Repòrter, setembre de 1999 | Tempesta postelectoral
La guanyadora del 13-J a Calella, la independent Maria Janer, queda fora de l'Ajuntament i l'exalcalde, Joaquim Rey, abandona la política fracassat mentre el nou batlle, Josep Basart, i el seu soci, Joan Torrent, surten reforçats d'una multitudinària audiència pública
El nou mandat municipal només ha fet que començar i ja han passat moltes coses. El plede l'Ajuntament de Calella va declarar Maria Janer i Josep Maria Barberà —regidors independents— incompatibles perquè treballen en un organisme autònom municipal, l'Hospital Sant Jaume. ERC i el PSC van tenir el suport de CiU per fer complir la llei al peu de la lletra i treure's de sobre l'autèntica guanyadora de les eleccions del 13 de juny, la cap de llista del Grup Independent Calella. Janer, per tant, depèn ara de la justícia per saber si recuperarà el càrrec de regidora. La seva exclusió del nou govern calellenc ja li va suposar un fort revés, sobretot per les formes i el moment —al cap de pocs minuts d'haver votat Josep Basart (ERC) com a alcalde. Però la declaració d'incompatibilitat ha estat un cop mésfort encara. Especialment perquè obligarà Maria Janer a treballar ja no des de l'oposició, sinó des del carrer una altra vegada, per molt que el GiC mantingui els seus 4 regidors a l'Ajuntament.
Un altre dels fets que ha marcat el curs d'aquest inquietant inici de mandat ha estat la decisió, ferma finalment, de l'exalcalde Joaquim Rey (CiU) de presentar la seva dimissió com a regidor i abandonar definitivament la política activa. Rey ha complert la seva paraula i ha assumit amb el seu cap la garrotada electoral que CiU va patir el 13 de juny. Un miler de paperetes que votaven la coalició nacionalista per a les eleccions europees van apostar per una opció diferent en l'urna de les municipals. Més clar, l'aigua.
En tot cas, la retirada de l'exalcalde i expresident del Consell Comarcal difícilment comportarà que CiU s'afegeixi al pacte de govern signat entre ERC i el PSC. Amb la sortida de Rey, els convergents queden en franca minoria dins del grup municipal. Montserrat Casaus és l'única militant de CDC, enfront dels democratacristians Joaquim Clos i Jaume Planas (aquest serà el relleu de Joaquim Rey) i el jove independent Xavier Arnijas.
Aquest difícil equilibri pot generar tensions internes en una coalició que està més disposada a fer la travessia del desert els propers quatre anys abans que donar suport, des de dins, al nou govern progressista. El plantejament de CiU és no posar pals a les rodes, almenys els dos primers anys de mandat. La coalició ha de demostrar que no pot perjudicar el poble per una simple qüestió d'estratègia política.
I els que hauran d'adoptar una estratègia són els independents de Maria Janer. El GiC pot cometre l'error de practicar una oposició visceral contra un govern que cada dia va guanyant més simpaties entre els calellencs. La prova d'això cal trobar-la en l'acte que els regidors d'ERC i del PSC van convocar el primer dia de setembre per explicar obertament a la població què han fet durant els dos mesos que duen les regnes de l'Ajuntament. El nou govern de Calella va demostrar que l'èxit de convocatòria ja no és cap exclusivitat de Maria Janer. La sala d'actes del Casal l'Amistat va quedar petita, i el públic va rebre amb il·lusió les explicacions de l'alcalde, Josep Basart, i del primer tinent d'alcalde, Joan Torrent. Persones de perfil més aviat conservador van intervenir en l'acte sense gaires pèls a la llengua per lloar la tasca iniciada pel nou equip de govern. A primera fila hi havia, entre el públic, Maria Janer i els seus companys del GiC. Què deurien pensar de la bona acollida que estaven tenint Basart i Torrent, tot i haver-la "exclòs" del nou consistori?
La situació no és senzilla. Amb el pacte de govern signat entre CiU i el PSC a Sant Pol de Mar, ara Calella és l'única població de l'Alt Maresme governada per un equip que no té la majoria absoluta. I les experiències més properes no fan gaire recomanable els governs en minoria. Només cal que li preguntin a l'exalcalde pinedenc Salvador Llorens (CiU) o a l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC). Aquesta última va manar en minoria durant algun període curt de temps des del 1991.
Triomfalisme il·lusionant
L'acte convocat pels regidors republicans i socialistes va consistir més aviat en un extens repàs de totes les gestions fetes les primeres setmanes de govern. Els calellencs van poder sentir, de primera mà, què han fet els polítics. De fet, l'experiència va resultar altament positiva. Fins al punt que el públic va exigir-los audiències d'aquesta mena periòdiques. Basart i Torrent es van comprometre a fer-ne una a l'inici de cada temporada turística, només per intentar evitar els problemes derivats de l'activitat turística. Però més enllà de repassar les primeres feines fetes i de prendre nota de les moltes queixes dels veïns —molts problemes menors, de dia a dia—, els nous governants van aprofitar per donar una imatge fresca. La xifra de 2.098 milions de pessetes de deute municipal va quedar ben gravada en la memòria del públic, però —davant de la insistència d'un ciutadà— Basart va preferir deixar ben clar que aquest govern el que vol fer és arreglar els problemes i no mirar cap enrere. «Si ara ens dediquem a plorar pel que van fer malament els altres, d'aquí a quatre anys estarem igual. 0 ens posem a treballar per arreglar-ho o més val que pleguem», va afirmar l'alcalde. Aquesta actitud va satisfer molts dels presents. I en aquest punt hi ha un abisme respecte Janer, que en el seu moment volia fer «massa» neteja convergent. En tot cas, en l'acte va passar desapercebuda l'aritmètica. Els 7 regidors del govern són minoria.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 83, setembre de 1999, pàgines 12 i 13.)
El nou mandat municipal només ha fet que començar i ja han passat moltes coses. El plede l'Ajuntament de Calella va declarar Maria Janer i Josep Maria Barberà —regidors independents— incompatibles perquè treballen en un organisme autònom municipal, l'Hospital Sant Jaume. ERC i el PSC van tenir el suport de CiU per fer complir la llei al peu de la lletra i treure's de sobre l'autèntica guanyadora de les eleccions del 13 de juny, la cap de llista del Grup Independent Calella. Janer, per tant, depèn ara de la justícia per saber si recuperarà el càrrec de regidora. La seva exclusió del nou govern calellenc ja li va suposar un fort revés, sobretot per les formes i el moment —al cap de pocs minuts d'haver votat Josep Basart (ERC) com a alcalde. Però la declaració d'incompatibilitat ha estat un cop mésfort encara. Especialment perquè obligarà Maria Janer a treballar ja no des de l'oposició, sinó des del carrer una altra vegada, per molt que el GiC mantingui els seus 4 regidors a l'Ajuntament.
Un altre dels fets que ha marcat el curs d'aquest inquietant inici de mandat ha estat la decisió, ferma finalment, de l'exalcalde Joaquim Rey (CiU) de presentar la seva dimissió com a regidor i abandonar definitivament la política activa. Rey ha complert la seva paraula i ha assumit amb el seu cap la garrotada electoral que CiU va patir el 13 de juny. Un miler de paperetes que votaven la coalició nacionalista per a les eleccions europees van apostar per una opció diferent en l'urna de les municipals. Més clar, l'aigua.
En tot cas, la retirada de l'exalcalde i expresident del Consell Comarcal difícilment comportarà que CiU s'afegeixi al pacte de govern signat entre ERC i el PSC. Amb la sortida de Rey, els convergents queden en franca minoria dins del grup municipal. Montserrat Casaus és l'única militant de CDC, enfront dels democratacristians Joaquim Clos i Jaume Planas (aquest serà el relleu de Joaquim Rey) i el jove independent Xavier Arnijas.
Aquest difícil equilibri pot generar tensions internes en una coalició que està més disposada a fer la travessia del desert els propers quatre anys abans que donar suport, des de dins, al nou govern progressista. El plantejament de CiU és no posar pals a les rodes, almenys els dos primers anys de mandat. La coalició ha de demostrar que no pot perjudicar el poble per una simple qüestió d'estratègia política.
I els que hauran d'adoptar una estratègia són els independents de Maria Janer. El GiC pot cometre l'error de practicar una oposició visceral contra un govern que cada dia va guanyant més simpaties entre els calellencs. La prova d'això cal trobar-la en l'acte que els regidors d'ERC i del PSC van convocar el primer dia de setembre per explicar obertament a la població què han fet durant els dos mesos que duen les regnes de l'Ajuntament. El nou govern de Calella va demostrar que l'èxit de convocatòria ja no és cap exclusivitat de Maria Janer. La sala d'actes del Casal l'Amistat va quedar petita, i el públic va rebre amb il·lusió les explicacions de l'alcalde, Josep Basart, i del primer tinent d'alcalde, Joan Torrent. Persones de perfil més aviat conservador van intervenir en l'acte sense gaires pèls a la llengua per lloar la tasca iniciada pel nou equip de govern. A primera fila hi havia, entre el públic, Maria Janer i els seus companys del GiC. Què deurien pensar de la bona acollida que estaven tenint Basart i Torrent, tot i haver-la "exclòs" del nou consistori?
La situació no és senzilla. Amb el pacte de govern signat entre CiU i el PSC a Sant Pol de Mar, ara Calella és l'única població de l'Alt Maresme governada per un equip que no té la majoria absoluta. I les experiències més properes no fan gaire recomanable els governs en minoria. Només cal que li preguntin a l'exalcalde pinedenc Salvador Llorens (CiU) o a l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC). Aquesta última va manar en minoria durant algun període curt de temps des del 1991.
Triomfalisme il·lusionant
L'acte convocat pels regidors republicans i socialistes va consistir més aviat en un extens repàs de totes les gestions fetes les primeres setmanes de govern. Els calellencs van poder sentir, de primera mà, què han fet els polítics. De fet, l'experiència va resultar altament positiva. Fins al punt que el públic va exigir-los audiències d'aquesta mena periòdiques. Basart i Torrent es van comprometre a fer-ne una a l'inici de cada temporada turística, només per intentar evitar els problemes derivats de l'activitat turística. Però més enllà de repassar les primeres feines fetes i de prendre nota de les moltes queixes dels veïns —molts problemes menors, de dia a dia—, els nous governants van aprofitar per donar una imatge fresca. La xifra de 2.098 milions de pessetes de deute municipal va quedar ben gravada en la memòria del públic, però —davant de la insistència d'un ciutadà— Basart va preferir deixar ben clar que aquest govern el que vol fer és arreglar els problemes i no mirar cap enrere. «Si ara ens dediquem a plorar pel que van fer malament els altres, d'aquí a quatre anys estarem igual. 0 ens posem a treballar per arreglar-ho o més val que pleguem», va afirmar l'alcalde. Aquesta actitud va satisfer molts dels presents. I en aquest punt hi ha un abisme respecte Janer, que en el seu moment volia fer «massa» neteja convergent. En tot cas, en l'acte va passar desapercebuda l'aritmètica. Els 7 regidors del govern són minoria.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 83, setembre de 1999, pàgines 12 i 13.)