Repòrter: El peatge de l'A-19 es perpetua

Han passat ja 5 anys de peatge i queden 22 anys més. A més, la perspectiva de la prolongació de l'autopista A-19 entre Palafolls i Lloret, de la qual un dia ens van parlar i que ara sembla en l'oblit, dificultarà les coses i és de preveure que els peatges es perpetuïn en ei temps. Perquè? Perquè és difícil que la Generalitat tingui ara diners per fer aquesta via sense l'ajut d'una concessionària, que evidentment recorrerà a la fórmula del peatge per cobrar-se la feina i la inversió. ACESA va acceptar rebaixar uns quants peatges propers a Barcelona a canvi d'allargar la concessió del conjunt de les seves autopistes a Catalunya. A l'Alt Maresme, quan encara estàvem digerint la privatització de l'autopista —fins al 2016— que se'ns havia promès gratuïta, la negociació de l'any passat ens va perjudicar molt. A part dels qui protestaven se'ls va tapar la boca recordant-los que quan es va construir el tram Mataró-Palafolls es va allargar també la concessió d'altres autopistes d'Acesa a Catalunya. Tant l'una com l'altra van ser maniobres negociadores igualment injustes i, de cara al futur, ajuntaments, sindicats i altres forces socials i econòmiques, haurien d'intentar evitar que es torni a donar. Els usuaris que van estrenar el tram Mataró-Palafolls el 1994, i que són usuaris diaris de l'autopista, la pagaran durant 27 anys si ens atenim als actuals terminis legals de la concessió. Es calcula que cada any Acesa s'embutxaca uns 2.920 milions pel que cobra al peatge d'Arenys de Mar... multiplicar aquesta dada pel nombre d'anys de concessió dóna aproximadament uns 78.000 milions. No són suficients aquests diners per pagar la inversió realitzada? Segurament, amb el que es cobra a la resta de peatges existents n'hi ha per pagar el manteniment de la via, que segurament també puja xifres bastant elevades. Resulta indignant que, ara que el preu del diner ha baixat i que els bancs realitzen hipoteques al tipus per sota del 5%, estiguem pagant aquests preus per utilitzar l'autopista. No ens entra al cap que no hi hagi cap economista hàbil que sàpiga trobar una alternativa a la fórmula de la concessió. Ens diuen que és inexorable; no hi ha possibilitat d'anul·lar l'acord de privatització de la via, ja que aquest mes s'ha conegut que el recurs interposat pel Consell Comarcal el 1992 ha estat finalment rebutjat pel Tribunal Constitucional. L'única operació possible és el rescat de la concessió per part de la Generalitat? Per què no estudiar el rescat per trams de l'A-19, si és que realment no hi ha diners per recuperar absolutament tota la via. Per què els grups polítics no s'atreveixen a fer arribar aquesta proposta al Govern? Segurament perquè resultaria complicat decidir quin tram rescatar, ja que cada població escombraria cap a casa.

(Editorial de la revista Repòrter, número 85, novembre de 1999, pàgina 3.)