Repòrter, abril de 2000 | Llibres sobre pedres d'història
Malgrat inaugura la biblioteca de l'antiga Cooperativa en un edifici del segle XVI rehabilitat gràcies a 10 anys de treball i una inversió de 200 milions.
La biblioteca de Malgrat de Mar ha trigat 10 anys a arribar, però l'espera ha valgut la pena. Després d'una dècada i d'una inversió de 200 milions de pessetes, Malgrat de Mar disposa d'un gran equipament cultural al cor de la població i en un edifici de valor patrimonial: una casa senyorial datada el segle XVI que havia estat seu de La Cooperativa. L'obra feta, dirigida per l'arquitecte Josep Maria Romaní, és molt respectuosa amb l'espai originari i té l'encert de combinar modernitat —espais comfortables, lluminositat, mobiliari de disseny i totes les facilitats de les noves tecnologies, amb ordinadors connectats a la xarxa Internet i reproductors de Compact Disc— amb una rehabilitació que destaca el valor històric de l'edifici. L'entrada, amb les seves arcades, i la segona planta, amb un sostre de fusta que permet l'entrada de llum natural, i des del qual s'observa el campanar de l'església, són possiblement els escenaris més agradables d'aquest equipament de 1.000 metres quadrats.
L'Ajuntament de Malgrat va adquirir l'antiga Cooperativa l'any 1991 per un import de 40 milions. La conversió de l'immoble en una biblioteca moderna i exemplar ha suposat una inversió de 200 milions més, que ha aportat l'Ajuntament de Malgrat, la Diputació de Barcelona i la Unió Europea, a través d'un fons gestionat per la Generalitat. Com a reflex d'aquesta col·laboració institucional, els malgratencs —uns 400— van poder assistir a una inauguració en què van intervenir el president de la Diputació, Manuel Royes; el subdirector general d'Administració Local de la Generalitat, Joan Olivares; i l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy. Royes va destacar que l'obra «no és cap luxe», sinó una necessitat perquè «ningú pot perdre el tren de les noves tecnologies i la societat de la informació». Royes va posar de manifest que la institució que presideix ha invertit 20.000 milions en biblioteques durant 10 anys i que la xarxa de la Diputació dóna 6 miIions de serveis anualment, amb préstecs de llibres i consultes. Conxita Campoy va posar l'accent humà en la seva intervenció per agrair la implicació de tota la població en aquest projecte. «Aquest projecte ha suposat molts esforços i els que hi hem participat voldríem que fos un factor d'enriquiment cultural», va dir Campoy. L'acte inaugural va seguir amb la Coral Atzavara, joves de l'Escola de Música de Malgrat i una actuació infantil.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 90, abril de 2000, pàgines 24 i 25.)
La biblioteca de Malgrat de Mar ha trigat 10 anys a arribar, però l'espera ha valgut la pena. Després d'una dècada i d'una inversió de 200 milions de pessetes, Malgrat de Mar disposa d'un gran equipament cultural al cor de la població i en un edifici de valor patrimonial: una casa senyorial datada el segle XVI que havia estat seu de La Cooperativa. L'obra feta, dirigida per l'arquitecte Josep Maria Romaní, és molt respectuosa amb l'espai originari i té l'encert de combinar modernitat —espais comfortables, lluminositat, mobiliari de disseny i totes les facilitats de les noves tecnologies, amb ordinadors connectats a la xarxa Internet i reproductors de Compact Disc— amb una rehabilitació que destaca el valor històric de l'edifici. L'entrada, amb les seves arcades, i la segona planta, amb un sostre de fusta que permet l'entrada de llum natural, i des del qual s'observa el campanar de l'església, són possiblement els escenaris més agradables d'aquest equipament de 1.000 metres quadrats.
L'Ajuntament de Malgrat va adquirir l'antiga Cooperativa l'any 1991 per un import de 40 milions. La conversió de l'immoble en una biblioteca moderna i exemplar ha suposat una inversió de 200 milions més, que ha aportat l'Ajuntament de Malgrat, la Diputació de Barcelona i la Unió Europea, a través d'un fons gestionat per la Generalitat. Com a reflex d'aquesta col·laboració institucional, els malgratencs —uns 400— van poder assistir a una inauguració en què van intervenir el president de la Diputació, Manuel Royes; el subdirector general d'Administració Local de la Generalitat, Joan Olivares; i l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy. Royes va destacar que l'obra «no és cap luxe», sinó una necessitat perquè «ningú pot perdre el tren de les noves tecnologies i la societat de la informació». Royes va posar de manifest que la institució que presideix ha invertit 20.000 milions en biblioteques durant 10 anys i que la xarxa de la Diputació dóna 6 miIions de serveis anualment, amb préstecs de llibres i consultes. Conxita Campoy va posar l'accent humà en la seva intervenció per agrair la implicació de tota la població en aquest projecte. «Aquest projecte ha suposat molts esforços i els que hi hem participat voldríem que fos un factor d'enriquiment cultural», va dir Campoy. L'acte inaugural va seguir amb la Coral Atzavara, joves de l'Escola de Música de Malgrat i una actuació infantil.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 90, abril de 2000, pàgines 24 i 25.)