Presència, 20 d’octubre de 2006 | Ernest Benach: «La ‘bloquesfera’ creix»
— Des de quan té bloc i per què el va obrir?
— «Vaig començar-lo pels comicis del 2003, en forma de diari de campanya. Després, en ser escollit president del Parlament i obrir un apartat en el web del Parlament, en primera instància hi vam incorporar un apartat titulat Pensament Obert, una mena de bloc bastant intemporal i que barrejava crònica i opinió. Més tard va esdevenir Bloc del President.»
— Amb quina periodicitat l’actualitza?
— «Hi ha hagut èpoques de tot. Des d’un cop a la setmana fins a dos cops per setmana, i ara, que intento fer-ho cada dia. Com a mínim m’he proposat cinc dies per setmana.»
— Què trobarà el lector al seu bloc?
— «De tot. Molta reflexió personal, sobretot de coses que em passen. Ara també hi incorporo el discurs polític.»
— Admet comentaris?
— «Al bloc que utilitzava a Presidència, no. Tanmateix, hi havia un apartat per adreçar preguntes i consultes. En el bloc que hem fet per a la campanya, sí que accepto comentaris.»
— Quines satisfaccions n’obté? Hi veu algun risc?
— «La satisfacció principal és constatar la participació dels lectors. Les opinions sempre són interessants, així com les aportacions. I de riscos en donar veu al lector, n’hi ha, però sempre són relatius. Depèn de la maduresa de tots plegats. Penso que, efectivament, la potencialitat dels blocs depèn de qui els escriu i de qui els llegeix. En el cas de webs institucionals com la de Parlament, és difícil encaixar-ho bé. No dic que sigui impossible i, certament, m’agradaria trobar la fórmula.»
— Explica tot el que vol al seu bloc o s’autocensura?
— «Entre explicar tot allò que vols i l’autocensura, hi ha un món. Lògicament, quan ho faig com a president, haig d’actuar de manera institucional. Però no pas perquè faci un bloc. Senzillament perquè ho faig així sempre. En un bloc més personal, penso que la creativitat hi ha de tenir un paper més important.»
— Com veu l’univers de blocs polítics de parla catalana?
— «Creixent. És imparable i, com diu la dita, a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. També és cert que encara cal tenir una mica de paciència. No podem demanar canvis de mentalitat, de xip, de costums, de tot alhora.»
— Si disposés de més temps, què hi faria?
— «Escriure més sovint, allargar-me més en els textos, elaborar-los més i posar-hi més referències i enllaços.»
— Recomani’m cinc blocs d’altres polítics.
— «És obligat i de referència el del Miquel Iceta. També m’agrada pel seu rigor el bloc de l’Oriol Amorós (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6305). I d’altres polítics que són de referència pel que representen. Lògicament, no em perdo mai què diuen el Carod i el Puigcercós. També en miro molts d’altres. El Campanaret (http://blocs.mesvilaweb.cat/ggort) és sempre cita obligada, com ho és el del Saül Gordillo, l’Eduard Vallory (http://eduardvallory.blogspot.com)... La llista seria interminable.»
(Article de Saül Gordillo a la revista Presència, 20 d'octubre de 2006, pàgina 17.)