Repòrter: La lliçó de Pineda i Calella amb el Carnestoltes

L'actualitat està demostrant que les paraules «mancomunar» i «coordinar» no són supèrflues quan la voluntat política i institucional és real a l'hora d'unir esforços en una acció que beneficia la ciutat i els seus habitants. Calella i Pineda de Mar, amb els seus nous alcaldes al capdavant, han donat una lliçó a tota la comarca amb l'organització del Carnestoltes de l'Alt Maresme. Per primera vegada, després de molts anys de fredor i distància entre ajuntaments, els alcaldes Josep Basart (ERC) i Joan Morell (CiU) han posat fi als recels institucionals. Que les dues poblacions hagin organitzat conjuntament el Carnestoltes és important perquè representa un punt d'inflexió en la relació entre municipis. També és destacable perquè el Carnestoltes és un esdeveniment de masses que mobilitza molts maresmencs. I també ho és perquè amb aquesta operació es passa plana a una nefasta decisió de l'anterior govern municipal calellenc, que va decidir suprimir la rua per una miserable qijestió pressupostària.

Calella i Pineda gairebé són, a través del barri de Poblenou, un continu urbà. Això, que ara ja no es pot evitar perquè el creixement urbanístic ha anat com ha anat, s'ha de saber aprofitar i s'ha de saber interpretar des dels ajuntaments. Que el barri pinedenc de Poblenou estigui enganxat a Calella i que les dues poblacions tinguin problemàtiques comunes —i deficiències a superar plegades— ha de fer imprescindible la col·laboració. L'actitud dels alcaldes Morell i Basart va per aquest camí. Amb la planta depuradora de l'Alt Maresme —que sembla que ja té una ubicació pactada amb la Generalitat—, amb serveis supramunicipals, com una futura línia d'autobusos, o amb reivindicacions, com la millora de les infraestructures. No té sentit una única sortida de l'autopista venint de Barcelona o per accedir a Barcelona. Tampoc no és lògic que la divisió del nombre d'habitants que sumen Pineda i Calella (i més ara que Pineda supera els 20.000 veïns censats) faci perdre certes operacions. És a dir, s'ha de jugar la carta de l'Alt Maresme —i en aquest sentit també allargar la mà a una població com Malgrat— per captar inversions públiques i privades que representin una millora per a la qualitat de vida dels ciutadans.

(Editorial dela revista Repòrter, número 89, març de 2000, pàgina 3.)