Presència, 20 d’octubre de 2006 | Jaume Ciurana: «Responc els comentaris»
— Des de quan té bloc i per què el va obrir?
— «Vaig obrir el bloc el novembre del 2004. Els que ens dediquem a la política tenim el deure de donar a conèixer què opinem de les coses de cada dia, com reaccionem, amb què ens emocionem, què ens rebel·la... I això, l’única manera de fer-ho és a través del bloc. Així tenim l’oportunitat de fer arribar el nostre criteri i l’opinió lluny de l’esloganisme que massa sovint domina els diaris i la televisió. Cada vegada més, els ciutadans valoren saber el perfil propi dels polítics.»
— Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps hi dedica?
—«Normalment l’actualitzo diverses vegades per setmana. Intento escriure només uan tinc alguna cosa a dir i fugir d’escriure perquè toca fer-ho. És evident, però, que també cal marcar-se una disciplina, perquè, si no, és molt fàcil anar-lo abandonant. No hi dedico gaire més d’un quart d’hora o vint minuts cada vegada que m’hi poso.»
— De quins temes escriu?
— «Bàsicament escric de política, però també de llibres, muntanyes i situacions quotidianes. De vegades de temes més concrets, immediats. Altres, de temes de fons; obro reflexions que després potser no tanco però que en certa mesura reflecteixen una preocupació. Per mi, el bloc és un híbrid entre un diari personal, una roda de premsa i un índex d’idees de llibres que mai no arribaràs a escriure.»
— Admet comentaris?
— «Sí, des del primer dia. I a més intento respondre’ls tots o gairebé tots.»
— Quines satisfaccions n’obté? Hi veu algun risc?
— «Home, en el cas dels blocs p-lítics és bàsica una relació en les dues direccions i així poder contrastar els criteris i les idees. Des del moment que admets comentaris, la relació es fa més fluida i els lectors passen a formar part del bloc. És una bona fórmula per escurçar la distància que massa sovint separa els polítics de la gent.»
— Explica tot o s’autocensura?
— «M’autocensuro. Molt poques vegades explico coses de l’esfera privada. Però políticament també he de fer l’esforç de no escriure en calent. No puc deixar de pensar que el que pugui dir implica, en part, la força política que represento, i això té servituds.»
— Com veu l’univers de blocs polítics de parla catalana?
— «Molt animat, tant pels que ens dediquem professionalment a la política com pels que fan servir els blocs per fer sentir la seva veu. Els blocs fets per gabinets de premsa no acaben de funcionar i perverteixen la mateixa idea de bloc. És el cas del bloc del president Maragall.»
— Si disposés de més temps, què hi faria que ara no pot fer?
— «Hi introduiria enllaços, imatges, poliria més els textos.»
— Recomani’m cinc blocs.
— «Xavier Tomàs (http://xtomas.blocat.com); Carles Campuzano (http://carlescampuzano.blogs-pot.com); Ignasi Guardans (http://www.guardansxeuropa.org/blogPage.php); Jordi Xuclà (http://www.xucla.blogspot.com/) i Carme-Laura Gil (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6290).»
(Article de Saül Gordillo a la revista Presència, 20 d'octubre de 2006, pàgina 18.)