Presència, 10 de novembre de 1996 | Josep Sánchez Llibre

Josep Sànchez Llibre, portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats, nega que els bascos hagin aconseguit més del govern de l’Estat que els catalans

Presència, 10 de novembre de 1996 | Josep Sánchez Llibre
Presència, 10 de novembre de 1996 | Josep Sánchez Llibre

Critica el PP perquè la seva manca d'experiència ha creat una imatge equivocada sobre els acords del nou finançament autonòmic. La cara visible d'Unió Democràtica a Madrid qualifica de «fita històrica» el nou model de finançament, però adverteix que s'haurà de replantejar abans de l'any 2000. Sànchez Llibre recorda que el seu partit aposta per un model confederal en tots els àmbits menys en l'econòmic.

—Creu que CiU no ha sabut negociar amb el PP i que els nacionalistes bascos ho han fet millor que vostès?
—«Això és totalment fals i injust. Els nacionalistes bascos s'han portat exactament el mateix que van pactar ets dies previs al debat d'investidura del senyor Aznar. I nosaltres també ens hem emportat el que vam pactar aquells 54 dies de negociacions per poder votar favorablement el senyor Aznar. El que ha hagut és manca d'estratègia política per part del PP, pactant l'últim dia a altes hores de la matinada i mentre s'estava debatent la llei més important del pressupost general de l'Estat. Això ha comportat que la visualització del pacte, que no era res més que els compromisos del maig, provoqués certes confusions. La nocturnitat ha fet que mediàticament es visualitzés que els bascos han aconseguit més que els catalans. Els catalans vam ser molt més ràpids i eficaços que els bascos. Vam estar l'agost i el setembre tractant el sistema de finançament autonòmic i de la sanitat i, quan ho vam aconseguir, ja vam dir que donaríem el vot afirmatiu al pressupost. Els bascos no van fer-ho així. La manca d'estratègia i sensibilitat política del PP ha donat una visió totalment equivocada.»

—Però, i els impostos especials?
—«El que han aconseguit els bascos amb els impostos especials és una reivindicació que nosaltres vam plantejar quan vam negociar amb el PP el nou sistema de finançament. Quan vam posar sobre la taula la cessió de la gestió dels impostos especials, el PP ens va dir que era totalment impossible per motius tècnics. Ara, atès que han desaparegut els problemes tècnics, nosaltres plantejarem la mateixa reivindicació. I segurament ho farem pel pressupost del 1998.»

—Admet que els problemes no s'han resolt fins que han pressionat els bascos?
—«Van desaparèixer en el moment en què el PNB va signar amb el PP la possibilitat de la seva cessió, quatre dies després del sopar del Majestic. En aquell moment CiU tenia altres qüestions molt més importants que els impostos especials; el nou sistema de finançament, per exemple. És una pena que després d'aquest èxit de CiU, això hagi quedat devaluat per l'objectiu aconseguit pel PNB. Nosaltres teníem dues qüestions fonamentals; el nou sistema de finançament autonòmic —la cessió del 30%, la sobirania sobre els impostos cedits— i volíem la primera pedra per al finançament de la sanitat. I ho hem aconseguit. Per això, els objectius de CiU s'han assolit al cent per cent. Els impostos especials són una fita per al 1998.»

—Alguna cosa deu haver quan la imatge que queda és que els bascos són més espavilats. Han hagut crítiques sobre la descoordinació o la manca d'interlocutors clars de CiU al Congrés.
—«Crec que aquestes crítiques són totalment injustes. Hem aconseguit els objectius que ens vam proposar. El sistema de finançament que entrarà en vigor l'1 de gener del 1997 és totalment innovador, una fita històrica. L'única crítica és la manera com s'ha recollit en els mitjans de comunicació. Els bascos sí que ens han guanyat aquesta batalla.»

—La inexperiència del PP els ha jugat una mala passada?
—«La veritat és que no ens ha beneficiat en absolut. Hem aconseguit un gran objectiu, però la manca de sensibilitat i d'experiència del PP ho ha contrarrestat.»

—El PP al·lega problemes amb els interlocutors de CiU. Problemes que no s'han resolt fins que Jordi Pujol ha intervingut a Madrid.
—«EI president de la Generalitat ha fet un repàs de tots els acords per veure en quina situació ens trobàvem i per plantejar qüestions de futur. Però en cap moment han fallat els negociadors. Tant Joaquim Molins, que ha pilotat les negociacions del pacte acompanyat de Macià Alavedra, de Francesc Homs i de mi mateix, hem fet bé les coses. Hem aconseguit els objectius. No crec que hagin hagut malentesos ni falta de coordinació. El que ha passat és que, mediàticament, el gat a l'aigua se l'han emportat els bascos. En cap moment hi ha hagut manca de direcció. Vull trencar una llança en favor de Molins

—Com és que, tot i el pacte, l'Estat contempla menys inversions a Catalunya que en anteriors legislatures?
—«És cert que en el projecte de pressupost manquen inversions, però amb el procés parlamentari aconseguirem incorporar totes aquelles actuacions que havíem pactat amb el PP. En funció del nombre d'habitants que té Catalunya i tenint en compte els convenis signats, hem de rebre una inversió en infraestructures d'entre el 13 i el 15% de totes les que es fan a l'Estàt. Estem convençuts que les esmenes de CiU seran ben tractades. Estem parlant de 30.000 milions.»

—Però el govern ja ha dit que no troba assumibles les esmenes de CiU.
—«El govern haurà de complir allò a què es va comprometre. Una de les qüestions que no estan escrites però que van assumir verbalment és que Catalunya ha de disposar de les inversions d'infraestnictura en funció de la població. Per què hem de rebre menys que València, Extremadura o Andalusia? Nosaltres aportem com el que més i, per tant, hem de rebre el que ens correspon. La manca d'experiència del PP ha tomat a ser un factor determinant. No els hagués costat absolutament res incloure les inversions des d'un principi. I ho podien haver fet amb inversions que nosaltres ja els havíem plantejat, com la variant de Cervera, la remodelació dels barris, el camí d'Igualada, els laterals de l'A-7, et desdoblament del tram Olot-Besalú, el soterrament dels ferrocarrils a Sant Feliu del Llobregat, les rieres del Maresme, etcètera.»

—Els catalans demanen cafè per a tots mentre els bascos s'enduen més?
—«Els catalans hem plantejat uns canvis importants quant al fínançament. Ho hem demanat per Catalunya i la resta de l'Estat ha anat a remolc. Arribarà un moment en què ens haurem de plantejar que això no pot ser així. De moment, cada vegada que Catalunya demana una cosa s'ha fet extensiu a la resta d'autonomies. En canvi, els bascos intenten aprofundir en un sistema exclusiu per a ells i el que aconsegueixen és només seu. Des d'aquesta legislatura fins a l'horitzó de l'any 2000, s'haurà de plantejar un nou desenvolupament
de l'Estat de les autonomies en què hi hagi una asimetria important entre les comunitats històriques i la resta.»

—Vostè considera que a Catalunya l'interessa un concert econòmic?
—«EI que plantegem des d'Unió Democràtica és un pacte d'Estat. Un pacte per elaborar un nou sistema de finançament. Plantegem un model confederal en els àmbits de cultura, dret, territori i llengua. I, en canvi, un model econòmic federal. En matèria econòmica, Unió defensa una estructura federal de tat manera que cada territori contribuexi a la defínició d'una política comuna. En qüestió de finançament. Catalunya ha de rebre els ingressos que li corresponen pels serveis que ofereix, per la població que els disfruta i per l'esforç i la riquesa fiscal que genera amb el treball. Unió defensa, per tant, que es modifiqui la LOFCA i es delegui la recaptació estatal. Catalunya disposarà d'un sistema de finançament tipus concert en què la Generalitat recaptarà tots els impostos i farà una aportació a l'Estat i la solidaritat entre les autonomies.»

—Els socialistes diuen que CiU colla tant el govern que està aconseguint desmuntar la unitat de l'Estat que s'havia assolit amb la LOFCA.
—«El resultat de deu anys de majoria socialista ha estat una paralització total i absoluta del procés de desenvolupament autonòmic. Va ser una laminació constant de lleis bàsiques que afectaven la sobirania de Catalunya. Només vam començar a trencar aquesta situació quan els socialistes van perdre la majoria absoluta, el 1993. Gràcies a la influència de CiU vam poder incorporar un nou àmbit de finançament amb la corresponsabilitat del 15%. Es més veritat encara que quan hi ha el canvi de govern i guanya el senyor Aznar per majoria minoritària es dóna un altre pas qualitatiu important. Hem de recordar que als senyors del PSC podrien haver desenvolupat un estat d'autogovern important per les nacionalitats històriques. I no ho van fer durant 10 anys de majoria absoluta. Ha hagut de ser ara, sense majories absolutes, quan els nacionalistes comencem a surar.»

—Els congressos de Convergència i d'Unió determinaran noves maneres per influir en el govern de l'Estat?
—«Ja ho veurem. De moment, estem convençuts que quan finalitzi el nou sistema de finançament, que encara hem d'aprovar i que acaba d'aquí a cinc anys, plantejarem una revisió.»

—Potser s'està forçant massa la màquina amb la negociació contínua?
—«Respecto aquesta opinió, però de-manaria que ens deixessin fer perquè sabem negociar. Hem de pressionar i aprofitar al màxim aquesta cojuntura d'inflació política per millorar i superar la paralització arrossegada des del 1982.»

—Les últimes tensions han provocat que Iñaki Anasagasti hagi criticat els catalans d'anar de llestos per Madrid.
—«Les declaracions d'Anasagasti van quedar perfectament aclarides amb un téte-à-tète que va tenir amb Joaquim Molins a TV3. Anasagasti va reconèixer que s'havia passat i és de savis rectificar.»

—S'arriba a Maastricht amb l'aigua al coll?
—«Jo sóc optimista. Malgrat que arribem justos a Maastricht, l'important és arribar. Serà bo pel comportament pressupostari de totes les administracions. L'entrada a Maastrich no suposarà després que les administracions puguin tenir la màniga ampla. Provocarà un canvi de comportament pressupostari i haurem d'anar per una altra via per poder consolidar-nos a la Unió Europea.»



«Som humans i ens equivoquem»

—Com és que CiU ha reconegut en el Congrés que l'Aragó és una nacionalitat?
—«Va haver-hi un error en la votació, una manca de sincronització entre el ponent Josep López de Lerma i la persona que decidia què s'havia de votar. Penso que s'ha de mirar el fons de la qüestió i observar què va dir el senyor López de Lerma, que va fer una gran intervenció. Va dir que CiU s'abstindria en el reconeixement de nacionalitat històrica a l'Aragó. Va haver-hi un error de comunicació, res més. Ara bé, encara que nosaltres ens haguéssim abstingut, la qüestió hagués prosperat igualment. Només cal dir que els polítics també som humans i ens equivoquem. Aquest ha sigut un error que no li costarà absolutament res a Catalunya. L'important és el que queda al diari de sessions i que la nostra posició no ha estat determinant.»

—Quin tipus d'oposició creu que fan els socialistes?
—«Es mouen en els paràmetres normals d'un partit de l'oposició. Crec que haurien de tenir unes actituds diferents respecte el nou sistema de finançament i hem de recordar que ells van posar la primera pedra pactant amb nosaltres. Entenc que ara l'oposició ha de fer mans i mànigues per recuperar el poder i els toca fer aquest paper.»

—Com interpreta que la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) hagi demanat la fusió de CDC i UDC?
—«Aquesta no és una reivindicació nova. Per haver-hi fusió ha d'haver la voluntat política dels partits. I nosaltres no ens volem fusionar. Els plantejaments són molt clars.»

—La JNC també defensa periòdicament la independència de Catalunya.
—«Respecto les opinions de les joventuts del nostre soci però no comparteixo les seves manifestacions.»

La cara a Madrid

Josep Sánchez Llibre va néixer el 26 de maig de 1949 a Vilassar de Mar (Maresme). Llicenciat en Ciències Empresarials i màster en direcció d'empreses per ESADE, està separat i té dos fills. Diputat al Congrés des del 1993, és portaveu adjunt del grup parlamentari de CiU i president de la Comissió Mixta del Tribunal de Comptes. Entre els anys 1988 i 1993 va ser diputat al Parlament de Catalunya i senador durant els anys 1992 i 1993. Provinent de Centristes de Catalunya-UCD, formació a la qual es va incorporar el 1978 de la mà d'Anton Cañellas, forma part del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des del 1987. En la llista que CiU va presentar a les eleccions generals del passat març era el militant d'Unió més ben situat, en quart lloc. Germà del propietari de Conservas Dani —patrocinador del RCE Espanyol—, la seva família és d'empresaris. Diuen que Sánchez Llibre és la mà dreta de Josep Antoni Duran i Lleida, però ell respon que a Unió Democràtica hi ha un comitè de govern amb molts membres significatius. Es caracteritza per la seva bona relació amb els mitjans de comunicació. La prova és que l'any passat els periodistes del Congrés li van atorgar el premi Modesto Fraile per aquest bon tracte.

(Article i fotografia d'Ana Villaverde i Saül Gordillo a la revista Presència, 10 de novembre de 1996, pàgines 14 i 15.)
 

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí