Repòrter, juny de 1999 | El terratrèmol Campoy arrasa
El terratrèmol Conxita Campoy és imparable a Malgrat. Ara que les majories absolutes són una espècie en vies d'extinció, aquesta dona obté 10 regidors i afronta l'entrada del nou mil·lenni amb tota la tranquil·litat del món. Quan Campoy va substituir el carismàtic Josep Móra com a cap de llista dels socialistes, el partit va fer el pitjor resultat des del 1979. Amb el temps, però, Campoy s'ha guanyat la població i fins i tot ha igualat el resultat que el socialista Móra va obtenir el 1983 (51,06%). Campoy ha aconseguit el 49,54%, però el nombre de 10 regidors no té precedents al consistori malgratenc.
El gran derrotat d'aquestes eleccions municipals és la coalició nacionalista i més concretament el seu alcaldable, el democratacristià Eusebi Vázquez. CiU ha perdut un regidor i ha pagat la divisió interna i les picabaralles. Enfront de la crispació entre convergents i democratacristians, l'electorat ha tingut clara la seva aposta i ha optat per l'alcaldessa que des del 1991 ha anat transformant el poble. La incògnita és quin tipus d'oposició farà Eusebi Vázquez i els seus durant el nou mandat.
El que és evident és que l'esquerra és hegemònica a Malgrat, i Campoy no descarta possibles pactesamb Iniciativa-Verds o Esquerra Republicana tot i no necessitar-los aritmèticament per governar. L'entesa que l'alcaldessa va establir amb els anteriors dirigents d'aquestes dues formacions va facilitar la governabilitat en etapes anteriors, i Campoy no vol oblidar-ho. És per això que a l'alcaldessa no li faria res delegar alguna cartera en Josep Sousa —l'únic regidor obtingut per IC-V— i Antoni Guirado, que ha sortit elegit pels pèls.
El triomf de Conxita Campoy no ha estat precisament cap sorpresa. A diferència d'altres poblacions de l'Alt Maresme, era perfectament previsible un ascens dels socialistes a Malgrat. El carisma i l'estima que Conxita Campoy ha guanyat entre els ciutadans i l'obra pública feta els últims anyseren el millor aval. Tot i això, l'eufòria va esclatar a la seu de facto que tenen els socialistes malgratencs, que no és més que el domicili particular que l'exalcalde Pitu Móra té al carrer de Mar. Com ja és habitual per les eleccions municipals, el cava va rajar pel quarter general del PSC. La felicitat era tan gran que fins i tot el militant i exregidor Àngel del Rey va aixecar l'alcaldessa.
L'emoció de militants històrics i les noves incorporacions socialistes contrastava amb les cares de pomes agres a les seus de la resta de partits. La decepció regnava a les files de la coalició nacionalista i la moderació entre els militants del PP —que el 1991 havia tret 4 regidors i ara es queda amb un—, els d'IC-V —que passen de dos a un, amb el canvi de cap de llista i l'entrada en escena d'EUiA— i ERC, que històricament també havia fet bons resultats, tot i que a les anteriors en va treure un.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 81, juny de 1999, pàgines 10 i 11.)