Repòrter: Les incògnites del govern de Calella
El nou govern de Calella ha nascut coix perquè no té majoria absoluta. La decisió de republicans i socialistes de deixar els 4 regidors del Grup Independent Calella inicialment a l'oposició ha sorprès tothom. El resultat de les eleccions va ser contundent. Els calellencs reclamaven un canvi, i aquest necessàriament havia de passar pels independents. No deixa de ser curiós que la manca de majoria absoluta atorgi a CiU —la gran perdedora— la clau de la governabilitat. Quin canvi pot tenir Calella si el govern pot dependre de la força hegemònica dels últims 20 anys i a qui els ciutadans han desautoritzat per seguir manant?
Aquesta difícil situació política hauria d'obligar Maria Janer a fer un esforç de responsabilitat. El GIC no es pot deixar endur per la revenja per haver-se quedat fora del govern. Janer ha de mantenir un equilibri complicat, però beneficiós. Ha de garantir que el canvi polític sigui factible, assegurant el bon govern i evitant el bloqueig de la gestió. Al mateix temps, però, és lícit que fiscalitzi el nou equip de govern.
A ERC i el PSC se'ls pot retreure la manca de sensibilitat a l'hora d'anunciar la ruptura de les negociacions per signar el pacte amb el GIC. Minuts després de ser escollit alcalde, Josep Basart es va reunir amb Maria Janer per dir-li que no seria al govern, tot i que deixava la porta oberta. En aquesta decisió han jugat molts factors, i només el temps ens permetrà saber-los. Però també és evident que Maria Janer no ha sabut resoldre un problema més personal que polític. Si la llei prohibeix que un treballador d'un organisme municipal com l'Hospital Sant Jaume de Calella pugui ser regidor del mateix ajuntament, Janer haurà pagat la seva indefinició. Hauria d'haver resolt a temps la suposada incompatibilitat legal.
En tot cas, Josep Basart i el seu equip de govern han adoptat una postura valenta. Demostren seguretat en ells mateixos i donen a entendre que el diàleg serà l'eix de la seva política. Per facilitar la nova etapa també seria desitjable que l'exalcalde Joaquim Rey, de CiU, fos coherent i presentés oficialment la seva dimissió com a regidor. Com a acte de responsabilitat política per l'estrepitós fracàs electoral i per evitar episodis de crispació.
(Editorial de la revista Repòrter, número 82, juliol-agost de 1999, pàgina 3.)