Presència, 20 d’octubre de 2006 | Polítics a la xarxa

Líders, candidats i militants obren diaris personals a Internet per esgarrapar vots i difondre els seus arguments.

Hores abans de l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, diumenge passat, dia que la premsa distribuïa el polèmic DVD de CiU Confidencial Cat, les pàgines personals d’Internet –conegudes com a blocs o blogs– anaven molt carregades. La majoria dels 45 blocs escrits per càrrecs de CiU oferien el documental contra el tripartit disponible a Youtube, que és la gran videoteca a la xarxa. Els 140 càrrecs del PSC amb bloc també havien reaccionat, per contrarestar el cop d’efecte dels convergents. Liderats per Miquel Iceta, vicesecretari del PSC, que actualitzarà el bloc cada dia, els socialistes responien amb un altre vídeo en què es mostraven opcions per reciclar el DVD, per no llençar-lo a les escombraries.

La bloquesfera d’esquerres (PSC, ERC i ICV-EUiA) reaccionava com un tsunami, i faltaven poques hores per al tret de sortida d’una campanya que tindrà a Internet un dels grans camps de batalla. Els blocs són la novetat de les eleccions, juntament amb els vídeos i els continguts de televisió que CiU, el PSC i ICV ofereixen a les seves pàgines. Augmenten les visites als webs dels partits, que ofereixen més continguts a lectors i blocaires de la corda.

Artur Mas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura tenen web pròpia amb el domini .cat, i cal recordar que l’exministre hi té alguna part de mèrit, en això. Però Carod ha anat més enllà, i ha obert un diari personal en què anota i reflexiona diàriament sobre la campanya. És el primer presidenciable blocaire. De la mateixa manera que Pasqual Maragall ha estat el primer President amb bloc. Efímer i car, però bloc al cap i a la fi.

La campanya pel referèndum de la reforma de l’Estatut va posar de manifest la importància estratègica dels blocs. Cap contesa electoral es podrà afrontar, a partir d’ara, al marge de la xarxa i dels diaris personals. Amb el no a l’Estatut, ERC va demostrar el predicament que té entre els blocs polítics. Els republicans són la segona força amb més quaderns en xarxa: 90. Primer són els socialistes, i tercers, els nacionalistes, mentre que els ecosocialistes entenen 25 i el PP, només 10.

En el conjunt de l’Estat, Catalunya és un referent per la densa xarxa política de blocs, molt entrelligada en funció d’afinitats i sigles polítiques. La segona institució del país, el Parlament, allotja al seu web un bloc del president Ernest Benach, que precisament aquests dies l’ha aturat per dinamitzar un altre de menys institucional i de campanya. Joan Puigcercós, tàndem de Carod, escrius etmanalment un quadern molt seguit per l’univers independentista a la xarxa, especialment de les JERC. ERC ha atrapat el PSC en dinamisme. Els socialistes tenen un conseller, Xavier Sabaté, de Governació; alcaldes de ciutats importants i força diputats –ara candidats– amb pàgines personals a Internet, a part d’unes joventuts (JSC) molt animades.


El proselitisme domina en el món dels blocaires, però entre el mig miler d’autors de blocs polítics dels Països Catalans hi ha agradables excepcions. Pàgines escrites amb qualitat i enginy, gens sectàries i addictives.

És habitual llegir com un polític polemitza amb un altre a través dels diaris personals i veure com els ciutadans aprofiten la proximitat i facilitat per comunicar-se amb els electes deixant comentaris llegibles o enviant-los correus més discrets. Els blocs trenquen barreres i fan més fàcil i permeable la relació polític-ciutadà.

Els cinc polítics que apareixen entrevistats en aquest reportatge –un per cada gran partit–  i Benach com a representant dels quaderns més institucionals, són només un exemple de la riquesa de l’univers de blocs catalans.

Els blocs han revolucionat Internet. Proliferen a una velocitat de vertigen i ja s’han convertit enuna eina imprescindible enaquesta societat del segle XXI dominada per la informació. Són un autèntic fenomen a la xarxa, que ha passat de ser una gran biblioteca a convertir-se en una gran conversa. Afavoreixen la comunicació i la participació, democratitzen la xarxa. Trenquen l’esquema clàssic dels grans mitjans que emeten missatges a receptors passius i, per contra, confereixen al ciutadà un paper més crític i actiu. La comunicació ha canviat gràcies a aquests diaris personals, que són molt fàcils d’obrir i de manejar. En pocs minuts qualsevol persona pot disposar d’un web propi gratuït. Un canal de comunicació originari dela xarxa que té el primer antecedent als Estats Units el 1992 però que apareix formalment el 1997.


Més de catorze milions de persones d’arreu del món disposen de diari personal a Internet. Cent milions de persones –una tercera part de l’univers actiu de la xarxa– llegeixen blocs habitualment. Cada dia se n’obren 75.000 de nous al món, és a dir, un cada segon. Diàriament, els autors d’aquests diaris interactius escriuen entre 700.000 i 1,3 milions d’articles, és a dir, 33.000 cada hora. I cada mig any es duplica la població blocaire, que avui ja és 60 cops més gran que fa tres anys.

De l’univers de blocs dels Països Catalans no en tenim dades exhaustives. El febrer del 2006, el català era la segona llengua del món amb més blocs, al darrere de l’anglès, segons el Nicle Weblog Census. Hi hauria 123.320 blocs en català, contra els 83.950 en francès o els 80.509 en espanyol. Cal desconfiar obertament del rigor d’aquest cens, però és simptomàtic de l’activisme dels blocs en català.

El bloc és un espai a Interneten què, com si es tractés d’un dietari tradicional, es van escrivint informacions, opinions, cites o simples apunts, amb enllaços amb altres quaderns o pàgines web, i acompanyats de fotografies, vídeos o àudios. L’ordre és cronològic (l’últim article apareix al principi del bloc) i normalment s’accepten comentaris dels lectors. La majoria dels blocs disposen d’una llista d’enllaços recomanats i permeten saber quantes visites es reben diàriament, així com el lloc telemàtic d’origen i la seva procedència geogràfica. La majoria dels blocs tenen una audiència reduïda, públics limitats quantitativament que, no obstant això, potencien la seva relació a la xarxa. Són comunitats amb una gran cohesió (sensibilitats i interessos comuns) i que participen en un diàleg permanent sobre continguts.


El perfil del blocaire seria aquest: el 57% són homes i un 48%, menors de 30 anys; usen banda ampla i són de classe mitjana alta i tenen un alt nivell de formació. Un 91% dels blocaires són adolescents i menors de 30 anys. Cada dia, però, són més els escriptors, pensadors, periodistes i polítics que no volen quedar-se al marge d’aquesta moda. Per què escriuen gratuïtament si la majoria tenen tribunes als mitjans de comunicació? Perquè el bloc és interactiu i àgil i propicia nous i múltiples registres.

Quants polítics poden menysprear això? Pocs. Cada cop menys.

Tria de blocs polítics

– RAMON BASSAS (PSC). Tinent d’alcalde deMataró i primer secretari del PSC. http://ramonbassas.blogspot.com
– LOURDES MUÑOZ (PSC). Diputada alCongrés i dinamitzadora de la xarxa socialista. http://lourdesmunozsantamaria.blogspot.comhttp://blogs.periodistadigital.com/ciudadaniaypolitica.php/
– JOSÉ A. DONAIRE (PSC). Candidat alParlament de Catalunya per Girona. http://don-aire.blogspot.com
– XAVIER SABATÉ (PSC). Conseller deGovernació i Administracions Públiques. http://blocs.tinet.org/blog/xavier-sabate
– JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA (ERC).Bloc de campanya del president d’ERC. http://www.carod.cat/seccions/bloc/bloc.asp
– JOAN PUIGCERCÓS (ERC). Bloc decampanya del secretari general d’ERC. http://puigcercos.blocsesquerra.cat/
– ANNA SIMÓ (ERC). Bloc de l’exconsellera deBenestar i Família i candidata al Parlament. http://simo.blocsesquerra.cat/
– IGNASI GUARDANS (CIU). Eurodiputat. http://www.guardansxeuropa.org/blogPage.php
– ANTONI VIVES (CIU). Dirigent de CDC idirector de la Fundació Ramon Trias Fargas. http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6382
– CARLES PUIGDEMONT (CIU). Alcaldablede CiU a Girona i candidat al Parlament. http://www.carlespuigdemont.cat
– MÀRIUS GARCIA (ICV). Secretarid’organització d’ICV. http://blocs.mesvilaweb.cat/mariusgarciaandrade
– DOLORS CAMATS (ICV). Candidata alParlament de Catalunya. http://www.camats.blogspot.com/
– IÑAKI ESCUDERO (EUIA). Dirigent a Osona. http://iescudero.blocat.com/
– ALEIX VIDAL-QUADRAS (PP).Vicepresident del Parlament Europeu. http://blogs.periodistadigital.com/alejovidalquadras.php
– JOAQUIM SOLER (CUP). Militant de Vic. http://quim.blocat.com/
– ENRIC BORRÀS (PRC). Fundador del partit. http://blocs.mesvilaweb.cat/enricborras
– JORGE MORAGAS (PP). Diputat al Congrés. http://blogs.periodistadigital.com/jorgemoragas.php

(Llista completa de blocs polítics: http://blocs.mesvilaweb.cat/sgordillo)

(Article i entrevistes de Saül Gordillo a la revista Presència, 20 d'octubre de 2006, pàgines 16-19.)