Repòrter: Una solució per a l'embús de trànsit a Tordera

Cinc anys després que es posés en servei la prolongació de l'autopista A-19 entre Mataró i Palafolls, el final d'aquesta via a la confluència dels termes de Palafolls i Tordera s'ha convertiten una trampa pera molts automobilistes. El temps i la comoditat guanyada gràcies a l'autopista se'n va en orris quan els conductors han de fer una cua interminable entre el final de l'A-l9 i l'encreuament de la carretera N-ll i la que uneix Hostalric amb Blanes.

Quan es va inaugurar l'autopista, ja es preveia que la carretera N-ll entre Palafolls i Tordera es convertiria en un embús inevitablement, perquè l'antiga via, amb un sol carril i nombroses rotondes i semàfors, no està preparada per absorbir el trànsit que circula pels tres carrils de l'A-19 els dies festius. Per tant, la necessitat urgent de trobar una solució és indiscutible i ineludible, perquè hem traslladat les cèlebres caravanes de la platja de Calella a Tordera.

Però les presses d'última hora per resoldre aquest coll d'ampolla intentant fer a corre-cuita la feina pendent no poden malmetre l'entorn natural de Tordera i el riu, un patrimoni que requereix protecció. És per això que la iniciativa de les entitats locals de Tordera i de l'Ajuntament de fer un front comú per reivindicar una solució menys traumàtica per a l'entorn que la proposada inicialment va ser una idea positiva sense la qual el pes de les obres cauria sobre la vall torderenca. Aquesta iniciativa ha tingut uns fruits positius. La pressió pública ha aconseguit que el conseller de Política Territorial, Pere Macias, doni suport a les demandes de Tordera perquè aquest municipi no hagi de concentrar un gran nucli de comunicacions molt destructiu amb el paisatge. Ara només cal que s'arribi a un acord definitiu amb el nou ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, i que s'accelerin les obres per acabar amb les cues de cotxes de Tordera.

Llàstima que, en paral·lel, no s'hagi recuperat el debat sobre la gratuïtat de la variant de la N-ll. A diferencia d'altres zones de Catalunya, estem resignats a pagar peatge per sempre.

(Editorial de la revista Repòrter, número 90, abril de 2000, pàgina 3.)