Repòrter: Les rieres, un escàndol que clama a Déu

És increíble la deixadesa de l'administració amb les rieres del Maresme. No té cap sentit el que està passant amb els torrents i les rieres de la nostra comarca, i només es pot entendre des de la irresponsabilitat dels governants. Aquelles persones que haurien de vetllar per la seguretat dels ciutadans i per la protecció de l'entorn —urbà, en alguns casos, i natural en menys dels que desitjaríem— són precisament les que estan demostrant un menyspreu més evident. El pla contra avingudes del Maresme, el famós pla de rieres presentat a bombo i platerets per la Generalitat i l'Estat quan els caps visibles dels respectius departaments eren Josep Maria Cullell, conseller, i Josep Borrell, ministre, ha quedat gairebé en paper mullat. No s'ha respectat el calendari ni la priorització de les actuacions. Quin sentit té que s'arrangi la riera de Santa Susanna, on no hi ha cap risc evident en cas de rierada, mentre que altres trams de la comarca segueixen oblidats? El sentit deu ser el de la preferència política, el de les maniobres de despatx que són absolutament alienes al ciutadà. Aquesta comarca es mereix un respecte. Cal que l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat refaci urgentment el pla de rieres, perquè el Consell Comarcal del Maresme té tota la raó del món quan denuncia que el document tècnic ha quedat desfasat. El pla es va redactar el 1990. Fa 10 anys no hi havia ni autopista ni una activitat urbanística tan frenètica. Durant aquests anys, pertant, l'Alt Maresme ha patit una transformació que no es pot obviar a l'hora de planificar les actuacions en les rieres i torrents. Aquest estiu ja hi ha hagut rierades. I s'ha comprovat que, malgrat l'obra de cobriment i canalització feta a Arenys de Mar, l'aigua es desborda i és un perill. No es tracta de fer aiarmisme, perquè els maresmencs som els primers que sabem com actua l'aigua. El que sí demanem és més rigor des de l'administració competent, la Generalitat, i més compromís financer per part de l'Estat. I que no perdin de vista que actuar-hi no vol dir necessàriament posar més formigó al territori. Potser ja seria hora que es plantegessin la necessitat de reforestar certes zones i adoptar més mesures preventives. Encara que no siguin tan visualitzables a l'hora de fer les inauguracions que als polítics tant els agraden.

(Editorial de la revista Repòrter, número 93, juliol-agost de 2000, pàgina 3.)