Repòrter, juliol-agost de 1999 | Josep Lluís Fillat: «Aquest pacte respon a sous i ambicions personals»

-Josep Lluís Fillat, alcalde de Pineda entre 1987 i 1995, diu no sentir-se tan afectat com fa quatre anys. Llavors va perdre les eleccions d'una manera sorprenent i estrepitosa, davant d'un novell en la política municipal, Salvador Llorens. A diferència del 1995, Fillat diu sentir-se menys afectat per no poder obtenir l'alcaldia perquè percep que la població li ha donat la seva confiança. Esteu dolgut per no ser alcalde, tot i haver guanyat les eleccions?
-És un sentiment ambivalent. Estic molt orgullós de tenir la confiança de la població, i això és el que em dóna forces per continuar treballant. Però, clar, no ser alcalde em sap greu perquè portes un programa i un equip al darrere amb persones que hi creuen. No poder governar és una gran decepció. En aquest cas, però, el que més m'ha decepcionat és l'estil com s'ha fet tota la negociació.

-Perquè us han enredat?
-No hi ha hagut un pacte entre cava-llers. Quan s'està negociant i ja s'han discutit els temes principals del pacte no és correcte pactar simultàniament amb una altra força per tal de ser alcalde, sense tenir en compte els interessos reals de la majoria de la població. Si no volien pactar amb mi, que m'ho haguessin dit d'entrada. Tenen tot el dret. Però manteníem unes negociacions amb CiU i semblava que la cosa anava bé. CiU ha estat políticament incorrecte.

-Éreu conscient que us podien prendre l'alcaldia des de la mateixa nit electoral. Teniu la sensació d'haver pagat pel pacte que el PSC ha fet a Arenys de Mar o és un assumpte estrictament local?
-No. La lectura que faig és estrictament local i no només política. El poble li demanava a Joan Morell un pacte amb la llista més votada, que ja li oferíem. Jo no m'he tancat a casa, ni m'he quedat sol. Les regidories es podien distribuir respectant la proporcionalitat de les eleccions. Si tu fas aquesta oferta, políticament no hi ha res millor. El pacte CiU-PP no és el millor per a la població. Si això no s'ha fet és perquè hi juguen altres factors que no són els estrictament polítics. Em refereixo a factors personals.

-De Joan Morell i Norbert Pelàez?
-Sí. Que CiU cedeixi al PP temes tan importants com l'Urbanisme —que és el que realment tranforma la població— i la Policia Local i que, a més, tot això ho pagui amb una dedicació exclusiva per a Norbert Pelàez vol dir que està donant més poder a la força minoritària que a la seva pròpia. Què podrà fer l'alcalde a partir d'ara? Portar l'hisenda municipal i les festes. No sé com ho poden aprovar els votants de CiU. Només es pot entendre en clau de sous i ambicions personals. És l'única explicació per entendre un pacte que perjudica CiU, que es pensa que amb l'alcaldia ho té tot. Ja veurem.

-El PSC prepara una oposició dura?
-Nosaltres tenim un programa i el volem portar a terme, encara que sigui des de l'oposició. I l'equip de govern, si és una mica sensible, hauria de tenir en compte que el que proposem nosaltres és el que reclama la majoria de la població. Ens han de fer cas encara que siguem a l'oposició. Hem de frenar les activitats del govern que vagin en contra del nostre programa electoral. Aquí sí que serem inflexibles.

-Tindreu algun protagonisme polític encara que sigui en alguna administració fora de Pineda?
-Els companys de la direcció comarcal del partit m'han proposat perquè continuï sent representant del PSC al Consell Comarcal. Tot i que jo no m'acabo de creure el Consell Comarcal, ara es donen unes circumstàncies diferents perquè la manera de pensar dels socialistes de la comarca es podrà portar a terme. Això obre unes expectatives diferents del funcionament una mica lent i pesat que tenia fins ara el Consell Comarcal, tot i que estàvem en un pacte al govern. Ja se sap que qui realment portava el pes d'aquesta administració era la força convergent, que tenia la presidència. Amb aquest canvi d'expectatives, pot ser atraient. Per tant, estic disposat a col·laborar també a nivell de comarca. Això és el que m'han demanat els companys del partit i hi seré.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 82, juliol-agost de 1999, pàgina 11.)