Repòrter, setembre de 1999 | L'alcalde que fa de policia
REPÒRTER acompanya Basart en una de les patrulles nocturnes que el nou alcalde fa en solitari per vigilar i conèixer els problemes de Calella
Josep Basart (ERC) s'ha agafat el càrrec amb molta dedicació. Que el nou alcalde de Calella es passi tot el dia a l'Ajuntament és absolutament comprensible, sobretot si s'ha d'assabentar de com els anteriors governants havien deixat la institució. El que sobta, però, és que Basart dediqui un parell de nits a la setmana —i ho fa des que ocupa el càrrec d'alcalde— a patrullaren solitari per la població. Més que un alcalde, Basart sembla un inquiet noctàmbul. Es pateja tota la zona turística i els carrers Jovara i Església, i agafa el seu cotxe particular per seguir una ruta més extensa per altres sectors de Calella. Què s'ha proposat el nou alcalde calellenc? Doncs conèixer de primera mà la realitat de la ja prou coneguda i malauradament famosa «nit calellenca». Josep Basart vol saber quins conflictes es viuen de nit per Calella. I, al mateix temps, «controlar» que els agents de la Policia Local compleixin amb els recorreguts i els encàrrecs que ell els ha fet prèviament. De fet, Josep Basart es dedica a patrullar de nit més en condició de regidor de Governació que d'alcalde.
La qüestió és que en pocs dies Basart ja ha arribat a la conclusió que és del tot inviable compaginar l'alcaldia amb la regidoria de Governació. Aquesta última genera tal volum de feina que requereix un regidor exclusivament. «La veritat és que aquesta regidoría és una patata calenta», admet Basart, mentre recorre un carrer Jovara encara tranquil. Són quarts de 12 de la nit, i els turistes encara no destorben el descans dels veïns. A aquella hora són a l'interior dels pubs anglesos d'aquest carrer i no han ti ngut temps d'emborratxar-se. Els aldarulls començaran més tard.
L'alcalde saluda dos agents de la Policia Local que inspeccionen una de les tanques que prohibeixen la circulació de vehicles pel carrer Jovara. La tanca està forçada i balla. «Hola bona, nit. Què ha passat?», pregunta Basart. «Bona nit, alcalde. L'han forçat i està mig trencada», respon el policia. «Demà, si us plau, donin la notificació perquè l'arreglin.»
L'alcalde segueix la seva marxa. Arriba a la cantonada amb el carrer de les Creus, on l'Ajuntament acaba d'habilitar una improvisada plaça just en el terreny on l'anterior equip de govern havia fet enderrocar l'hotel Cala. Josep Basart es lamenta que la companyia elèctrica Enher encara no hagi donat la llum. La manca de llum converteix aquest racó en un niu de conflictes. Sobretot en la part més fosca. «De dia hi ha molta gent de Calella en aquesta placeta. Encara ens ha quedat prou bé, i ens ha costat pocs diners». De nit, en canvi, és un punt de trobada de turistes beguts i de «delinqüència». Una delinqüència més molesta que no pas perillosa.
La patrulla solitària de l'alcalde segueix pel carrer Jovara, fins a la cantonada amb el carrer Sant Josep. Allà s'hi troben dos contenidors d'escombraries del tot insuficients. Les deixalles ocupen tot el voltant dels contenidors. De fet, hi ha més residus al carrer que a dins dels contenidors. El servei de recollida necessita molts retocs, reconeix l'alcalde. «Però això val diners. Aquest any no tenim temps de fer gran cosa, però l'any vinent volem millorar-lo notablement renegociant el servei amb l'empresa.» La veritat és que la brutícia que regna la Calella nocturna —llaunes, papers, restes de menjar, etc— convida els turistes al deteriorament de l'ambient. Els estrangers comencen jugant a futbol amb una llauna de begudes i acaben cridant i fent aldarulls de tota mena. És el cas d'un nombrós grup d'italians que camina pel carrer Església en direcció al sector hoteler, que és l'autèntic epicentre de l'oferta nocturna. Els italians canten com si fossin uns tiffossi, amb les samarretes a les mans simulant les bufandes de futbol.
Josep Basart segueix les passes d'aquest grup pel carrer Església. Just davant de la botiga de souvenirs que el regidor de Cultura i Medi Ambient, Josep Maria Juhé, té en aquest carrer hi ha un bon grapat de capses de cartró per terra, totes escampades. L'alcalde les recull i aplegar, amb el peu. Els turistes de mitjana edat que passen pel costat no ho acaben d'entendre, sobretot per les fotografies.
Ja a la zona hotelera, l'objectiu de Basart és un altre. Per exemple, controlar que els vehicles d'un grup de discoteques compleixen la normativa i no s'aturen a qualsevol lloc per captar clients. Amb el seu Renault 18, Basart segueix una furgoneta i després d'un cotxe espectacular del mateix grup de discoteques. De pas, l'alcalde s'atura per comprovar si alguns establiments fan més soroll del compte, ja que el mateix dia havia atès uns veïns al seu despatx per aquesta queixa. «Avui en aquest hotel no fan ball i, per tant, els veïns no es queixaran», comenta.
La feina del nou alcalde és complicada, gairebé de formigueta. No només ha de vetllar perquè el factor turístic no generi més maldecaps del compte, sinó que ha de vigilar que la Policia Local faci bé la seva feina. «No tenia cap sentit que fins ara la policia es dediqués a patrullar per la urbanització Sant Quirze a les 3 de la matinada d'una nit d'estiu. A aquesta hora, els agents de policia han de ser al carrer Jovara.» Basart ha hagut de redefinir una part important de la feina de la plantilla. Curiosament, una de les aturades que fa al llarg de la patrulla acompanyat de REPÒRTER és a la caserna de la Policia Local. L'alcalde ha reconegut que aquestes instal·lacions són «infrahumanes», i la intenció és millorar-les. Allà saluda dos agents que surten al carrer i el policia que hi ha a la centraleta. La presència del nou alcalde a la caserna, gairebé a la una de la matinada, no els és estranya. Ja comencen a conèixer el nou alcalde.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 83, setembre de 1999, pàgines 14 i 15.)
Josep Basart (ERC) s'ha agafat el càrrec amb molta dedicació. Que el nou alcalde de Calella es passi tot el dia a l'Ajuntament és absolutament comprensible, sobretot si s'ha d'assabentar de com els anteriors governants havien deixat la institució. El que sobta, però, és que Basart dediqui un parell de nits a la setmana —i ho fa des que ocupa el càrrec d'alcalde— a patrullaren solitari per la població. Més que un alcalde, Basart sembla un inquiet noctàmbul. Es pateja tota la zona turística i els carrers Jovara i Església, i agafa el seu cotxe particular per seguir una ruta més extensa per altres sectors de Calella. Què s'ha proposat el nou alcalde calellenc? Doncs conèixer de primera mà la realitat de la ja prou coneguda i malauradament famosa «nit calellenca». Josep Basart vol saber quins conflictes es viuen de nit per Calella. I, al mateix temps, «controlar» que els agents de la Policia Local compleixin amb els recorreguts i els encàrrecs que ell els ha fet prèviament. De fet, Josep Basart es dedica a patrullar de nit més en condició de regidor de Governació que d'alcalde.
La qüestió és que en pocs dies Basart ja ha arribat a la conclusió que és del tot inviable compaginar l'alcaldia amb la regidoria de Governació. Aquesta última genera tal volum de feina que requereix un regidor exclusivament. «La veritat és que aquesta regidoría és una patata calenta», admet Basart, mentre recorre un carrer Jovara encara tranquil. Són quarts de 12 de la nit, i els turistes encara no destorben el descans dels veïns. A aquella hora són a l'interior dels pubs anglesos d'aquest carrer i no han ti ngut temps d'emborratxar-se. Els aldarulls començaran més tard.
L'alcalde saluda dos agents de la Policia Local que inspeccionen una de les tanques que prohibeixen la circulació de vehicles pel carrer Jovara. La tanca està forçada i balla. «Hola bona, nit. Què ha passat?», pregunta Basart. «Bona nit, alcalde. L'han forçat i està mig trencada», respon el policia. «Demà, si us plau, donin la notificació perquè l'arreglin.»
L'alcalde segueix la seva marxa. Arriba a la cantonada amb el carrer de les Creus, on l'Ajuntament acaba d'habilitar una improvisada plaça just en el terreny on l'anterior equip de govern havia fet enderrocar l'hotel Cala. Josep Basart es lamenta que la companyia elèctrica Enher encara no hagi donat la llum. La manca de llum converteix aquest racó en un niu de conflictes. Sobretot en la part més fosca. «De dia hi ha molta gent de Calella en aquesta placeta. Encara ens ha quedat prou bé, i ens ha costat pocs diners». De nit, en canvi, és un punt de trobada de turistes beguts i de «delinqüència». Una delinqüència més molesta que no pas perillosa.
La patrulla solitària de l'alcalde segueix pel carrer Jovara, fins a la cantonada amb el carrer Sant Josep. Allà s'hi troben dos contenidors d'escombraries del tot insuficients. Les deixalles ocupen tot el voltant dels contenidors. De fet, hi ha més residus al carrer que a dins dels contenidors. El servei de recollida necessita molts retocs, reconeix l'alcalde. «Però això val diners. Aquest any no tenim temps de fer gran cosa, però l'any vinent volem millorar-lo notablement renegociant el servei amb l'empresa.» La veritat és que la brutícia que regna la Calella nocturna —llaunes, papers, restes de menjar, etc— convida els turistes al deteriorament de l'ambient. Els estrangers comencen jugant a futbol amb una llauna de begudes i acaben cridant i fent aldarulls de tota mena. És el cas d'un nombrós grup d'italians que camina pel carrer Església en direcció al sector hoteler, que és l'autèntic epicentre de l'oferta nocturna. Els italians canten com si fossin uns tiffossi, amb les samarretes a les mans simulant les bufandes de futbol.
Josep Basart segueix les passes d'aquest grup pel carrer Església. Just davant de la botiga de souvenirs que el regidor de Cultura i Medi Ambient, Josep Maria Juhé, té en aquest carrer hi ha un bon grapat de capses de cartró per terra, totes escampades. L'alcalde les recull i aplegar, amb el peu. Els turistes de mitjana edat que passen pel costat no ho acaben d'entendre, sobretot per les fotografies.
Ja a la zona hotelera, l'objectiu de Basart és un altre. Per exemple, controlar que els vehicles d'un grup de discoteques compleixen la normativa i no s'aturen a qualsevol lloc per captar clients. Amb el seu Renault 18, Basart segueix una furgoneta i després d'un cotxe espectacular del mateix grup de discoteques. De pas, l'alcalde s'atura per comprovar si alguns establiments fan més soroll del compte, ja que el mateix dia havia atès uns veïns al seu despatx per aquesta queixa. «Avui en aquest hotel no fan ball i, per tant, els veïns no es queixaran», comenta.
La feina del nou alcalde és complicada, gairebé de formigueta. No només ha de vetllar perquè el factor turístic no generi més maldecaps del compte, sinó que ha de vigilar que la Policia Local faci bé la seva feina. «No tenia cap sentit que fins ara la policia es dediqués a patrullar per la urbanització Sant Quirze a les 3 de la matinada d'una nit d'estiu. A aquesta hora, els agents de policia han de ser al carrer Jovara.» Basart ha hagut de redefinir una part important de la feina de la plantilla. Curiosament, una de les aturades que fa al llarg de la patrulla acompanyat de REPÒRTER és a la caserna de la Policia Local. L'alcalde ha reconegut que aquestes instal·lacions són «infrahumanes», i la intenció és millorar-les. Allà saluda dos agents que surten al carrer i el policia que hi ha a la centraleta. La presència del nou alcalde a la caserna, gairebé a la una de la matinada, no els és estranya. Ja comencen a conèixer el nou alcalde.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 83, setembre de 1999, pàgines 14 i 15.)