Repòrter, maig de 2000 | Calella ret homenatge al missioner Ferrer
L'Ajuntament nomena fill adoptiu de Calella el cooperant Vicenç Ferrer, premí Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1998. Als seus 80 anys, la seva missió a l'fndia és la ja coneguda «revolució silenciosa» en favor dels «intocables».
Vicenç Ferrer es va retrobar públicament amb els calellencs el 13 de maig en una jornada entranyable i emotiva que va mobilitzar nombrosos ciutadans. L'Ajuntament de Calella va nomenar-lo fill adoptiu de la ciutat, una distinció honorífica que fa justícia a la tasca humanitària d'aquest exjesuïta. Nascut a Barcelona el 5 d'abril de 1920, el missioner té arrels familiars a Calella. Va estudiar en aquesta població després de tornar de la Guerra Civil espanyola, i gairebé cada any visita la família.
Acompanyat de la seva esposa, la periodista anglesa Anne Perry, el cooperant va rebre la distinció al pati del Museu Arxiu de mans de l'alcalde, Josep Basart, i envoltat de molts calellencs que volien fotografiar i saludar el pare Ferrer. La regidora de Benestar Social i Cooperació, Pilar Rocafort, va entregar-li una placa amb el poema de la calellenca Concepció Organ. L'acte va anar seguit de les actuacions del cor L'Amistat i l'escola de dansa del col·legi Salicrú.
El premi Príncep d'Astúries a la Concòrdia 1998 i Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest any va aprofitar la seva intervenció per reclamar, des de la seva «pàtria», que és Calella, un gest de generositat per acabar amb la pobresa arreu del món. Ell és a l'Índia des del 1952, on ha liderat accions socials en suport a la casta dels «intocables», la més marginada d'aquell país, el segon més poblat del món. Ferrer promou un projecte educatiu, sanitari, ecològic i en favor de les dones i els discapacitats a la regió d'Anantapur, sempre amb els recels de les autoritats locals. El seu és conegut com un projecte integral, i durant les tres dècades de lluita ha aconseguit escolaritzar 66.000 nens i nenes, establir una xarxa sanitària efectiva per als pobles i reduir la desertització. Creada l'any 1994, la Fundació Ferrer té 60.000 padrins per tot Europa. Precisament ara s'acaba de publicar el llibre Vicente Ferrer, la revolución silenciosa, del periodista Albert Oliveras.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 22.)
Vicenç Ferrer es va retrobar públicament amb els calellencs el 13 de maig en una jornada entranyable i emotiva que va mobilitzar nombrosos ciutadans. L'Ajuntament de Calella va nomenar-lo fill adoptiu de la ciutat, una distinció honorífica que fa justícia a la tasca humanitària d'aquest exjesuïta. Nascut a Barcelona el 5 d'abril de 1920, el missioner té arrels familiars a Calella. Va estudiar en aquesta població després de tornar de la Guerra Civil espanyola, i gairebé cada any visita la família.
Acompanyat de la seva esposa, la periodista anglesa Anne Perry, el cooperant va rebre la distinció al pati del Museu Arxiu de mans de l'alcalde, Josep Basart, i envoltat de molts calellencs que volien fotografiar i saludar el pare Ferrer. La regidora de Benestar Social i Cooperació, Pilar Rocafort, va entregar-li una placa amb el poema de la calellenca Concepció Organ. L'acte va anar seguit de les actuacions del cor L'Amistat i l'escola de dansa del col·legi Salicrú.
El premi Príncep d'Astúries a la Concòrdia 1998 i Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest any va aprofitar la seva intervenció per reclamar, des de la seva «pàtria», que és Calella, un gest de generositat per acabar amb la pobresa arreu del món. Ell és a l'Índia des del 1952, on ha liderat accions socials en suport a la casta dels «intocables», la més marginada d'aquell país, el segon més poblat del món. Ferrer promou un projecte educatiu, sanitari, ecològic i en favor de les dones i els discapacitats a la regió d'Anantapur, sempre amb els recels de les autoritats locals. El seu és conegut com un projecte integral, i durant les tres dècades de lluita ha aconseguit escolaritzar 66.000 nens i nenes, establir una xarxa sanitària efectiva per als pobles i reduir la desertització. Creada l'any 1994, la Fundació Ferrer té 60.000 padrins per tot Europa. Precisament ara s'acaba de publicar el llibre Vicente Ferrer, la revolución silenciosa, del periodista Albert Oliveras.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 91, maig de 2000, pàgina 22.)