Repòrter, juny de 2000 | Conxita Campoy: «No tinc ambició política»
L'alcaldessa de Malgrat de Mar repassa els projectes municipals del mandat, fa balanç de la gestió al Consell Comarcal, parla sense pèls a la llengua dels adversaris polítics i reflexiona sobre els socialistes i l'esquerra.
Conxita Campoy i Martí, alcaldessa socialista de Malgrat de Mar, parla sense complexos ni pèls a la llengua. Està tan segura d'ella mateixa que s'atreveix a dir que no té cap ambició política. L'entrevista amb REPÒRTER s'efectua mentre transcorre el segon dia del 9è congrés del PSC, al qual assisteix com a delegat l'exalcalde del PSC Josep Móra. Dissabte, ella era a l'Ajuntament, i al migdia oficiava un casament civil. Diu que ja gairebé fa la competència al capellà.
-Sou a l'alcaldia des del 1991. Us heu plantejat anar pujant esgraons dins del partit i tenir més responsabilitat, reforçada per la majoria absoluta obtinguda a Malgrat a les eleccions de 1999?
-Jo no tinc plantejaments a llarg termini. El meu plantejament és avui, a la una del migdia, que tinc un casament, i l'he de fer ben fet. Demà aniré a donar copes dels jocs escolars. Quan els nens em pregunten si m'agrada ser alcaldessa, jo respon que faig que ser alcaldessa m'agradi perquè és diferent. Però això ho he fet quan treballava de botiguera, feia catequesi o quan estic fent el dinar a casa. Intento fer les coses el millor que sé i que puc, i moltes vegades renuncio a moltes coses perquè sóc així. No tinc cap mena de plantejament ni ambició.
-Ha passat un any de les eleccions. Com està la gestió municipal?
-Està molt bé. Estem treballant en tot allò que sortia en el programa electoral. Penso que els objectius bàsics d'aquest mandat s'estan treballant. Em refereixo a infraestructures, però també a la part humana, amb benestar social i les educadores de carrer, l'escola d'adults, el casal d'estiu i el casal d'hivern que estem planificant. Quant a infraestructures, treballem amb el teatre polivalent, que si Déu vol el realitzarem durant aquest mandat.
-On es farà?
-Estem en negociacions amb el Centre Parroquial, i és evident que ens el quedem. La primera intenció era comprar les cases del voltant del Centre Parroquial, però el més fàcil serà fer-lo en el terreny del Liceu, que té 1.300 metres. Al Centre Parroquial farem una sala polivalent, i al Liceu un nou edifici per al teatre, amb aparcament al soterrani.
-Serà un edifici emblemàtic?
-Es tracta de fer una cosa ben feta, austera, pràctica i que no tingui un excés de cost. No anem a fer cap gran estructura que després no puguem mantenir. I ja tenim alguns exemples de coses ben fetes, però austeres: l'escola de música, la biblioteca de la Cooperativa i el pavelló poliesportiu, que és un dels millors de la comarca. Farem un edifici maco, però tocant de peus a terra.
-Quins altres projectes teniu en marxa des de l'Ajuntament?
-Estem treballant la piscina coberta. Tenim estudis amb dues ubicacions. Una seria el lloc on actualment hi ha la piscina i una altra, al costat del pavelló Germans Margall, a l'Escorxador, que ja és equipament. Aquesta segona opció és més recomanable, i ens hi estem inclinant perquè la gestió de la zona esportiva seria lògica.
-Què més?
-L'altre projecte és intentar acabar el Parc Francesc Macià, el Xita Parc.
-Els d'Esquerra Republicana el van batejar així, oi?
-Sí, en un pamflet, i jo els vaig dir que si tenien valor de presentar la proposta de posar-li aquest nom jo hi votaria a favor. A un parc infantil seria més lògic posar-hi el nom de Xita Parc que no pas Francesc Macià, perquè un senyortan seriós quan la mainada hi vagi allà amb la caputxeta i el llop.... Home, hauríem de posar al parc de la Verneda el nom de Xita Parc.
-Seria un homenatge a vostè, perquè Xita ve de Conxita.
-Sí, seria meravellós. Primer, seria un nom simpàtic per a la canalla. Segon, s'estalviarien fer-me un monument un altre dia. Si em moro de vella, igual amb un carreró en tindran prou. Però prefereixo morir-me de vella encara que només em posin un carreró. Si fessin això de Xita Parc, ja tindríem la feina feta. Seria qüestió de dir Xita i, entre parèntesis, aclarir que vol dir Conxita Campoy. I fins i tot seria maco que a l'entrada del parc hi hagués una mona, que justifiqués una mica el nom, i a baix posar Conxita Campoy. Seria econòmic i simpàtic. Encara que vull recordar-los que jo sóc de Can Gallina.
-Hi haurien de posar una gallina?
-A la placa haurien de posar: Conxita Campoy, la de Can Gallina.
-El parc, doncs, ja està en marxa?
-Sí, la primera fase ja està feta. Tenim un altre tros de terreny comprat, un altre que ha de venir cedit per la gestió urbanística i quedarà un altre tros per comprar. En aquests anys, la segona fase esperem que estigui feta.
-Teniu més projectes en dansa?
-Sí. L'objectiu de l'Ajuntament és donar qualitat de vida al ciutadà i, per tant, traurem els cotxes del carrer. Pel gener començarà el projecte del carrer de Mar. En l'anterior mandat vam fer tres carrers del centre com a illa de vianants. I ara anem pel carrer de Mar.
-Totalment de vianants?
-Només podran passar-hi els veïns i els vehicles de càrrega i descàrrega. El carrer serà de vianants. Després anirem pel carrer del Carme i tot el nucli antic. De mica en mica. No donarà temps de fer-ho tot en aquesta legislatura, perquè no ès fàcil de fer. Si Déu vol, el carrer del Carme i el de Mar estaran fets aquest mandat.
-Estan salvades les reticències inicials de veïns i botiguers?
-Jo crec que sí. Com que el carrer de Mar era una antiga riera hi ha un cost afegit per la canalització subterrània i la recollida d'aigües. Nosaltres no trobem just que uns veïns, hagin de pagar un servei general, que és l'evacuació d'aigües de tot un sector. Per tant, l'aportació municipal en aquest cas ha de ser molt més elevada, perquè és de justícia. Vam fer una reunió amb els veïns que va anar molt bé, i la gran majoria de gent ha vist què preteníem des de l'Ajuntament amb els carrers Blanch, Mallorca i Sant Esteve. Els més petits, la gent gran i els minusvàlids, que conviuen amb nosaltres, també tenen dret al carrer. És injust que el 20% de la població ocupi el 80% de l'espai de tothom. Això no es pot tolerar. Fins ara la gent comprava el cotxe sense pensar on l'havia de posar. Hem de pensar que ningú compraria una joia de 2 0 3 milions i la deixaria lligada a la canal de sota casa seva sobre la vorera.
-Però la conversió de carrers a illa de vianants ha d'anar lligada a una política de guanyar aparcaments. Ho esteu fent?
-Sí. El pàrquing del Liceu, per exemple, tindrà dues plantes i 360 places.
-Com serà la gestió de l'aparcament?
-Mixta. És bo que l'Ajuntament estigui lligat a l'empresa perquè així puguem posar uns quants aparcaments a la venda en concessió, perquè l'Ajuntament en pugui adquirir uns quants i també perquè una inversió sense aportació municipal faria que el preu del servei fos molt car.
-Com estan les mines de Can Palomeres? És cert que les voleu recuperar?
-Hem estat mirant-ho i n'hi ha unes amb una colònia de rat penats migratoris que van de Malgrat a França, i aquesta mina és intocable perqué hem de ser respectuosos amb el medi ambient. Jo no ho sabia, i val la pena difondre que tenim una colònia important. Però hi ha 3 o 4 canals més sota terra, amb galeries molt maques que podrien ser recuperades per ser visitades. Seria interessant com a atractiu turístic. Intentarem buscar fons estructurals europeus de defensa del medi ambient per finançar aquest projecte.
-Hi havia intenció de prolongar l'obra del passeig Marítim fins a la desembocadura de la Tordera. Com estan les obres que depenen d'altres administracions?
-El cap de Costes a Catalunya, el senyor Manuel Novoa, ens ha informat que hi ha intenció de tornar a activar aquest projecte, ara que a Madrid ja han escollit el nou director general de Costes.
-Altres projectes?
-Falta acabar la carretera del barri Viader, que Carreteres ja ens ha dit que ho tenen pendent. I també tenim, pel que fa a la Generalitat, la canalització del rierot del Palomeres, que s'hauria de fer. I si algun dia volen fer el cobriment de la riera de Sant Genís hauran de refer el projecte, que estava pressupostat en 700 milions.
-No confieu gaire en els projectes d'altres administracions, tot i que al principi de la vostra gestió va ser un dels punts forts, especialment els fons europeus per al polígon industrial. Fa la impressió que ara teniu més interès pels assumptes que depenen estrictament de l'Ajuntament.
-Jo he anat a buscar recursos a altres administracions, però a vegades et desmoralitzes. A la Generalitat, per exemple, hi hem anat 10 vegades per parlar de la canalització del rierot del Palomeres, que és necessari perquè hi estem urbanitzant. No acaben de donar una resposta. I arriba un moment que et preguntes què està passant. D'aquest projecte n'estem parlant des de fa 7 o 8 anys. Quan veus que la Generalitat té 700 milions per tot un any per a la cobertura de rieres al Maresme, et vénen ganes de riure. Hi ha poca voluntat d'assumir compromisos de gestió i de deixar de banda els polítics. Pel que volen, sí que hi ha diners. Potser l'últim tram de la riera de Santa Susanna no és tan necessari com el nucli de Malgrat o el Palomeres. L'administració que veritablement ajuda amb col·laboració de tota mena és la Diputació, i això ho diuen tots els alcaldes. No ho diu l'alcadessa de Malgrat perquè és socialista.
-La situació financera dels ajuntaments és delicada?
-Jo penso que el finançament dels ajuntaments s'ha de posar sobre la taula ja. I si els alcaldes no fem una manifestació a la plaça Sant Jaume és perquè som rucs. Així de clar. Ens donen competències, però cap recurs. Aquest és el motiu bàsic perquè estem a les últimes.
La conversa segueix, amb la gravadora apagada. Ja és la una del migdia, el temps passa volant. És l'hora del casament civil i comencen a arribar els convidats.
«Avui dia fa por dir que s'és d'esquerres, i jo ho sóc»
-Avui, dissabte, 17 de juny, s'està celebrant el novè congrés del PSC i no sou a Barcelona. Com és això?
-Es va fer una reunió i la gent del partit va votar al senyor Josep Móra [exalcalde] perquè hi anés com a representant de Malgrat. Avui hi és ell, al congrés.
-Narcís Serra plega, i entren Pasqual Maragall i Josep Montilla. Què en pensa d'aquest tàndem?
-Jo no crec en els tàndems, perquè si anem buscant tàndems anem perduts. Estem buscant persones que ja hi eren, que estaven compromeses amb el partit i que tenen una certa credibilitat. Però també he dit moltes vegades que en Raimon Obiols va fer un bon treball en el seu moment, però quan ell es va presentar les circumstàncies eren diferents. És una persona que ha fet un procés maquíssim, una persona coherent amb les seves declaracions, propostes i trajectòria. Per tant, ara no podem dir que hem trobat dues persones que ens canviaran el partit. Són dues persones que han demostrat una feina i una coherència i que potser ha arribat l'hora que les seves experiències es posin sobre la taula i ajudin a caminar. Però no són els únics. L'executiva del Maresme és una de les bones executives que té el partit. S'ha fet un bon treball i la pròpia direcció, en Joan Rangel, tenen les idees clares del que ha de ser la gestió en política.
-Què voleu dir amb això?
-Que si segueixo sent socialista és perquè continuen sent vigents la justícia i la igualtat. Ens poden fer mal i intentar liquidar, però tornarà a sortir un rebrot de gent socialista. Sembla que avui dia faci por dir que s'és d'esquerres i es fa servir la paraula progressista. Doncs, jo sóc d'esquerres i estic a favor del pobre, de la justícia social i em sap greu que hi hagi països que es morin de gana, però també s'ha de potenciar qui genera riquesa.
-Precisament en aquest congrés un concepte que vol introduir Maragall és que l'empresari també és progressista. Hi esteu d'acord?
-Sempre ho he dit. L'empresari de veritat sí, però no l'especulador, sigui empresari o treballador, que també hi ha treballadors que són uns especuladors perquè saben molt dels seus drets i poc de les obligacions. L'empresari-empresari ha de merèixer el respecte de les administracions perquè és capaç de generar riquesa. Però no tothom és capaç. No estic a favor d'aquella societat que limita la capacitat dels homes i les dones a l'hora de demostrar si són capaços de generar riquesa, però una vegada aquesta societat ha donat la capacitat de demostrar qui és capaç de generar-la i qui no, s'està demostrant que hi ha gent que no té capacitat de generar-la. Per tant, estic d'acord amb el que diu Maragall. L'empresari no és un enemic.
«A l'Albert Batlle que no ens el toquin de la comarca»
-Formeu part del govern del Consell Comarcal, on sou la presidenta del Consorci de Turisme. El canvi de govern al Consell Comarcal ha estat polèmic. Les coses es podrien haver fet d'una altra manera?
-Sempre es poden fer de diferent manera. Ha sigut polèmic, i havia d'esclatar d'una manera o altra. Encara no som al final de la pel·lícula i ja veurem què passa amb aquesta història, perquè 380 milions de dèficit que hi havia, 50 milions que hem aprovat per poder pagar les nòmines fa un mes, un altre crèdit per intentar solucionar el problema de l'Escola Universitària... El Consell Comarcal no té recursos, és un problema greu. I no només políticament ha tingut un cost, perquè a ningú li agrada entrar de cop i volta en una administració i trobar-se aquest paquet. Conec Josep Jo [president del Consell i alcalde de Dosrius], que és una bellíssima persona, i aquest tema l'ha fet patir. I veure com el senyor Albert Batlle [president comarcal de Convergència] ha anat aguantant el paquet amb tota la barra, anant justificant que tots hi estàvem involucrats. Sí, però alguns més que altres, perquè els que firmaven i donaven els informes sabien més coses que nosaltres.
-Què diríeu al senyor Batlle?
-Que reconèixer una equivocació és més fàcil que aguantar una postura durant molts anys. Això no acabarà aquí, i ell potser hauria de reconèixer que es van equivocar. Però ell sempre parla que tots érem responsables, fins que en l'últim ple tots els partits vam començar a dir les coses pel seu nom. Però a la llarga cadascú rep allò que ha estat fent. El senyor Batlle va venir aquí, a Malgrat, amb el problema de Convergència, va estar al Consell Comarcal del Maresme, i de mica en mica va rebent per allò que està fent. Crec que no ens l'han de tocar de la comarca. L'han de mantenir, perquè allà on intervé el senyor Batlle... Ho fa tant bé... Jo apostaria perquè no el toquessin. Però, com a persona, li diria que rectificar és de savis.
-Us hauria de demanar perdó perquè va destapar un suposat forat negre a l'Ajuntament que no existia?
-Què havia d'existir, un forat negre! A mi no m'ha de demanar perdó, perquè no ofèn qui vol sinó qui pot. Amés, jo no sóc ningú per perdonar. El turment ja el paga un mateix. Qui més mal es fa és un mateix, amb aquestes postures. Quan ve un regidor d'un poble dient que hi ha un forat de 14 milions, abansdefer una roda de premsa per atacar l'alcaldessa el que ha de fer és estudiar-ho. No hi havia cap forat, sinó uns diners pendents de cobrar de les sancions de trànsit.
-Us han intentat tombar diverses vegades i no hi ha manera que caigueu. Com va la relació amb el cap de l'oposició, Eusebi Vázquez, amb el qual teníeu simpatia abans que entrés en política?
-Jo hi tinc una bona relació, però en la gestió política ells donen per suposat que a l'Ajuntament actuem per interessos o amaguem les coses. Potser el problema és que pensen que fem el que ells farien. Suposo que tampoc no acaben d'entendre ben bé què vol dir estar a l'oposició.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 92, juny de 2000, pàgines 10-13.)
Conxita Campoy i Martí, alcaldessa socialista de Malgrat de Mar, parla sense complexos ni pèls a la llengua. Està tan segura d'ella mateixa que s'atreveix a dir que no té cap ambició política. L'entrevista amb REPÒRTER s'efectua mentre transcorre el segon dia del 9è congrés del PSC, al qual assisteix com a delegat l'exalcalde del PSC Josep Móra. Dissabte, ella era a l'Ajuntament, i al migdia oficiava un casament civil. Diu que ja gairebé fa la competència al capellà.
-Sou a l'alcaldia des del 1991. Us heu plantejat anar pujant esgraons dins del partit i tenir més responsabilitat, reforçada per la majoria absoluta obtinguda a Malgrat a les eleccions de 1999?
-Jo no tinc plantejaments a llarg termini. El meu plantejament és avui, a la una del migdia, que tinc un casament, i l'he de fer ben fet. Demà aniré a donar copes dels jocs escolars. Quan els nens em pregunten si m'agrada ser alcaldessa, jo respon que faig que ser alcaldessa m'agradi perquè és diferent. Però això ho he fet quan treballava de botiguera, feia catequesi o quan estic fent el dinar a casa. Intento fer les coses el millor que sé i que puc, i moltes vegades renuncio a moltes coses perquè sóc així. No tinc cap mena de plantejament ni ambició.
-Ha passat un any de les eleccions. Com està la gestió municipal?
-Està molt bé. Estem treballant en tot allò que sortia en el programa electoral. Penso que els objectius bàsics d'aquest mandat s'estan treballant. Em refereixo a infraestructures, però també a la part humana, amb benestar social i les educadores de carrer, l'escola d'adults, el casal d'estiu i el casal d'hivern que estem planificant. Quant a infraestructures, treballem amb el teatre polivalent, que si Déu vol el realitzarem durant aquest mandat.
-On es farà?
-Estem en negociacions amb el Centre Parroquial, i és evident que ens el quedem. La primera intenció era comprar les cases del voltant del Centre Parroquial, però el més fàcil serà fer-lo en el terreny del Liceu, que té 1.300 metres. Al Centre Parroquial farem una sala polivalent, i al Liceu un nou edifici per al teatre, amb aparcament al soterrani.
-Serà un edifici emblemàtic?
-Es tracta de fer una cosa ben feta, austera, pràctica i que no tingui un excés de cost. No anem a fer cap gran estructura que després no puguem mantenir. I ja tenim alguns exemples de coses ben fetes, però austeres: l'escola de música, la biblioteca de la Cooperativa i el pavelló poliesportiu, que és un dels millors de la comarca. Farem un edifici maco, però tocant de peus a terra.
-Quins altres projectes teniu en marxa des de l'Ajuntament?
-Estem treballant la piscina coberta. Tenim estudis amb dues ubicacions. Una seria el lloc on actualment hi ha la piscina i una altra, al costat del pavelló Germans Margall, a l'Escorxador, que ja és equipament. Aquesta segona opció és més recomanable, i ens hi estem inclinant perquè la gestió de la zona esportiva seria lògica.
-Què més?
-L'altre projecte és intentar acabar el Parc Francesc Macià, el Xita Parc.
-Els d'Esquerra Republicana el van batejar així, oi?
-Sí, en un pamflet, i jo els vaig dir que si tenien valor de presentar la proposta de posar-li aquest nom jo hi votaria a favor. A un parc infantil seria més lògic posar-hi el nom de Xita Parc que no pas Francesc Macià, perquè un senyortan seriós quan la mainada hi vagi allà amb la caputxeta i el llop.... Home, hauríem de posar al parc de la Verneda el nom de Xita Parc.
-Seria un homenatge a vostè, perquè Xita ve de Conxita.
-Sí, seria meravellós. Primer, seria un nom simpàtic per a la canalla. Segon, s'estalviarien fer-me un monument un altre dia. Si em moro de vella, igual amb un carreró en tindran prou. Però prefereixo morir-me de vella encara que només em posin un carreró. Si fessin això de Xita Parc, ja tindríem la feina feta. Seria qüestió de dir Xita i, entre parèntesis, aclarir que vol dir Conxita Campoy. I fins i tot seria maco que a l'entrada del parc hi hagués una mona, que justifiqués una mica el nom, i a baix posar Conxita Campoy. Seria econòmic i simpàtic. Encara que vull recordar-los que jo sóc de Can Gallina.
-Hi haurien de posar una gallina?
-A la placa haurien de posar: Conxita Campoy, la de Can Gallina.
-El parc, doncs, ja està en marxa?
-Sí, la primera fase ja està feta. Tenim un altre tros de terreny comprat, un altre que ha de venir cedit per la gestió urbanística i quedarà un altre tros per comprar. En aquests anys, la segona fase esperem que estigui feta.
-Teniu més projectes en dansa?
-Sí. L'objectiu de l'Ajuntament és donar qualitat de vida al ciutadà i, per tant, traurem els cotxes del carrer. Pel gener començarà el projecte del carrer de Mar. En l'anterior mandat vam fer tres carrers del centre com a illa de vianants. I ara anem pel carrer de Mar.
-Totalment de vianants?
-Només podran passar-hi els veïns i els vehicles de càrrega i descàrrega. El carrer serà de vianants. Després anirem pel carrer del Carme i tot el nucli antic. De mica en mica. No donarà temps de fer-ho tot en aquesta legislatura, perquè no ès fàcil de fer. Si Déu vol, el carrer del Carme i el de Mar estaran fets aquest mandat.
-Estan salvades les reticències inicials de veïns i botiguers?
-Jo crec que sí. Com que el carrer de Mar era una antiga riera hi ha un cost afegit per la canalització subterrània i la recollida d'aigües. Nosaltres no trobem just que uns veïns, hagin de pagar un servei general, que és l'evacuació d'aigües de tot un sector. Per tant, l'aportació municipal en aquest cas ha de ser molt més elevada, perquè és de justícia. Vam fer una reunió amb els veïns que va anar molt bé, i la gran majoria de gent ha vist què preteníem des de l'Ajuntament amb els carrers Blanch, Mallorca i Sant Esteve. Els més petits, la gent gran i els minusvàlids, que conviuen amb nosaltres, també tenen dret al carrer. És injust que el 20% de la població ocupi el 80% de l'espai de tothom. Això no es pot tolerar. Fins ara la gent comprava el cotxe sense pensar on l'havia de posar. Hem de pensar que ningú compraria una joia de 2 0 3 milions i la deixaria lligada a la canal de sota casa seva sobre la vorera.
-Però la conversió de carrers a illa de vianants ha d'anar lligada a una política de guanyar aparcaments. Ho esteu fent?
-Sí. El pàrquing del Liceu, per exemple, tindrà dues plantes i 360 places.
-Com serà la gestió de l'aparcament?
-Mixta. És bo que l'Ajuntament estigui lligat a l'empresa perquè així puguem posar uns quants aparcaments a la venda en concessió, perquè l'Ajuntament en pugui adquirir uns quants i també perquè una inversió sense aportació municipal faria que el preu del servei fos molt car.
-Com estan les mines de Can Palomeres? És cert que les voleu recuperar?
-Hem estat mirant-ho i n'hi ha unes amb una colònia de rat penats migratoris que van de Malgrat a França, i aquesta mina és intocable perqué hem de ser respectuosos amb el medi ambient. Jo no ho sabia, i val la pena difondre que tenim una colònia important. Però hi ha 3 o 4 canals més sota terra, amb galeries molt maques que podrien ser recuperades per ser visitades. Seria interessant com a atractiu turístic. Intentarem buscar fons estructurals europeus de defensa del medi ambient per finançar aquest projecte.
-Hi havia intenció de prolongar l'obra del passeig Marítim fins a la desembocadura de la Tordera. Com estan les obres que depenen d'altres administracions?
-El cap de Costes a Catalunya, el senyor Manuel Novoa, ens ha informat que hi ha intenció de tornar a activar aquest projecte, ara que a Madrid ja han escollit el nou director general de Costes.
-Altres projectes?
-Falta acabar la carretera del barri Viader, que Carreteres ja ens ha dit que ho tenen pendent. I també tenim, pel que fa a la Generalitat, la canalització del rierot del Palomeres, que s'hauria de fer. I si algun dia volen fer el cobriment de la riera de Sant Genís hauran de refer el projecte, que estava pressupostat en 700 milions.
-No confieu gaire en els projectes d'altres administracions, tot i que al principi de la vostra gestió va ser un dels punts forts, especialment els fons europeus per al polígon industrial. Fa la impressió que ara teniu més interès pels assumptes que depenen estrictament de l'Ajuntament.
-Jo he anat a buscar recursos a altres administracions, però a vegades et desmoralitzes. A la Generalitat, per exemple, hi hem anat 10 vegades per parlar de la canalització del rierot del Palomeres, que és necessari perquè hi estem urbanitzant. No acaben de donar una resposta. I arriba un moment que et preguntes què està passant. D'aquest projecte n'estem parlant des de fa 7 o 8 anys. Quan veus que la Generalitat té 700 milions per tot un any per a la cobertura de rieres al Maresme, et vénen ganes de riure. Hi ha poca voluntat d'assumir compromisos de gestió i de deixar de banda els polítics. Pel que volen, sí que hi ha diners. Potser l'últim tram de la riera de Santa Susanna no és tan necessari com el nucli de Malgrat o el Palomeres. L'administració que veritablement ajuda amb col·laboració de tota mena és la Diputació, i això ho diuen tots els alcaldes. No ho diu l'alcadessa de Malgrat perquè és socialista.
-La situació financera dels ajuntaments és delicada?
-Jo penso que el finançament dels ajuntaments s'ha de posar sobre la taula ja. I si els alcaldes no fem una manifestació a la plaça Sant Jaume és perquè som rucs. Així de clar. Ens donen competències, però cap recurs. Aquest és el motiu bàsic perquè estem a les últimes.
La conversa segueix, amb la gravadora apagada. Ja és la una del migdia, el temps passa volant. És l'hora del casament civil i comencen a arribar els convidats.
«Avui dia fa por dir que s'és d'esquerres, i jo ho sóc»
-Avui, dissabte, 17 de juny, s'està celebrant el novè congrés del PSC i no sou a Barcelona. Com és això?
-Es va fer una reunió i la gent del partit va votar al senyor Josep Móra [exalcalde] perquè hi anés com a representant de Malgrat. Avui hi és ell, al congrés.
-Narcís Serra plega, i entren Pasqual Maragall i Josep Montilla. Què en pensa d'aquest tàndem?
-Jo no crec en els tàndems, perquè si anem buscant tàndems anem perduts. Estem buscant persones que ja hi eren, que estaven compromeses amb el partit i que tenen una certa credibilitat. Però també he dit moltes vegades que en Raimon Obiols va fer un bon treball en el seu moment, però quan ell es va presentar les circumstàncies eren diferents. És una persona que ha fet un procés maquíssim, una persona coherent amb les seves declaracions, propostes i trajectòria. Per tant, ara no podem dir que hem trobat dues persones que ens canviaran el partit. Són dues persones que han demostrat una feina i una coherència i que potser ha arribat l'hora que les seves experiències es posin sobre la taula i ajudin a caminar. Però no són els únics. L'executiva del Maresme és una de les bones executives que té el partit. S'ha fet un bon treball i la pròpia direcció, en Joan Rangel, tenen les idees clares del que ha de ser la gestió en política.
-Què voleu dir amb això?
-Que si segueixo sent socialista és perquè continuen sent vigents la justícia i la igualtat. Ens poden fer mal i intentar liquidar, però tornarà a sortir un rebrot de gent socialista. Sembla que avui dia faci por dir que s'és d'esquerres i es fa servir la paraula progressista. Doncs, jo sóc d'esquerres i estic a favor del pobre, de la justícia social i em sap greu que hi hagi països que es morin de gana, però també s'ha de potenciar qui genera riquesa.
-Precisament en aquest congrés un concepte que vol introduir Maragall és que l'empresari també és progressista. Hi esteu d'acord?
-Sempre ho he dit. L'empresari de veritat sí, però no l'especulador, sigui empresari o treballador, que també hi ha treballadors que són uns especuladors perquè saben molt dels seus drets i poc de les obligacions. L'empresari-empresari ha de merèixer el respecte de les administracions perquè és capaç de generar riquesa. Però no tothom és capaç. No estic a favor d'aquella societat que limita la capacitat dels homes i les dones a l'hora de demostrar si són capaços de generar riquesa, però una vegada aquesta societat ha donat la capacitat de demostrar qui és capaç de generar-la i qui no, s'està demostrant que hi ha gent que no té capacitat de generar-la. Per tant, estic d'acord amb el que diu Maragall. L'empresari no és un enemic.
«A l'Albert Batlle que no ens el toquin de la comarca»
-Formeu part del govern del Consell Comarcal, on sou la presidenta del Consorci de Turisme. El canvi de govern al Consell Comarcal ha estat polèmic. Les coses es podrien haver fet d'una altra manera?
-Sempre es poden fer de diferent manera. Ha sigut polèmic, i havia d'esclatar d'una manera o altra. Encara no som al final de la pel·lícula i ja veurem què passa amb aquesta història, perquè 380 milions de dèficit que hi havia, 50 milions que hem aprovat per poder pagar les nòmines fa un mes, un altre crèdit per intentar solucionar el problema de l'Escola Universitària... El Consell Comarcal no té recursos, és un problema greu. I no només políticament ha tingut un cost, perquè a ningú li agrada entrar de cop i volta en una administració i trobar-se aquest paquet. Conec Josep Jo [president del Consell i alcalde de Dosrius], que és una bellíssima persona, i aquest tema l'ha fet patir. I veure com el senyor Albert Batlle [president comarcal de Convergència] ha anat aguantant el paquet amb tota la barra, anant justificant que tots hi estàvem involucrats. Sí, però alguns més que altres, perquè els que firmaven i donaven els informes sabien més coses que nosaltres.
-Què diríeu al senyor Batlle?
-Que reconèixer una equivocació és més fàcil que aguantar una postura durant molts anys. Això no acabarà aquí, i ell potser hauria de reconèixer que es van equivocar. Però ell sempre parla que tots érem responsables, fins que en l'últim ple tots els partits vam començar a dir les coses pel seu nom. Però a la llarga cadascú rep allò que ha estat fent. El senyor Batlle va venir aquí, a Malgrat, amb el problema de Convergència, va estar al Consell Comarcal del Maresme, i de mica en mica va rebent per allò que està fent. Crec que no ens l'han de tocar de la comarca. L'han de mantenir, perquè allà on intervé el senyor Batlle... Ho fa tant bé... Jo apostaria perquè no el toquessin. Però, com a persona, li diria que rectificar és de savis.
-Us hauria de demanar perdó perquè va destapar un suposat forat negre a l'Ajuntament que no existia?
-Què havia d'existir, un forat negre! A mi no m'ha de demanar perdó, perquè no ofèn qui vol sinó qui pot. Amés, jo no sóc ningú per perdonar. El turment ja el paga un mateix. Qui més mal es fa és un mateix, amb aquestes postures. Quan ve un regidor d'un poble dient que hi ha un forat de 14 milions, abansdefer una roda de premsa per atacar l'alcaldessa el que ha de fer és estudiar-ho. No hi havia cap forat, sinó uns diners pendents de cobrar de les sancions de trànsit.
-Us han intentat tombar diverses vegades i no hi ha manera que caigueu. Com va la relació amb el cap de l'oposició, Eusebi Vázquez, amb el qual teníeu simpatia abans que entrés en política?
-Jo hi tinc una bona relació, però en la gestió política ells donen per suposat que a l'Ajuntament actuem per interessos o amaguem les coses. Potser el problema és que pensen que fem el que ells farien. Suposo que tampoc no acaben d'entendre ben bé què vol dir estar a l'oposició.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 92, juny de 2000, pàgines 10-13.)