Repòrter, juliol-agost de 2000 | Rierades d'estiu
Les rieres d'Arenys i Canet tornen a baixar, es desborden i posen en dubte el pla director contra les rierades redactat per la Generalitat
El Consell Comarcal del Maresme ha tornat a enfilar-se fins al cap d'amunt perquè considera que el pla redactat per la Generalitat per evitar les rierades està antiquat i representa un perill per ais ciutadans. El 10 de juliol, cap a quarts de 4 de la tarda, una tempesta va descarrer 50 litres d'aigua per metre quadrat. El fort aiguat es va endur cotxes a les rieres d'Arenys i Canet de Mar, que van baixar d'ample a ample. En aquesta ocasió, però, no hi va haver cap desgràcia personal. De miracle, perquè un home va ser arrossegat per l'aigua en entrar amb el seu cotxe a la riera Gavarra de Canet de Mar. El vehicle va baixar prop de 100 metres de distància fins encastar-se als pilars del pont sota la carretera N-ll. En aquell precís moment, un agent de la Policia Local de Canet va rescatar el conductor de l'interior del vehicle —trencant prèviament el vidre del cotxe— i el va poder treure sa i estalvi. L'home va patir ferides lleus, i va ser atès allà mateix pel Servei d'Emergències Mèdiques.
A part de diversos vehicles arrossegats, així com contenidors i altre tipus de mobiliari, les rierades no van tenir més repercussions. En l'escena política, però, sí que hi van haver reaccions. El Consell Comarcal del Maresme, governat per les forces d'esquerres —PSC, ERC i IC-V—, va aprofitar aquesta tempesta de juliol per tornar a posar sobre la taula el debat de les rieres. Pocs dies abans de larierada, el 15 de juny, el Consell havia enviat un informe a l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat per reclamar actuacions a les Meres de rieres i torrents per evitar més accidents. El Consell del Maresme considera que el pla director contra les avingudes està desfasat i resulta del tot ineficaç. Una de les raons —i molt poderosa— és que l'Alt Maresme no disposava del traçat d'autopista Mataró-Palafolls ni d'un increment tan elevat de l'activitat urbanística quan elstècnicsvan redactar l'esmentat pla. El Consell demana a la Generalitat que torni a començar de nou per tal que el pla de rieres s'adapti a la realitat del Maresme. El pla existent es va redactar l'any 1990 i en 10 anys la comarca, i especialment l'Alt Maresme, ha canviat moltíssim. La neteja de les lleres és una de les reivindicacions més destacades del Consell del Maresme, ja que si les rieres estan plenes de sorra i brutícia, quan baixa l'aigua, es taponen els desguassos i l'impacte és molt més gran. El Consell demana que es netegin les lleres de la riera de Vallalta (Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol), la de Vallmaria, d'Anselm Clavé, Sant Crist i dels Oms (a Canet de Mar), la de Capaspre (de Calella), el torrent del Correu i la riera de Pineda (en aquesta població) i la riera de Palafolls, en els termes municipals de Palafolls i Malgrat.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 17.)
El Consell Comarcal del Maresme ha tornat a enfilar-se fins al cap d'amunt perquè considera que el pla redactat per la Generalitat per evitar les rierades està antiquat i representa un perill per ais ciutadans. El 10 de juliol, cap a quarts de 4 de la tarda, una tempesta va descarrer 50 litres d'aigua per metre quadrat. El fort aiguat es va endur cotxes a les rieres d'Arenys i Canet de Mar, que van baixar d'ample a ample. En aquesta ocasió, però, no hi va haver cap desgràcia personal. De miracle, perquè un home va ser arrossegat per l'aigua en entrar amb el seu cotxe a la riera Gavarra de Canet de Mar. El vehicle va baixar prop de 100 metres de distància fins encastar-se als pilars del pont sota la carretera N-ll. En aquell precís moment, un agent de la Policia Local de Canet va rescatar el conductor de l'interior del vehicle —trencant prèviament el vidre del cotxe— i el va poder treure sa i estalvi. L'home va patir ferides lleus, i va ser atès allà mateix pel Servei d'Emergències Mèdiques.
A part de diversos vehicles arrossegats, així com contenidors i altre tipus de mobiliari, les rierades no van tenir més repercussions. En l'escena política, però, sí que hi van haver reaccions. El Consell Comarcal del Maresme, governat per les forces d'esquerres —PSC, ERC i IC-V—, va aprofitar aquesta tempesta de juliol per tornar a posar sobre la taula el debat de les rieres. Pocs dies abans de larierada, el 15 de juny, el Consell havia enviat un informe a l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat per reclamar actuacions a les Meres de rieres i torrents per evitar més accidents. El Consell del Maresme considera que el pla director contra les avingudes està desfasat i resulta del tot ineficaç. Una de les raons —i molt poderosa— és que l'Alt Maresme no disposava del traçat d'autopista Mataró-Palafolls ni d'un increment tan elevat de l'activitat urbanística quan elstècnicsvan redactar l'esmentat pla. El Consell demana a la Generalitat que torni a començar de nou per tal que el pla de rieres s'adapti a la realitat del Maresme. El pla existent es va redactar l'any 1990 i en 10 anys la comarca, i especialment l'Alt Maresme, ha canviat moltíssim. La neteja de les lleres és una de les reivindicacions més destacades del Consell del Maresme, ja que si les rieres estan plenes de sorra i brutícia, quan baixa l'aigua, es taponen els desguassos i l'impacte és molt més gran. El Consell demana que es netegin les lleres de la riera de Vallalta (Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol), la de Vallmaria, d'Anselm Clavé, Sant Crist i dels Oms (a Canet de Mar), la de Capaspre (de Calella), el torrent del Correu i la riera de Pineda (en aquesta població) i la riera de Palafolls, en els termes municipals de Palafolls i Malgrat.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 17.)