Repòrter, juliol-agost de 2000 | Joan Torrent: «Els calellencs han notat el canvi»
Joan Torrent, primer tinent d'alcalde de Calella (PSC), sosté que el primer any ha estat positiu, malgrat el govern en minoria i el fantasma de la moció de censura.
Joan Torrent i Beltran és primer tinent d'alcalde i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Calella. És regidor d'Hisenda, Comerç i Turisme, i ara ja té el cap pensant en la propera edició de la Fira de Calella.
-Com heu passat aquest primer any de mandat des del govern?
-Estar al govern és una experiència necessària. En aquest any he après més que en els altres quatre anys a l'oposició. Si en algun moment hem de tornara l'oposició, la nostra manera de fer oposició seria més constructiva i raonable que la que possiblement hem fet abans de governar.
-Abans d'iniciar el mandat, esperàveu que seria tan difícil tirar endavant amb un govern en minoria?
-La veritat és que no érem prou conscients de tot el que se'ns venia al damunt. Vam veure clar que els dos grups que governem [ERC i PSC] teníem una bona entesa, i això s'ha demostrat en aquest any perquè no hem tingut ni un moment de pèrdua d'entesa. Per tant, la decisió va ser molt encertada, perquè vam convertir el resultat de dos grups en un únic de 7 regidors que formàvem govern.
-Però heu tingut dificultats, oi?
-Les dificultats han vingut respecte als altres 10 regidors, que han quedat a l'oposició i que durant un temps, amb més o menys fonament, han vingut planejant la possibilitat de fer un pacte per fer una moció de censura i treure'ns del govern.
-Han estat moments durs?
-Sí, perquè veus que totes les coses que has tirat endavant i les hores que hi has invertit es poden canviaren un no-res. La feina s'ha fet, i no passa res, però a nivell personal és decebedor. Per tant, sí que vam prendre una bona decisió, i la prova és que Calella va endavant com ha d'anar... amb molts problemes no resolts encara, però hi estem treballant.
-Què suposa governar en minoria?
-Que sempre hi ha algun grup de l'oposició que està d'acord amb el que el govern planteja. Hem anat consensuant les coses amb uns o altres.
-Una cosa és la feina que es fa dintre de l'Ajuntament i una altra la que es veu. Creu que el ciutadà ha notat algun canvi?
-Jo crec que sí. Després d'aquest any, la majoria de ciutadans de Calella consideren que tenen un ajuntament diferent, que ho és per les persones, però també per la relació que establim amb els ciutadans i les ciutadanes. Expliquem tot el que passa aquí dintre. Crec que hi ha la percepció que s'està governant diferent, comptant amb el poble i de cara al poble. Segurament molta gent dirà que hi ha molts problemes per resoldre, i ja ho he dit abans.
-Quins són els problemes bàsics?
-En tenim dos, que són la seguretat ciutadana i la neteja de la ciutat. Amb els pressupostos que tenim en aquests moments no podem fer-hi més, i això és així. No s'hi pot fer més perquè es necessitarien molts més recursos per tenir més policies i persones netejant la ciutat. Estem treballant-hi perquè en el nou concurs que s'ha de fer per la neteja de la ciutat a partir del gener del 2001 es puguin corregir les dificultats per garantir la bona imatge. No sé si tindrem l'èxit que voldríem, però que tothom estigui convençut que hi estem treballant.
-I la seguretat ciutadana?
-Quant a la policia, a part dels diners, que podríem fer un esforç per limitar-nos en altres coses i posar més agents, hi ha una dificultat afegida que és la manca de bons policies per poder-los contractar. No és només una qüestió de nombre, sinó de qualitat i professionalitat.
-Feu més balanç, si us plau.
-Doncs a nivell urbanístic, la conversió del centre històric de la ciutat en illa de vianants —que va tenir una forta oposició— ha permès recuperar el nucli antic pera les persones. Ja no hi ha cotxes, i això s'ha fet amb tota la intenció de fer veure que era possible. També s'ha millorat en Parcs i Jardins i Medi Ambient. La utilització de l'EscolaTallerpermillorar el Parc Dalmau. És una tasca molt indicativa del canvi que s'està produint a Calella.
-I el Pla d'Excel·lència Turística?
-Els canvis que hem promogut han aconseguit el consens de totes les forces, com ha estat substituir un pas subterrani al carrer Miquel Cuní per noves parades d'autobús al llarg de la carretera, per intentar que la baixada i pujada de turistes es fes d'una manera civilitzada i no tercermundista, com es venia fent fins ara.
-Amb el projecte de la nova biblioteca hi ha hagut un canvi d'opinió?
-Fruit del pacte dels pressupostos [amb els independents], una de les opcions, que era fer-la a I Mas Salvador de Plaça, ha acabat fructificant. Hem encarregat el projecte de biblioteca al Mas Salvador, però fam bé contemplant l'ajuntament vell com un edifici complementari.
-La vostra proposta de fer-la als terrenys dels antics hotels Cala i Cisne...
-La vam abandonar ràpidament perquè vèiem que era una proposta que no aconseguia el consens. Esquerra Republicana estava d'acord amb nosaltres, però no vam ser capaços de convèncer els altres grups. I no vam voler fer-ne una qüestió.
-El passeig marítim, com està?
-S'ha redactat un avantprojecte amb dinersdel Pla d'Excel·lència, que ha aconseguit el consens de tothom i ara està en mans de la direcció general de Costes a Madrid. Sembla que hi ha possibilitats d'aconseguir diners de Madrid per millorar la façana marítima i crec que és possible fer-ho abans d'acabar el mandat.
-Les pistes d'atletisme on aniran?
-Hi ha dificultats tècniques per ubicar-les a la Muntanyeta, juntament amb els camps de futbol necessaris per entrenar. No volem que més de 200 calellencs perdin la pràctica del futbol. Com que hi ha aquestes dificultats tècniques, s'ha contemplat la possibilitat de fer unes pistes noves on són ara [a la platja], amb algun material que permeti practicar l'atletisme. I això també depèn de Costes.
-La carretera N-ll va ser un dels grans temes de la campanya electoral. S'han fet gestions per treure-la del mig de Calella?
-Les dues o tres vegades que s'ha anat a Madrid al Ministeri de Foments'ha plantejat que la N-ll passi per l'autopista, ja que és gratuïta en aquest tram. Ens diuen que ho estan estudiant. Amb la Generalitat, n'hem parlat per fer una rotonda per accedir al polígon de Pineda i també s'ha proposat fer-ne un altre més amunt per accedir al futur polígon de Calella.
—Sou usuari d'Internet. Perquè l'Ajuntament de Calella encara no ha apostat per les noves tecnologies?
-Sí que hi juguem, però anem a poc a poc. Amb pas ferm i segur. Ja estem fent la plana web de l'Ajuntament.
-Una satisfacció d'aquest any?
-El conveni que hem signat per fer un pla de dinamització del comerç urbà.
-I una decepció?
-No haver aconseguit un govern estable.
-Hi haurà pacte de govern de majoria?
-Espero que sí, però de moment no hi ha massa possibilitats ni amb el Grup Independent Calellenc ni amb Convergència i Unió.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgines 10 i 11.)
Joan Torrent i Beltran és primer tinent d'alcalde i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Calella. És regidor d'Hisenda, Comerç i Turisme, i ara ja té el cap pensant en la propera edició de la Fira de Calella.
-Com heu passat aquest primer any de mandat des del govern?
-Estar al govern és una experiència necessària. En aquest any he après més que en els altres quatre anys a l'oposició. Si en algun moment hem de tornara l'oposició, la nostra manera de fer oposició seria més constructiva i raonable que la que possiblement hem fet abans de governar.
-Abans d'iniciar el mandat, esperàveu que seria tan difícil tirar endavant amb un govern en minoria?
-La veritat és que no érem prou conscients de tot el que se'ns venia al damunt. Vam veure clar que els dos grups que governem [ERC i PSC] teníem una bona entesa, i això s'ha demostrat en aquest any perquè no hem tingut ni un moment de pèrdua d'entesa. Per tant, la decisió va ser molt encertada, perquè vam convertir el resultat de dos grups en un únic de 7 regidors que formàvem govern.
-Però heu tingut dificultats, oi?
-Les dificultats han vingut respecte als altres 10 regidors, que han quedat a l'oposició i que durant un temps, amb més o menys fonament, han vingut planejant la possibilitat de fer un pacte per fer una moció de censura i treure'ns del govern.
-Han estat moments durs?
-Sí, perquè veus que totes les coses que has tirat endavant i les hores que hi has invertit es poden canviaren un no-res. La feina s'ha fet, i no passa res, però a nivell personal és decebedor. Per tant, sí que vam prendre una bona decisió, i la prova és que Calella va endavant com ha d'anar... amb molts problemes no resolts encara, però hi estem treballant.
-Què suposa governar en minoria?
-Que sempre hi ha algun grup de l'oposició que està d'acord amb el que el govern planteja. Hem anat consensuant les coses amb uns o altres.
-Una cosa és la feina que es fa dintre de l'Ajuntament i una altra la que es veu. Creu que el ciutadà ha notat algun canvi?
-Jo crec que sí. Després d'aquest any, la majoria de ciutadans de Calella consideren que tenen un ajuntament diferent, que ho és per les persones, però també per la relació que establim amb els ciutadans i les ciutadanes. Expliquem tot el que passa aquí dintre. Crec que hi ha la percepció que s'està governant diferent, comptant amb el poble i de cara al poble. Segurament molta gent dirà que hi ha molts problemes per resoldre, i ja ho he dit abans.
-Quins són els problemes bàsics?
-En tenim dos, que són la seguretat ciutadana i la neteja de la ciutat. Amb els pressupostos que tenim en aquests moments no podem fer-hi més, i això és així. No s'hi pot fer més perquè es necessitarien molts més recursos per tenir més policies i persones netejant la ciutat. Estem treballant-hi perquè en el nou concurs que s'ha de fer per la neteja de la ciutat a partir del gener del 2001 es puguin corregir les dificultats per garantir la bona imatge. No sé si tindrem l'èxit que voldríem, però que tothom estigui convençut que hi estem treballant.
-I la seguretat ciutadana?
-Quant a la policia, a part dels diners, que podríem fer un esforç per limitar-nos en altres coses i posar més agents, hi ha una dificultat afegida que és la manca de bons policies per poder-los contractar. No és només una qüestió de nombre, sinó de qualitat i professionalitat.
-Feu més balanç, si us plau.
-Doncs a nivell urbanístic, la conversió del centre històric de la ciutat en illa de vianants —que va tenir una forta oposició— ha permès recuperar el nucli antic pera les persones. Ja no hi ha cotxes, i això s'ha fet amb tota la intenció de fer veure que era possible. També s'ha millorat en Parcs i Jardins i Medi Ambient. La utilització de l'EscolaTallerpermillorar el Parc Dalmau. És una tasca molt indicativa del canvi que s'està produint a Calella.
-I el Pla d'Excel·lència Turística?
-Els canvis que hem promogut han aconseguit el consens de totes les forces, com ha estat substituir un pas subterrani al carrer Miquel Cuní per noves parades d'autobús al llarg de la carretera, per intentar que la baixada i pujada de turistes es fes d'una manera civilitzada i no tercermundista, com es venia fent fins ara.
-Amb el projecte de la nova biblioteca hi ha hagut un canvi d'opinió?
-Fruit del pacte dels pressupostos [amb els independents], una de les opcions, que era fer-la a I Mas Salvador de Plaça, ha acabat fructificant. Hem encarregat el projecte de biblioteca al Mas Salvador, però fam bé contemplant l'ajuntament vell com un edifici complementari.
-La vostra proposta de fer-la als terrenys dels antics hotels Cala i Cisne...
-La vam abandonar ràpidament perquè vèiem que era una proposta que no aconseguia el consens. Esquerra Republicana estava d'acord amb nosaltres, però no vam ser capaços de convèncer els altres grups. I no vam voler fer-ne una qüestió.
-El passeig marítim, com està?
-S'ha redactat un avantprojecte amb dinersdel Pla d'Excel·lència, que ha aconseguit el consens de tothom i ara està en mans de la direcció general de Costes a Madrid. Sembla que hi ha possibilitats d'aconseguir diners de Madrid per millorar la façana marítima i crec que és possible fer-ho abans d'acabar el mandat.
-Les pistes d'atletisme on aniran?
-Hi ha dificultats tècniques per ubicar-les a la Muntanyeta, juntament amb els camps de futbol necessaris per entrenar. No volem que més de 200 calellencs perdin la pràctica del futbol. Com que hi ha aquestes dificultats tècniques, s'ha contemplat la possibilitat de fer unes pistes noves on són ara [a la platja], amb algun material que permeti practicar l'atletisme. I això també depèn de Costes.
-La carretera N-ll va ser un dels grans temes de la campanya electoral. S'han fet gestions per treure-la del mig de Calella?
-Les dues o tres vegades que s'ha anat a Madrid al Ministeri de Foments'ha plantejat que la N-ll passi per l'autopista, ja que és gratuïta en aquest tram. Ens diuen que ho estan estudiant. Amb la Generalitat, n'hem parlat per fer una rotonda per accedir al polígon de Pineda i també s'ha proposat fer-ne un altre més amunt per accedir al futur polígon de Calella.
—Sou usuari d'Internet. Perquè l'Ajuntament de Calella encara no ha apostat per les noves tecnologies?
-Sí que hi juguem, però anem a poc a poc. Amb pas ferm i segur. Ja estem fent la plana web de l'Ajuntament.
-Una satisfacció d'aquest any?
-El conveni que hem signat per fer un pla de dinamització del comerç urbà.
-I una decepció?
-No haver aconseguit un govern estable.
-Hi haurà pacte de govern de majoria?
-Espero que sí, però de moment no hi ha massa possibilitats ni amb el Grup Independent Calellenc ni amb Convergència i Unió.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgines 10 i 11.)