Repòrter, gener de 2000 | Querella del fiscal contra l'alcalde de Santa Susanna
Joan Campolíer (CiU) està inculpat de tres presumptes delictes: prevaricació, malversació de fons públics i activitats prohibides als funcionaris. El fiscal també acusa els arquitectes Padullés i Goula.
La fiscalia de l'Audiència de Barcelona ha presentat en els jutjats d'Arenys de Mar una querella criminal contra l'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (CiU), l'exarquitecte municipal Antoni Padullés i el seu soci, el també arquitecte Jordi Goula. El fiscal, que ha actuat d'ofici, els inculpa dels presumptes delictes de prevaricado, malversació de cabals públics i activitats prohibides als funcionaris. La presentació de la querella en els jutjats d'instrucció i primera instància d'Arenys de Mar és el resultat d'una investigació iniciada per la fiscalia anticorrupció de l'Audiència de Barcelona a finals del 1997. La investigació es va obrir arran de la denúncia presentada per l'arquitecte barceloní Jordi Masip, que va ser soci d'Antoni Padullés i Jordi Goula.
Masip va destapar una trama de corrupció urbanística que pivotava sobre el llavors arquitecte de l'Ajuntament de Santa Susanna, Antoni Padullés, i l'alcalde de la població, Joan Campolier. Masip acusava Padullés de monopolitzar gairebé totes les obres que es feien a Santa Susanna, i d'executar-les des del seu despatx privat de Barcelona però amb la signatura del seu soci Jordi Goula. Això, segons Jordi Masip, succeïa «sent-ne coneixedor l'alcalde de Santa Suanna i a la vegada regidor d'Obres, Joan Campolier», segons recull textualment la querella del fiscal.
El document de la fiscalia indica que, des del 1991, Antoni Padullés va percebre 17 milions de pessetes extres de l'Ajuntament a part del seu sou. Segons el fiscal, l'alcalde de Santa Susanna «era coneixedor de la vulneració legal que aquest acord representava». És a dir, el fiscal entén que Padullés s'aprofitava a títol personal del seu càrrec públic, que ocupava a l'Ajuntament des del 1978. El fiscal també considera provada la «vinculació i interdependència professional» que existia entre Padullés i Goula, que des del 1977 comparteixen despatx d'arquitectura a Barcelona. En aquest despatx havia treballat, també com a soci, Jordi Masip, fins que el 1991 es van trencar les relacions que elstres arquitectes mantenien amb les societats Tetraedre, Tetraserv i Tetracom. Va ser a partir de la marxa de Masip del despatx que tenia amb Padullés i Goula, que el primer va deixar de fer obres a Santa Susanna. Padullés li va tancar totes les portes, fent valerel seu càrrec d'arquitecte municipal. I a partir de llavors, totes les obres van passar a mans exclusives de Padullés i Goula, però amb la firma del segon. És per això que la querella del fiscal sosté que Jordi Goula «va desenvolupar el gruix de la seva activitat professional d'una manera gairebé exclusiva al municipi de Santa Susanna». En concret, el fiscal demostra que 53 dels 169 projectes d'obra presentats per particulars a l'Ajuntament entre 1991 i 1998 tenen Jordi Goula com a director de l'obra, segons figura en les llicències municipals. No satisfets amb les obres dels particulars, Jordi Goula «ha sigut contractat per l'Ajuntament per fer significatius projectes d'obra i de planejaments municipals durant el mateix període». Dels 135 treballs visats pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Jordi Goula entre 1987 i 1998, 90 s'ha realitzat a Santa Susanna, segons afirma el ministeri fiscal.
Campolier s'amaga
L'alcalde de Santa Susanna s'ha mostrat sorprès i, posteriorment, molt nerviós davant de la presentació de la querella en contra seva. «No sé res. No tinc cap notícia, no he rebut cap notificació», es va limitar a dir a la periodista d'El Punt que el va trucar el mateix dia que El Periódico de Catalunya obria una pàgina amb l'esmentada informació. En canvi, Jordi Masip desprenia satisfacció: «L'esforç fet durant tot aquest temps per defensar el meu dret a treballar en qualsevol municipi de Catalunya, com a país democràtic que és, ara es veu recompensat.»
[Per a més informació sobre aquesta trama de corrupció, consulteu els números 64, 65 i 66 de REPÒRTER.]
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 87, gener de 2000, pàgines 12 i 13.)
La fiscalia de l'Audiència de Barcelona ha presentat en els jutjats d'Arenys de Mar una querella criminal contra l'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (CiU), l'exarquitecte municipal Antoni Padullés i el seu soci, el també arquitecte Jordi Goula. El fiscal, que ha actuat d'ofici, els inculpa dels presumptes delictes de prevaricado, malversació de cabals públics i activitats prohibides als funcionaris. La presentació de la querella en els jutjats d'instrucció i primera instància d'Arenys de Mar és el resultat d'una investigació iniciada per la fiscalia anticorrupció de l'Audiència de Barcelona a finals del 1997. La investigació es va obrir arran de la denúncia presentada per l'arquitecte barceloní Jordi Masip, que va ser soci d'Antoni Padullés i Jordi Goula.
Masip va destapar una trama de corrupció urbanística que pivotava sobre el llavors arquitecte de l'Ajuntament de Santa Susanna, Antoni Padullés, i l'alcalde de la població, Joan Campolier. Masip acusava Padullés de monopolitzar gairebé totes les obres que es feien a Santa Susanna, i d'executar-les des del seu despatx privat de Barcelona però amb la signatura del seu soci Jordi Goula. Això, segons Jordi Masip, succeïa «sent-ne coneixedor l'alcalde de Santa Suanna i a la vegada regidor d'Obres, Joan Campolier», segons recull textualment la querella del fiscal.
El document de la fiscalia indica que, des del 1991, Antoni Padullés va percebre 17 milions de pessetes extres de l'Ajuntament a part del seu sou. Segons el fiscal, l'alcalde de Santa Susanna «era coneixedor de la vulneració legal que aquest acord representava». És a dir, el fiscal entén que Padullés s'aprofitava a títol personal del seu càrrec públic, que ocupava a l'Ajuntament des del 1978. El fiscal també considera provada la «vinculació i interdependència professional» que existia entre Padullés i Goula, que des del 1977 comparteixen despatx d'arquitectura a Barcelona. En aquest despatx havia treballat, també com a soci, Jordi Masip, fins que el 1991 es van trencar les relacions que elstres arquitectes mantenien amb les societats Tetraedre, Tetraserv i Tetracom. Va ser a partir de la marxa de Masip del despatx que tenia amb Padullés i Goula, que el primer va deixar de fer obres a Santa Susanna. Padullés li va tancar totes les portes, fent valerel seu càrrec d'arquitecte municipal. I a partir de llavors, totes les obres van passar a mans exclusives de Padullés i Goula, però amb la firma del segon. És per això que la querella del fiscal sosté que Jordi Goula «va desenvolupar el gruix de la seva activitat professional d'una manera gairebé exclusiva al municipi de Santa Susanna». En concret, el fiscal demostra que 53 dels 169 projectes d'obra presentats per particulars a l'Ajuntament entre 1991 i 1998 tenen Jordi Goula com a director de l'obra, segons figura en les llicències municipals. No satisfets amb les obres dels particulars, Jordi Goula «ha sigut contractat per l'Ajuntament per fer significatius projectes d'obra i de planejaments municipals durant el mateix període». Dels 135 treballs visats pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Jordi Goula entre 1987 i 1998, 90 s'ha realitzat a Santa Susanna, segons afirma el ministeri fiscal.
Campolier s'amaga
L'alcalde de Santa Susanna s'ha mostrat sorprès i, posteriorment, molt nerviós davant de la presentació de la querella en contra seva. «No sé res. No tinc cap notícia, no he rebut cap notificació», es va limitar a dir a la periodista d'El Punt que el va trucar el mateix dia que El Periódico de Catalunya obria una pàgina amb l'esmentada informació. En canvi, Jordi Masip desprenia satisfacció: «L'esforç fet durant tot aquest temps per defensar el meu dret a treballar en qualsevol municipi de Catalunya, com a país democràtic que és, ara es veu recompensat.»
[Per a més informació sobre aquesta trama de corrupció, consulteu els números 64, 65 i 66 de REPÒRTER.]
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 87, gener de 2000, pàgines 12 i 13.)