Repòrter, setembre de 2000 | Mor la vídua de l'escriptor Riera Llorca
El passat 17 d'agost es va produir el decés d'Emília Barrionuevo i Pascual, vídua de l'escriptor Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903-Pineda de Mar, 1991), que residia en aquesta població des de l'any 1959, en què, juntament amb el seu espòs, van retornar del seu exili a Mèxic. Emília Barrionuevo, nascuda a Barcelona l'any 1907, va contraure matrimoni amb Riera Llorca —periodista dels diaris L'Opinió i La Rambla— el 12 de juny de 1934. Poc després, els fets de la Guerra Civil van provocar la seva separació, atès que Riera, aleshores secretari del conseller d'Agricutura de la Generalitat, decidí allistar-se voluntari a l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà. El 8 de febrer de 1939 passà la frontera i després de ser internat en diversos camps de concentració, aconseguí un passatge cap a la República Dominicana, on residí fins l'any 1942, en què optà per traslladar-se a Mèxic. Conscient que el règim franquista podia allargar-se força temps, i que gaudia d'un treball estable —era cap de traductors de l'ambaixada britànica—, demanà a la seva esposa Emília i a la seva filla Diana, residents a Barcelona, que es reunissin amb elI a Mèxic per reprendre la vida familiar. L'any 1969 retornaren a Catalunya i s'establiren a Pineda, al carrer Moragas, núm. 57, on passava els estius Maria Riera Llorca, germana de l'escriptor, que fou bibliotecària de Pineda (1942-1947). En aquest indret trobaren la tranquil·litat necessària per passar la darrera etapa de la seva vida en la qual Riera produí un bon nombre de novel·les, algunes de les quals van obtenir reconeixements importants, com els premis Prudenci Bertrana (1970) i Sant Jordi (1971). Després del decés del seu espòs (15 de maig de 1991), Emília Barrionuevo decidí mantenir la seva residència a Pineda, on tenia moltes amistats.
El llegat Riera Llorca passa a ser municipal
Poc després de la mort de Vicenç Riera Llorca, Emília Barrionuevo i la seva filla Diana, agraïdes per l'estima i el reconeixement que havien rebut de la població de Pineda de Mar, van decidir cedir la biblioteca personal de l'escriptor, formada per uns 5.000 volums, a l'Ajuntament amb la condició que fos conservada de forma unitària i que es convoqués periòdicament un premi literari amb el nom de l'escriptor. Actualment aquest llegat és dipositat en unes dependències municipals, al carrer Justícia, 25, on aviat serà inventariat i catalogat. Durant els darrers anys de la seva vida, Emília Barrionuevo, vetllà per la publicació dels materials inèdits del seu espòs. Impulsà l'edició de l'Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca (1993, 485 pp.) que va merèixer el premi Crítica Serra d'Or; Els exiliats catalans a Mèxic (1994, 386 pp.), la correspondència amb Josep Carner, inclosa en el volum Epistolari Josep Carner (III, 1997, pp. 133-145) i aviat veurà la llum Cròniques Americanes, recull dels articles que publicà en les revistes de l'exili. Aquestes edicions han estat publicades per Curial Eflicions Catalanes, que dirigeix Max Cahner.
(Article de Joan Pujadas la revista Repòrter, número 94, setembre de 2000, pàgina 27.)