Presència, 12 de desembre de 1993 | Un exemple de qualitat i fidelitat
El Restaurant Hispania. d'Arenys de Mar (Maresme), es va fundar el febrer de 1952, quan els pares de les germanes Lolita i Paquita Reixachi Surós van comprar un garatge al costat de la N-II que tenia un assortidor de gasolina i un petit bar per als camioners. El primer menú el van servir uns mesos més tard, quan uns visitants van preguntar si donaven dinar i la família —que tenia un negoci de peix a Sils— els va oferir el que havien fet per a ells: escudella i carn d'olla i sardines. Tot plegat, cinc duros. «Al cap de pocs dies ja fèiem vint dinars. Va ser increïble, perquè va ser la gent qui ens va obligar a fer el restaurant», expliquen les germanes. L'ànima en va ser la mare. El Restaurant Hispania encara té com a principal objectiu la millor cuina de la mestressa. La Lolita i la Paquita cuinen al matí les receptes més selectes de la mestressa, però a l'hora d'obrir el menjador surten per atendre els clients. El restaurant funciona amb dues obsessions; la qualitat dels productes —des del peix de la llotja d'Arenys fins a la xarcuteria— i la fidelitat a la cuina tradicional catalana. «El nostre secret és l'honradesa. No enganyem la gent», diuen les germanes, que comparteixen les responsabilitats de l'establiment amb els seus marits. La formació gastronòmica de Lolita i Paquita Reixach ha vingut heretada de la seva mare, però el que al principi era un local per a camioners i visitants —que anaven a comprar ametlles d'Arenys— s'ha convertit en un dels millors restaurants de Catalunya. La família reial, ministres, autoritats i personalitats són clients habituals de l'Hispania. Entre els guardons que ha rebut destaquen els premis Nacional de Gastronomía (1985 i 1988), el del Millor Restaurant de Cuina Regional (1986), el dels Millors Xefs d'Espanya (1988), la placa d'argent del Mèrit Turístic (1989) i el de l'Acadèmia Internacional de Gastronomia (1993) per la presentació d'un plat —la crema catalana— en representació de la cuina de l'Estat.
(Article i fotografia de Saül Gordillo a la revista Presència, 12 de desembre de 1993, pàgina 20.)