Presència, 18 de març de 2005 | La seu de la Fundació Coromines s’inaugurarà abans d’acabar l’any
La seu de la Fundació Pere Coromines a Sant Pol de Mar (Maresme) —creada in extremis poc abans de la mort de Joan Coromines, i que porta el nom del pare per desig exprés del filòleg en el testament— s’inaugurarà abans d’acabar l’any. El president dela fundació, Max Cahner, que va ser col·laborador personal de Coromines i n’és l’editor, confia oblidar aviat els problemes tècnics del projecte de rehabilitació de la casa. El projecte es va aprovar al final de l’any 2000, i ara només queda pendent la climatització i la impermeabilització de l’edifici.
Can Coromines, situada a primera línia de mar, havia estat la seu de l’Ajuntamenti va servir de residència d’estiu de la família del polític, escriptor i economista Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux. Després de la Guerra Civil espanyola, però, els feixistes van convertir la casa —que encara conserva l’escut de la vila a la façana— en seu local de la Falange. Quan la família va recuperar la casa pairal, va llogar-la i fins pocs anys abans de la mort de Joan Coromines es va convertir en un hostal.
Actualment, els treballs a Can Coromines consisteixen a traslladar la biblioteca (que supera els 20.000 volums) i l’arxiu particular de l’autor del Diccionari etimològic, instal·lats fins fa poc temps de manera provisional en un magatzem municipal de Sant Pol. De l’antic edifici, només se n’ha conservat les parets exteriors i la façana. La resta és de nova planta, amb un espai útil de 450 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i dos pisos.
La planta baixa consta de recepció, sala polivalent i el magatzem de l’arxiu i de la biblioteca. Un pati interior proporciona llum natural a la part de l’edifici que no dóna al mar. La primera planta (pensada per als estudiosos) està distribuïda entre la sala de lectura de la biblioteca, la sala de consulta de l’arxiu i una gran aula. El segon pis disposa de dos despatxos i de sala de reunions, i dóna accés al terrat superior, un espai privilegiat per les seves vistes davant del mar.
El cost de l’obra superarà finalment el milió d’euros. S’ha encarit, però el president de la fundació agraeix el suport públic tant de la Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya —amb l’anterior govern i l’actual—, així com de les obres socials de ‘la Caixa’ i Caixa Catalunya. L’obstinació de Cahner i la seva diplomàcia han ajudat en la implicació pressupostària de les administracions en un projecte que ha de servir per rellançar l’obra i la figura de Joan Coromines. Tot i viure reclòs al seu domicili de Pineda de Mar, entregat els últims anys de la seva vida a l’únic propòsit d’enllestir la magna obra, Coromines va tenir contacte amb els presidents Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i amb Pasqual Maragall en la seva època d’alcalde de Barcelona. A la ciutat, en una plaça del Raval, hi ha una plaça que duu el seu nom des del 1997.
Una exposició a La Pedrera i altres iniciatives commemoratives
La Generalitat de Catalunya va aprovar el 22 de febrer passat la constitució d’una comissió organitzadora dels actes commemoratius del naixement de Joan Coromines. Formada per sis membres (quatre de designats pel govern, un per l’Institut d’Estudis Catalans i un per la Fundació Pere Coromines), la comissió pretén definir un programa per divulgar la vida i l’obra de l’eminent filòleg, a l’estil dels anys dedicats a Fabra o Verdaguer. L’Institut d’Estudis Catalans ha organitzat un programa d’actes entre abril i maig, amb conferències de Germà Colón, José Antonio Pascual, Eva Buchi, Aitor Carrera, Xavier Terrado, Joan Pujadas, Josep Ferrer, Max Cahner, Carles Duarte, Joan Ferrer, Aina Moll i Antoni M. Badia i Margarit, entre d’altres. La Fundació Pere Coromines i la Societat General d’Autors i Editors han organitzat durant aquest mes de març un cicle de lectures dramatitzades de l’obra epistolar que Joan Coromines va mantenir amb Josep Pla, Joan Fuster, Hipòlit Nadal i Mallol, Avel·lí Artís i Balaguer i Carles Riba. El nebot del filòleg, Albert Corominas, que és el director del cicle, sosté que les institucions es mostren passives respecte al centenari i addueix que «els personatges incòmodes al poder no se’ls cuida». Sant Pol de Mar i Pineda de Mar (població on el filòleg va viure els últims anys) són les localitats del Maresme que no deixaran passar per alt el centenari. A la capital maresmenca, Mataró, preparen una sèrie d’actes per al setembre. A Pineda de Mar, l’Ajuntament ha impulsat l’exposició Centenari de Joan Coromines i ha editat un opuscle per difondre, entre els escolars, la trajectòria i el llegat científic del filòleg. Sant Pol de Mar, en canvi, afronta la commemoració des d’una òptica força atractiva: més enllà de les tertúlies i taules rodones, s’hi ha fet un concert de cobla amb lectura de fragments del llibre Jardins de Sant Pol (obra de Pere Coromines) i l’estrena d’una sardana dedicada al filòleg, una excursió pel Montnegre i actes adreçats als escolars del municipi.
Però l’acte que segurament tindrà més impacte popular i mediàtic dels que s’han anunciat fins ara serà l’exposició que la Fundació Caixa Catalunya organitzarà a l’espai de L’Entresòl de La Pedrera de Barcelona, prevista per al setembre. L’artista santpolenc Perejaume —vinculat els últims anys a Coromines— prepara una intervenció per a l’exposició. La inauguració de la Fundació Pere Coromines serà, juntament amb la mostra de La Pedrera, l’altre punt fort del centenari. La revista Serra d’Or ha aparegut aquest febrer amb un número especial dedicat al filòleg. Revista de Catalunya ha publicat també articles de Max Cahner, Joan Pujadas i Josep Ferrer, i en els propers números publicarà articles de Josep Gulsoy i traurà a la llum textos inèdits de Joan Coromines: la traducció de la Bucòlica primera de Virgili, dues cartes inèdites a Pompeu Fabra i mostres dels Itineraris de Joan Coromines.
(Peces i fotografies de Saül Gordillo en el reportatge de Josep Ferrer i Costa a la revista Presència, 18 de març de 2005, pàgines 12-15.)