Repòrter, octubre de 1999 | Una Diada amb flors i sardanes

Les ofrenes florals i les audicions de sardanes predominen l'Onze de Setembre per sobre dels actes de caràcter institucional o reivindicatiu. Només a Calella i Pineda es va viure la Diada amb un cert to polític. A Calella, pels parlaments dels diferents partits. A Pineda, per l'intent de boicot dels regidors socialistes a l'acte d'homenatge als edils municipals dels últims 20 anys.



La jornada de l'Onze de Setembre a l'Alt Maresme va estar marcada pel caire festiu dels últims anys, amb l'afegitó d'una climatologia que convidava més a anar a la platja que a commemorar la derrota del 1714. A Malgrat de Mar, per exemple, la Diada es va reduir a una ballada de sardanes al vespre a la plaça Anselm Clavé. Va ser un dels municipis més «esquerps» a l'hora de celebrar la Diada Nacional de Catalunya. A la resta de poblacions van predominar també les sardanes, però en la majoria dels casos els alcaldes, regidors, partits polítics i entitats van fer la tradicional ofrena floral. A Arenys de Munt es va fer una fira d'artesans i un acte per celebrar els 20 anys d'ajuntaments democràtics. A Canet de Mar, un bon grapat d'activitats lúdiques i festives. A Arenys de Mar, aquest any les jornades independentistes no van coincidir amb l'Onze de Setembre, perquè es van retardar en el calendari als dies 25 i 26, amb el lema «Esport i llibertat».

Calella va viure un Onze de Setembre marcat per l'escenografia. Primer una desfilada d'autoritats des de l'Ajuntament i fins a la plaça Catalunya a través del carrer Església. Els regidors del govern —republicans i socialistes, amb l'absència de l'alcalde d'ERC, Josep Basart— van cantar Els Segadors davant de l'Ajuntament. A la plaça Catalunya —després de desfilar al so de les gralles enmig de la sorpresa dels estrangers— va tenir lloc l'acte institucional. Els representants de les entitats i deis partits del govern (ERC, PSC i CpC) van fer l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Els de l'oposició ho van fer a la tarda, desmarcant-se de l'acte programat pel consistori. A la mateixa plaça es va destapar una placa dedicada ais immigrants, a càrrec de l'associació africana Moussa Molo. Joan Torrent, primer tinent d'alcalde socialista, va pronunciar un discurs municipalista, amb motiu del vintè aniversari dels ajuntaments democràtics.



A Pineda, en canvi, el programa de l'Ajuntament era més ambiciós. Per començar, el consistori s'havia adherit a la campanya «L'Onze a les Dotze», amb la interpretació d'una sardana i Els Segadors a la plaça Catalunya. Durant tot el dia, la cobla-orquestra Marimba va actuar en diversos escenaris. Cap a migdia, ERC i la branca juvenil —les JERC que lidera Pere Aragonès Garcia— van optar pel to més reivindicatiu. Els joves van rebatejar la plaça d'Espanya amb el nom de l'eminent filòleg desaparegut Joan Coromines. En un manifest crític, Aragonès va reclamar la construcció d'un monument dedicat a Rafael Casanova. L'alcalde, Joan Morell, en va prendre nota, i la seva intenció és celebrar el proper Onze de Setembre amb el monument preparat. Però la nota més destacada es va produir a la nit, durant el concert a la plaça Catalunya, que va aplegar unes 500 persones. Els regidors del PSC van intentar boicotejar l'acte d'homenatge a tots els regidors pinedencs des del 1979 rebutjant l'obsequi de l'Ajuntament, un aiguafort de l'artista gironí Josep Perpinyà amb la imatge de Pineda. El motiu del boicot, segons va intentar explicar Josep Lluís Fillat, era l'elevat sou de l'alcalde.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 84, octubre de 1999, pàgines 14 i 15.)
 

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí