urbanisme, Xavier Gaset (PSC).
Precisament per impulsar el Pla General, el consistori ha organitzat unes jornades de reflexió obertes a la població i amb la participació de destacats especialistes. Per Calella hauran passat els arquitectes Jordi Bellmunt, Josep Maria Llop, Jordi Bertran, Lluís Cantallops i Albert de Pablo. En les jornades també hi ha intervingut el calellenc Jordi Salbanyà, advocat especialitzat en urbanisme. El PGOU ha de preveure quins terrenys són urbanitzables i quins es protegeixen, per evitar que les mesures liberalitzadores del sòl promogudes pel govern de l'Estat afavoreixin una edificació descontrolada en «taca d'oli». El nou document urbanístic també ha de contemplar les infraestructures futures, així com les zones verdes, els equipaments públics i els edificis que requereixin d'una protecció pel seu valor històric i/o artístic. El regidor d'Urbanisme afronta la redacció del Pla General de Calella amb dosis de realisme. «No ens podem plantejar el soterrament de la via del tren, per exemple. Acaba de sortir el conseller Pere Macias dient que aquesta opció és del tot inviable.» Una de les infraestructures viàries sobre la qual sí que s'hi podria actuares la carretera N-ll. Xavier Gaset aposta per posar semàfors a la carretera per augmentar la permeabilitat d'aquesta via, ja que cada vegada hi ha més necessitat de pas. La gent ha de creuar la N-ll per anar a l'ambulatori, a l'Hospital Sant Jaume, a l'antiga fàbrica Llobet Guri, al Parc Dalmau, als habitatges del PP1... «Volem una ciutat pera les persones, no per als cotxes», afirma el regidor. Però posar semàfors i rotondes no és l'única mesura prevista per reduir la velocitat i la intensitat de vehicles al tram calellenc de la N-ll. El regidor d'Urbanisme aposta perquè el Pla General prevegi la construcció d'una ronda de circumval·lació que connecti l'autopista A-19 amb la riera Capaspre, amb un enllaç que sortiria des dalt de tot del rierany deis Frares. Així s'evitarien molt volum de trànsit per la N-II. A més, Gaset està convençut que més que exigir la gratuïtat de l'A-19 una gran mesura seria demanar que l'autopista realment faci la funció de variant de la N-lI entre Arenys i Calella. Gaset creu que una millora dels enllaços de l'A-19 a Arenys facilitaria molt les coses, perqueaquestés un nus que no està ben resolt.
De la línia de Rodalies de Renfe, el regidor d'Urbanisme explica que no cal oblidarque la companyia ferroviària Renfe té l'objectiu —encara que sigui a llarg termini— de construir una segona via del tren entre Arenys i Maçanet de la Selva. «El que sí hem d'exigir, de moment, és que es facin més passos sota la via del tren actual per permeabilitzar-la». Xavier Gaset n'apunta tres de possibles: un a l'estació de Renfe, un altre a l'alçada del carrer Costa i Fornaguera i un tercer entre els carrers Sant Joan i Sant Josep. L'Ajuntament, però, ja està negociant amb Renfe la connexió del pàrquing del costat del cementiri amb el de davant de l'estació.
«Una operació de bisturí»
El regidor Xavier Gaset entén que s'hauria d'aprofitar la redacció del Pla General per protegir, com a mínim, el 50% del sòl que Calella encara no té urbanitzat. «Hem de protegir el sòl i garantir la qualitat mediambiental, paisatgística i historicoartística de Calella.» Gaset opina que la ciutat ja té en l'actualitat prou sòl qualificat com a urbanitzable per donar resposta al creixement futur. «No ens fa falta més sòl urbanitzable perquè hi ha moltes bosses de terreny urbà pendents de construir.» Gaset també recorda queies Normes Subsidiàries ja preveuen el polígon industrial (davant del butà) i que tant el PP1 com la urbanització Sant Quirze encara tenen sòl per edificar. El regidor socialista aposta per una «operació de bisturí» al centre de la ciutat. Hi ha dues assignatures pendents. La rehabilitació d'alguns habitatges ja existents i un procés de «reconversió» de les places hoteleres obsoletes que estan al nucli urbà. «Amb les places hotelers jo sóc partidari de no créixer quantitativament, sinó qualitativament. Hi ha d'haver menys places hoteleres al centre de Calella, però es poden reemplaçar per noves places fora del nucli urbà amb més qualitat.» Gaset recorda que el PP2 (zona hotelera) encara està per desenvolupar. El regidor, però, trobaria perfecte que la desaparició d'alguns hotels servís per guanyar espais públics al centre urbà.
(Article de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 95, octubre de 2000, pàgines 20 i 21.)
L'Ajuntament de Calella afronta la redacció del primer Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la seva història. Aquesta serà tota una fita. Actualment a Catalunya hi ha poques ciutats de les característiques de Calella (50.000 habitants a l'estiu) que encara no disposin d'aquest tipus de planejament. Calella funciona encara amb Normes Subsidiàries, un document urbanístic considerat passiu, mentre que el Pla General atorga més capacitat impulsora, ja que les administracions municipal i autonòmica hi adopten certs compromisos.
L'Ajuntament ha creat una comissió política i tècnica que adjudicarà la redacció del Pla General a un equip extern. Hi ha cinc equips que aspiren a l'adjudicació i que estan encapçalats per Salvador Garcia-Milà, Joaquim Bover, Basiana Enginyers, Xavier Llistusella i Montserrat Pàmies, i Esteve Corominas. En l'equip d'aquest últim hi figura un arquitecte calellenc: Joaquim Ginesta. Possiblement aquest mateix mes ja quedarà la feina encarregada, segons explica el regidor d'Urbanisme, Xavier Gaset (PSC).
Precisament per impulsar el Pla General, el consistori ha organitzat unes jornades de reflexió obertes a la població i amb la participació de destacats especialistes. Per Calella hauran passat els arquitectes Jordi Bellmunt, Josep Maria Llop, Jordi Bertran, Lluís Cantallops i Albert de Pablo. En les jornades també hi ha intervingut el calellenc Jordi Salbanyà, advocat especialitzat en urbanisme. El PGOU ha de preveure quins terrenys són urbanitzables i quins es protegeixen, per evitar que les mesures liberalitzadores del sòl promogudes pel govern de l'Estat afavoreixin una edificació descontrolada en «taca d'oli». El nou document urbanístic també ha de contemplar les infraestructures futures, així com les zones verdes, els equipaments públics i els edificis que requereixin d'una protecció pel seu valor històric i/o artístic. El regidor d'Urbanisme afronta la redacció del Pla General de Calella amb dosis de realisme. «No ens podem plantejar el soterrament de la via del tren, per exemple. Acaba de sortir el conseller Pere Macias dient que aquesta opció és del tot inviable.» Una de les infraestructures viàries sobre la qual sí que s'hi podria actuares la carretera N-ll. Xavier Gaset aposta per posar semàfors a la carretera per augmentar la permeabilitat d'aquesta via, ja que cada vegada hi ha més necessitat de pas. La gent ha de creuar la N-ll per anar a l'ambulatori, a l'Hospital Sant Jaume, a l'antiga fàbrica Llobet Guri, al Parc Dalmau, als habitatges del PP1... «Volem una ciutat pera les persones, no per als cotxes», afirma el regidor. Però posar semàfors i rotondes no és l'única mesura prevista per reduir la velocitat i la intensitat de vehicles al tram calellenc de la N-ll. El regidor d'Urbanisme aposta perquè el Pla General prevegi la construcció d'una ronda de circumval·lació que connecti l'autopista A-19 amb la riera Capaspre, amb un enllaç que sortiria des dalt de tot del rierany deis Frares. Així s'evitarien molt volum de trànsit per la N-II. A més, Gaset està convençut que més que exigir la gratuïtat de l'A-19 una gran mesura seria demanar que l'autopista realment faci la funció de variant de la N-lI entre Arenys i Calella. Gaset creu que una millora dels enllaços de l'A-19 a Arenys facilitaria molt les coses, perqueaquestés un nus que no està ben resolt.
De la línia de Rodalies de Renfe, el regidor d'Urbanisme explica que no cal oblidarque la companyia ferroviària Renfe té l'objectiu —encara que sigui a llarg termini— de construir una segona via del tren entre Arenys i Maçanet de la Selva. «El que sí hem d'exigir, de moment, és que es facin més passos sota la via del tren actual per permeabilitzar-la». Xavier Gaset n'apunta tres de possibles: un a l'estació de Renfe, un altre a l'alçada del carrer Costa i Fornaguera i un tercer entre els carrers Sant Joan i Sant Josep. L'Ajuntament, però, ja està negociant amb Renfe la connexió del pàrquing del costat del cementiri amb el de davant de l'estació.
«Una operació de bisturí»
El regidor Xavier Gaset entén que s'hauria d'aprofitar la redacció del Pla General per protegir, com a mínim, el 50% del sòl que Calella encara no té urbanitzat. «Hem de protegir el sòl i garantir la qualitat mediambiental, paisatgística i historicoartística de Calella.» Gaset opina que la ciutat ja té en l'actualitat prou sòl qualificat com a urbanitzable per donar resposta al creixement futur. «No ens fa falta més sòl urbanitzable perquè hi ha moltes bosses de terreny urbà pendents de construir.» Gaset també recorda queies Normes Subsidiàries ja preveuen el polígon industrial (davant del butà) i que tant el PP1 com la urbanització Sant Quirze encara tenen sòl per edificar. El regidor socialista aposta per una «operació de bisturí» al centre de la ciutat. Hi ha dues assignatures pendents. La rehabilitació d'alguns habitatges ja existents i un procés de «reconversió» de les places hoteleres obsoletes que estan al nucli urbà. «Amb les places hotelers jo sóc partidari de no créixer quantitativament, sinó qualitativament. Hi ha d'haver menys places hoteleres al centre de Calella, però es poden reemplaçar per noves places fora del nucli urbà amb més qualitat.» Gaset recorda que el PP2 (zona hotelera) encara està per desenvolupar. El regidor, però, trobaria perfecte que la desaparició d'alguns hotels servís per guanyar espais públics al centre urbà.
(Article de Saül Gordillo la revista Repòrter, número 95, octubre de 2000, pàgines 20 i 21.)