Repòrter: Mocions de censura i responsabilitat política
La situació política a l'Alt Maresme és complicada. La moció de censura de Sant Cebrià de Vallalta és propia d'un joc de nens, perquè un govern municipal ho ha hagut de fer molt malament perquè rebi una clatellada d'aquestes característiques mig any després de les eleccions. Encara que el nou alcalde, el militant d'Iniciativa Miquel Ruscalleda, ho fes malament, hauria requerit un cert marge de maniobra, un temps de comprensió i paciència per part dels seus socis de govern, socialistes i republicans. Però els socis progressistes han estat els primers a donar-li una puntada de peu —tampoc no se saben quines són les causes objectives de pes— i entregar l'alcaldia novament a CiU, força hegemònica a Sant Cebrià des del 1979. Per tant, de canvi res de res. Com a molt, es pot parlar de recanvi. I ja diran els habitants de Sant Cebrià si aprovaran que l'alcalde per als propers tres anys i mig hagi de ser una persona que ocupava el tercer lloc de la candidatura de CiU. Potser això el poble no ho entendrà gaire bé. Aquesta moció de censura i la tensió que es viu al Consell Comarcal del Maresme —on el PSC, ERC i IC-V sí que van de bracet, però l'enfrontament és amb CiU— pot tenir repercussions en l'únic govern inestable de l'Alt Maresme. L'alcalde de Calella, Josep Basart, d'ERC, comença a patir la valentia —alguns diuen que irresponsable— amb la qual va iniciar el mandat. No té majoria i ha d'aprovar el pressupost del 2000. I és ara quan s'ha de concretar algun acord amb l'oposició, que té la paella pel mànec. Lluny d'una moció de censura, CiU sembla optar per la coresponsabilitat i dóna símptomes de maduresa a l'oposició. És de justícia aplaudir l'actitud seriosa de la coalició a Calella. Això no vol dir que algun dirigent comarcal de CiU intenti aprofitar-se de la situació calellenca tot buscant pactes o favors polítics. És a dir, potser algú de CiU pretén recuperar poltrones al Consell Comarcal a canvi d'un pacte a Calella. En tot cas, els presidents locals de CDC i d'UDC sostenen que la població no és moneda de canvi de res, i fan bé perquè els calellencs no ho entendrien. Com tampoc no entendrien que ara es presentés una moció de censura contra Josep Basart.
(Editorial de la revista Repòrter, número 87, gener de 2000, pàgina 3.)