Repòrter: L'etapa agredolça de la UER Pineda de Mar
La Unió Esportiva i Recreativa Pineda de Mar ha estat notícia durant els dos últims anys per la polèmica social, econòmica i també política que l'ha envoltat, més enllà de les competicions estrictament esportives i dels resultats a la pista. L'intent de retornar la UER Pineda a l'època gloriosa en què el club jugava entre els més importants de l'Estat —era la dècada dels anys setanta— ha resultat tot un fracàs. Un fracàs col·lectiu, no ens enganyem. Però també és cert que alguns hi tenen més responsabilitat que d'altres. Pere Aliguer va assumir el domini del club en tots els aspectes, un cop va desbancar Josep Maria Barceló de la presidència. No deixa de resultar curiós que un entrenador faci de president i, a més, de patrocinador. Viatges Aliguer o Pere Aliguer, tant se val, era qui ho controlava tot. Abans, però, quan Barceló encara era president, el club va arribar a un acord municipal —amb l'equip de govern de CiU i el PP— per disputar la lliga LEB. A favor hi van votar, cal recordar-ho, CiU, el PP i ERC, mentre que el PSC i IC-V es van abstenir.
Ja és discutible que un ajuntament de les característiques del pinedenc —no estem parlant de Girona, per exemple— hagi de posar diners de les arques municipals per avalar una operació com la que finalment ha resultat tan polèmica. En aquest cas, hi ha hagut una mala utilització dels fons públics per part del club, és evident. I per això hi ha unes accions judicials obertes, que malgrat que Pere Aliguer ara hagi retornat a la Caixa Laietana els 78,5 milions haurien de seguir el seu curs. El suposat delicte ja s'hauria comès, tot i el retorn dels diners. Però també és cert que des de l'Ajuntament —amb l'anterior alcalde, Salvador Llorens— no es van adoptar totes les garanties legals per vetllar per la bona finalitat dels diners. I els responsables tècnics que havien de preocupar-se que l'aval no pogués ser rescatat per la UER Pineda sense consentiment del consistori són els mateixos que ha tingut l'alcalde Joan Morell. Dit això, i no oblidant-nos del paper demagògic de certs polítics —que no podien cometre la impopularitat d'oposar-se a l'ajut municipal al bàsquet, però que no han cregut mai en el projecte— és hora de fer una lectura en positiu. Arribats a aquest punt, ara que Aliguer ha retornat els diners, és el moment de mirar cap endavant. La UER Pineda necessita superar aquesta etapa agredolça. Agre, pertot l'explicat, i dolça, pels partits disputats a la LEB.
(Editorial de la revista Repòrter, número 92, juny de 2000, pàgina 3.)