Repòrter: Una dècada profitosa, però no suficient

La dècada que ara acabem, l'última del mil·lenni, ha estat molt profitosa per a l'Alt Maresme. Les poblacions han evolucionat positivament i el bon moment econòmic que marca aquest últim tram de la dècada deixa un bon regust. Durant els últims 10 anys, l'Alt Maresme ha experimentat un fort creixement en tots els aspectes. Urbanístic, amb infraestructures, en serveis, econòmic, etc. La comarca està millor comunicada amb la construcció del tram Mataró-Palafolls de l'A-19. Llàstima que la prolongació fins a l'altra banda del riu Tordera —per connectar-se amb la Costa Brava sud i amb l'autopista de la Jonquera (A-7) a Maçanet— no sigui encara una realitat. Llàstima també que hagi estat amb peatge i no amb una autovia gratuïta que les nostres poblacions hagin hagut de millorar en connectivitat. El famós pla de rieres del Maresme també ha suposat una injecció inversora, però la manca de diàleg de l'administració amb els moviments socials i ecologistes ha convertit alguns projectes en polèmics. És un procés encara no resolt, i els ajuntaments més directament afectats —ara li toca a Arenys de Munt— hauran d'abordarafons i seriosament el debat de les rieres. La façana marítima fa millor cara que abans després que l'Estat hagi apostat pels passejos de Calella, Pineda i Malgrat. Però el problema pendent és que aquestes actuacions no estan lligades entre si, i el passeig marítim de l'Alt Maresme —en la zona més turística de la comarca— tampoc és realitat avui. La comarca disposa d'una millor atenció sanitària, sobretot després dels ambulatoris nous de Malgrat i Calella. L'Hospital de Calella, que dóna servei a l'Alt Maresme, es manté en un bon nivell de qualitat. Cal aprofundir, però, en més especialitzacions, per evitar desplaçaments a d'altres centres públics. L'ensenyament potser és una de les assignatures més pendents, ja que la Generalitat s'ha caracteritzat per tenir un especial interès a retardar la construcció d'escoles i instituts i abocar els diners en instal·lacions provisionals i no prou dignes. I el creixement urbanístic també s'ha caracteritzat en moltes poblacions per l'excés de construcció i la poca qualitat. Per tot plegat, encara hi ha molta feina a fer els propers anys.

(Editorial de la revista Repòrter, número 86, desembre de 1999, pàgina 3.)